Hoije la cunferencia fui antersante, mas nal que vie parece-me que mañana inda sera mellor. Pu’la mañana fui-m’a ver ũa seçon suôbre la mudelizaçon de la purpagaçon de las ondias an meyu urbanu. Esses mudélus son mui uźadus pra stablecir la rede de termobles an cidades. Al traballu fui-mus aperźentadu pul pursor Luis Correia dal IST de Lisboua. Tengu que vus dezir qu’hai bastante purtuéźes y quedu cuntentu de lus ver. Mas al qu’hai mas son spañoles (l peis yê mas grande) y tenen un traballu feitu mui deversu.
EuCAP 2009 : die trés
Hoije la cunferencia fui antersante, mas nal que vie parece-me que mañana inda sera mellor. Pu’la mañana fui-m’a ver ũa seçon suôbre la mudelizaçon de la purpagaçon de las ondias an meyu urbanu. Esses mudélus son mui uźadus pra stablecir la rede de termobles an cidades. Al traballu fui-mus aperźentadu pul pursor Luis Correia dal IST de Lisboua. Tengu que vus dezir qu’hai bastante purtuéźes y quedu cuntentu de lus ver. Mas al qu’hai mas son spañoles (l peis yê mas grande) y tenen un traballu feitu mui deversu.
EuCAP 2009 : die dous
Hoije fui al die anque dei la mie purmeira aperźentaçon. Passei mal la nuite, nun sei, fiç cada suôñu ! Mas finalmiênte todu se passou mui biên. Anté staba alla un grande pursor, yêra pursor Mittra, un mui coinecidu nal que se diç y you nu’l sabie y d’ende ven la couźa angraçada que vus vou eiqui a cuntar.
“Yêra’l pursor Mittra ! Yê tan famoźu qu’hai studantes cun tu nals Stadus Ounidus que rogan a dius tod’lus pr’al puder falar assi cun tu l fales-te !!!” Y you nun sabie de nada, falei-le cum a outru qualquiêra !
Açpuis d’él mus haber splicadu issu todu, falou-mus d’un purblema qu’ancuntrou nals sous reźultadus, y cum you ya tenie algũa pratica desses reźultadus alla tantei’l dar splicaçon dal sou purblema (bon él dixu-me que nun pudie ser la couźa que you’l dezie).
Al miu pursor ya nun sabie adonde se meter : “Home ! Tu si sos... anton fala-se a Mittra cum se fusse al tou amiyu de siêmpre, ya’l Xinés l fala-se cum se fussa la purmeira veç qu’aperźentaba algu !”... Agora ya percebie purquei onte un spañol me dixu assi : “Que cojonudo el portugués !
Se no, hoije eiqui nevou ! Que friu... mas issu yê segundairu !!!!
EuCAP 2009 : die un
Anton entru n’ũa sala, solu quandu veyu aquessas cabeçoras todas pensei you :”Coñu, mas you vou a tener que falar an frente destes todus ?” Açpuis uns que ya staban acustumbradus a este tipu de çringonça ye que me splicoran qu’habie mas salas, muitu mas pequeiñas pa’las cunferencias. Pus mirai la mie ya vai a ser d’eiqui a poucu assi que speru que me vai a currer biên.
Açpuis inda m’ancuntrei c’ũa rapaza de Finlandya que traballa mas ou menus nela meźma couźa que you... y mirai vos, eilla tamiên yê radioamadora (OH3HNY) ! Llougu a ver se falu mas cu’eilla !
L tiêmpu passou y ancuntrei-me cun ambestigadores dal IT de Lisboua cun quiên tube ũa charla. Pa l’añu ourganizan ũa jeira (workshop) suôbre antenas y you alla tenerei de star cu’las miês, ya que sera an Lisboua !
Y so quandu Pablu se vira pra mie i me diç :”mira este tambien es portugues !”. Y aparece-me un rapaç que se quedou todu cuntentu quandu l dixe que son meyu mirandés, “eu sou de Bragança” que me diç él ! “Ja ultrapassamos a taxa de transmontanos aqui !” adiciunou. Y mirai vos qu’él tamiên studia l’anfluencia dal cuôrpu ne las antenas ! Bon ala, vou-m’alla.
Ya vai EuCAP 2009 !
Purquei vémus al mundu assi ?
Mas anton purquei vémus assi ? Quiêru dezir purquei nun vémus atravéç d’un muru pur eiźemplu ?
La splicaçon yê simples. Lus purmeirus seres vivus apareciêren n’auga y pouco açpuis cu’las nececidades desses seres apareciêren lus uôllus. Lus uôllus claru teniên de ver algu (eilles apareciêren pur issu) y solu puôdiên apanhar l’einergie que cunsigue passar atraveç de l’auga, ou seya l’einergie de la lluç !
Purque isso todu yê ua question de frequencya, mas alta fur la frequencya y mas einergie ten la ondia, y quantas mas einergie ten mas caminu fai. Mas tamiên depende dal meyu de purpagaçon, ya assi l’auga deixa passar al que nos chamamus al spetru vesible.
Pur eisemplu, las ondias de radiu nun passan pu l’auga, mas la lluç si, y yê pur issu que lus nuôssus uôllus nun son sensibles a las ondias dal radiu.
Mas eimaginai se assi fur... las antenas seriên las nuôssas llampedas ! Puderiêmus ver atraveç lus murus y todu ! Al nuôssu mundu serie mi defrente issu yê ciêrtu !
L’uôllu ũ antena biologica
La respuôsta yê afirmativa. Eiźiste tal sistéma; yê l’uôllu. La lluç que nun yê nada ménus qu’einergie eiletromagnética al bater nal uôllu yê trasformada an ũa curriênte eiletrica, un sinal nervoźu, qu’ira caminar alantre pul nervu oticu anté’l cervu. Passa-se la mésma couźa qu’andu n’ũ antena de tervizon bate alla l’einergie eiletromagnética que ven dal trasmissor. Anduç alla ũa curriênte eiletrica qu’ira caminar pul cabu alantre anté la tervizon adonde aparece l’eimaige. Sabemus todus cum son feitus lus cabus de la terbizon, hai un filu central y an vuôlta ũa meléna de filus. Las ondias passan antre la meléna de filus y’l filu central.
Un nervu yê cum un cabu, ten mellares de filus. An verdade neronus. Al nervu oticu ten un mellion de neronus anganchadus uns a lus outrus pra llebar l’anfurmaçon, al sinal, anté’l cervu. Lus neronus son celulas mui pequeiñas que permitan al sinal de passar. Vamus agora a dezir ũa palabricas suôbre eillas :
-Lus diêntrites son uns ramus mui pequeiñus qu’assuguran la trasmisson dals sinales antre lus neronus. Las ligaçones antre neronus ou antre neronus y musclus via un diêntrite chama-se un sinaç.
-Al celindreixu yê’l filu que permite a l’einergie de caminar. Yê un suporte de trasmisson.
Dal puntu de vista eiletricu un neronu nal repuôźu aparéce cum un eiźelante ; un anterrutor abiêrtu, l’einergie nun passa.
Mas quandu hai einergie que s’acunchega de la celula, anton eilla torna-se un curcircuitu ; un anterrutor fechadu, l’einergie passa.
De tal maneira un nervu yê custituidu de mellones d’anterrutores anganchadus uns a lus outrus que solu deixan passar l’einergie quandu eilla s’ancunchega. Yê un sistéma que se califica de « todu ou nada ».
La velucidade de purpagaçon de l’einergie yê d’uns quantus metrus pur segundu. Assi que las anfurmaçones caminan de maneira rapida y cun randimiêntu d’ũa punta a l’outra dal cuôrpu.
Al que yê ũa antena ?
Outra defeniçon dada pur l’IEEE yê essa :”objétu que ten capacidades para iradiar ou arrecebir ondias de radiu”.
De tal maneira, vei-se qu’ũa antena yê ũa strutura qu’eiźiste entre al cabu que guiya las ondias (que vai anté un radiu ou ũa tervizon) y’l spaciu llibre.
Anton pra rezumir, hai un modu de purpagaçon nal cabu, y outru nal spaciu an vuôlta de l’antena. Issu permite-mus agora de dar ũa nuôva defeniçon dal que yê essa couźa :
“ũa antena yê un trasfurmador de modu que permite a las ondias (einergie) d’antrar ou salir d’un sistema de tercomunicaçones”
EXPO-LANGUE 2009
Al dialetu Llionés

Pradu pur llabrar
Perdie-me nals llibres, naquessa barafundia ampeçei a llabrar al pradu so que me squecie daquesse cadernu ! Mal, mal...
D'eiqui an poucu tiêmpu mas nuticias suôbre la ciencia y las sues chegadas a las streillas...
Acunchegamiêntu Jupiter-Vénus
Al misteriu de las cuspiñas
Nun yêra urballeira, pul menus, no cum se vei nurmalmiênte an fuôrma de guticas d’auga. Ende parecie qu’un habie scupidu an riba de las yêrbas.
Mas nada dissu, habie daquessas cuspiñas pur qualquiêra lladu... uns chaman aquissu “cuspiñas de cucu”. Eiqui vus deixu alguas fetugrafies de la couźa. Y gustaba qu'houbisse un que me dezisse al que yê aquissu !
Manchas nals Pradus : Arquéologie aéria.
Nal branu anquantu al triyu ya sta biên secu y açpuis d’ũa trubuada ya fui vistu que las spiyas y la planta cumpreta s’amarra muitu mas quandu creciu nũa fundaçon.
Tamiên se puôden fazer essas ubservaçones an einviêrnu, quandu lus terrenus stan znudus de toda la vegetaçon. Pu’la mañana cedu, l gelu y l’urballeira anganchan-se de maneira mas pernunciada an riba de la tiêrra que ten ũa fundaçon an baixu. Zeñandu de la meźma maneira, la planta de las abitaçones.
De maneira general, hai sitius nal Prainu adonde se puoden aplicar essa tecnica. Pur eiźemplu puode ser de grande ajuda ne la busca dal caminu Mouriscu; pus hai eiźemplus de sitius onde él se perde pur terrenus ya llabradus zd’hai muitu tiêmpu y solu ũa vista aéria d’einviêrnu permeterie çtingui-lu.
Nal die de la ciencia ya se falara an Sturianu
Traduçon de la Voz d'Asturias, dal 15-09-2008.
Las defrentes uôrbitas que puôde tener un satlitu

-Uôrbita pular : uźada pals satlitus d’oubeservaçon pular (studiu dal cambiu climaticu).
-Uôrbita giostacionaira : uźada quandu al satlitu ten que se quedar aparantemiênte quiêtu nal ciêlu (terbizon pur satlitu).
-Uôrbita de stacionamiêntu / uôrbita purviźoria : uźada antes de la uôrbita çfenitiba.
-Uôrbita eicentrica : uźada pur satlitus de studiu dal “spaciu piêrtu” (ciênturas de Van Allen, ...).
-Uôrbita eiperbolica : uźada pur sondas, uôrbita de llibertaçon dal campu graviticu terrestre.
AL Cientificu Purtués

An quantu inda staba nal llicéu, publica la sue purmeira obra Tradições Populares Portuguesas an 1881. An 1882, Leite anda nal purmeiru añu de Medecina ne la Eschola do Porto y ouve d’amigus qu’al cuntan que ne la Academia Polytechnica hai un rapaç de Miranda dal Duiru que sabe de maneira perfeita la lliêngua de la sue tiêrra. Aquesse rapaç yêra de Dues Eigreijas y chamava-se Manuel Antoñu Brancu de Castru. Açpuis d’un ancuôntru llougu se fazen amigus. Leite chamava-lu “o meu Espirito-Santo Mirandês”.
Diç al studioźu que fui talveç al mellor die de la sue vida quandu ouviu pu’la purmeira veç al sou amigu Manuel falar de maneira seguida la lliêngua que tenie daprendidu de lus sous, ne la sue tiêrra :”Branco de Castro, reclinado sobre a cama, no seu pequeno quarto de estudante, recitava vocabulos, conjugava verbos, declinava nomes; eu, sentado numa cadeira ao pé, ia apontando fervoso tudo o que lhe ouvia, e que para mim era como aquellas maçãs de ouro que, segundo um conto popular bem conhecido, saiam da bôca de uma virgem bem fadada, quando fallava ao seu noivo”.

Cunta Leite qu’habie studantes vezinus que staban a tucar muźica y que llougu paroran al oubir al rapaç Mirandés a falar ũa lliêngua que nunca eilles habiên oubidu !
An 1883, cun al cunvite dal sou amigu Mirandés, Leite fai la sue purmeira viage an Tiêrras de Miranda, adonde vai a passar uns dies para Dues Eigreijas y çcuôbre lus outrus pobus dal Prainu. Yê anton apartir d’ende qu’al studioźu ira puder studar al Mirandés reculhendu vocabulairu y cuntas.
Cun esse traballu feitu llougu publica nal meźmu añu lus purmeirus versus an Mirandés Flores Mirandezas, adonde él scribe al seguiênte : “Ainda que não sou transmontano, tenho, como português, o maximo interesse pelo Mirandês e pelas demais linguas congenéres : eis o que me levou a emprehender esta pequena publicação, cuja curiosidade attrahira por ventura outros,...”. Mal sabera él qu’hoije somus tantus a screbir nessa lliêngua !
An 1886, acaba lus sous studius de medecina cuncluindu c’ũa téze de licenciatura suôbre la Evolução da linguagem. Durante un añu pon s’a traballar cum doutor an Vila de Cadaval. Mas varias çcubirtas arquéologicas lliêban-lu an 1887 a ser nomiadu cunservador de la Bibiotéca Nacional de Lisboua. An 1889 fai la “Revista Lusitana”. An 1883, fai l Muzeu Etnograficu Purtués y an 1885 la revista “O Arquéologo Português”. An 1887, l purmeiru vulume de la sue obra “As religiões da Lusitania” fui publicadu.
An 1901, Leite de Vasconcellos çfende la sue téze de doutoramiêntu an Paris cun l titelu “Esquisse d’une Dialectologie Portugaise” adonde falara tambiên de la lliêngua Mirandéźa dandu ũa veç mas al sou cuñecimiêntu al mundu.
Açpuis de la criaçon an 1911 de la Faculdade de Letras de Lisboa, Zé yê numiadu purssor de llitératura y de lliêngua Llatina e tambiên ansina la llitératura Franceźa. Mustrandu assi qu’yêra un de lus ciêntificus Purtuéźes mas anternational qu’habie naquél tiêmpu.
La reforma dal anvestigador ven a ampéçar an 1929, mas niên pur issu él para de fazer lus sous studius y ampéça meźmu la scritura d’ũa obra an diç velumes “A Etnografia Portuguêsa”. Yê quaisque ampussible meter ende tod’las publicaçones de Zé, son meźmu muitissimas !

Al nuôssu amigu Zé muôrre nal die 17 de Mayu de 1941, talveç fartu de ver la merda de lus homes, homes qu’él studaba. Tenie 82 añus, deixandu assi a l pobu Purtués l mas ampurtante studiu nunca ya feita suôbre la vida de l’home de la Patria, l home Purtués.
Al pobu Purtués ten muitu que l agradecer; para nos foi quiên mus permitiu screbir y divulgar al mundu la nuôssa lliêngua, tanto tiêmpu mal tratada. Zé fui simplesmiênte un de lus nuôssus, un eiźemplu que tenemus de seguir y yê pur issu qu’hoije l fazemus essa homenaige.
LA LHIENGUA MIRANDESA
Quien dirie que antre ls matos eiriçados,
Las ourrietas i ls rius desta tierra,
Bibie, cumo l chauguarço de la sierra ;
Ua lhiengua de sons tan bariados ?
Mostre-se i fala-se essa lhiengua, filha
De un pobo que ten neilha l choro i l canto !
Nada pur cierto mos cautiba tanto
Cumo la forma an que l’eideia brilha.
Desgraciado de aquel, qu’abandunando
La patrie an que naciu, la casa i l huorto,
Tamien se squece de la fala ! Quando
L furdes ber, talbeç que steia muorto !
MARIE
La lhuna, cumo un queiso,
N’aire se bei arguida :
Da-me na boca un beiso...
Cu él me daras la bida !
Antre las brimes berdes
Passa cantando l ríu :
Cumigo nun te perdes,
Amor miu, amor miu !
Del monte l pastorico
Recuolhe l sou ganado :
Nun hai nada mais rico
Que un peito namurado.
Que guapa ! Que bistosa
L’aldé ! Amor sin fin !
Marie, tu sos la rosa
De tode este jardin.
Nun sou l unicu a mirar pal ciêlu...
Outras pucicas an Llion... ancuntrei dessas an Cicuiru al pie dal Llazaru...
L que yê ?
Al purmeiru purblema de fizica an Mirandés !
De la purmeira maneira, quiên antrar pa l’ouneversidade puôde-lu reźulver simplesmiênte uźandu treguenometrie planar. La segunda maneira, yê la maneira eiźata mas la sue seluçon yê muitu mas cumplicada purqu’uźa treguenometrie sférica. Y ende ven al purblema...

Dañel que mora an Burdeus gusta muitu de Cicuiru. Ya hai tiêmpu que nun vai alla y gusterie d’ancuntrar ũa maneira simples pra ver Cicuiru zde Burdeus. Ampeçou a pensar, y apareciu-l que l mas simples serie de puner un balon chenu d'air caliênte a ũa ciêrta altura c’ũa maquina fetugrafica.
Sabendu que Cicuiru sta llocalizadu an 41°39’ N, -6°18’E y que Burdeus sta an 45° N, 0° E. Que l’altura de Burdeus yê de 14 m y la de Cicuiru de 835 m :
- A qual altura ten que star la maquina fetugrafica pra que Dañel puôda sacar ũa fetugrafie de Cicuiru zde Burdeus ?
- Qual yê la distencia antre Cicuiru y Burdeus ?
La tiêrra sera cunsederada cum prefeitamiênte redonda y c’un rayu de 6378 km.
Passus :
1°) Calcular l’angulu que passa pul centru de la tiêrra antre Cicuiru y Burdeus.
2°) L’angulu curresponde a la distencia antre lus dous puntus d’antresse.
3°) Fazer uźu dal teoréma de Pythagora pra calcular l’altura dal ballon.
Lus Zoélas : ũa seciédade astronomica de la prestoria
Home (Cicuiru)
Gravuras d'animales cun pucicas (Cicuiru)
La mie teorie suôbre essas poças yê que teniên un segueneficadu religiozu y que talveç reperźentaban partes biên particulares dal ciêlu, cum las custellaçones que son grupus de streillas furmadus pu l'eimaginairu de l'home. Ende vus deixu la demunstraçon, la proba dal que you eiqui supongu. Tenei atençon an mirar biên cada fetugrafie y an cumparar las fetugrafies culus mapas de la custellaçones eidiênteficadas.
Tamiên pudereis ver que las dimençones de las pucicas currespondan cul brillu de la streilla !
Corona Borealis (Samartinu)
Ne la Custellaçon dal Dragon, la forma nun sta respeitada, talveç purque tenie que ser grabada nessa piêdra redonda y la sue forma rial nun s'adaptaba. Mas pudeis ver que la forma de la cabéça fui respeitada y ten l meźmu numaru (16) de streillas que nal mapa ! Issu mostra-mus biên la pusseblidade qu'issu seya meźmu streillas dal ciêlu que fueren ende reperźentadas.
Draco (Cicuiru)
Lyra (Cicuiru)
Orion (Cicuiru)
Ursa Major (Custantin)
L'anvestigaçon cuntina !
Mas d'ende an poucu tiêmpu ya veneran mas artes de la ciencia pur'qui !
Anté lla anton !
Prainus tamiên lus hai an Marte !
Algũas palabras Bascas nal Mirandés...

Ũa chabola nal Peis Bascu
Txabola > chabola.
Txanka > chancar.
Txiki > chibzniç (txiki > txigi > txibi) anque nun tengu eideya d’adonde ben al “zniç”.
Ur-belar-a > urballeira (auga de las yêrbas).
Zur > dar ũa zurra, çurriagu (palu).
Goi-bi-hanka > Cabiancas (an baixu de las dues alturas) yê l nome d’ũa tierra nal valle de Samartinu.
Ende fiquan essas y outras veneran d’eiqui an poucu tiêmpu.
Cunferencias pal Portu !
Muitas vezes d’essa maneira ancuôntran-se eideyas i zanvuôlven-se relaçones antre ouneversidades.
Essas cunferencias stan an relaçon culas nuôvas tecnolugies de l’anfurmatica. Deixu-vus eiqui lus cartazes desses ancuôntrus.
Lus Mirandéźes tamiên faloran Bascu un die ?

Muitas pessonas pensan y lus andepandantistas Bascus son lus purmeirus a dezi-lu; la lliêngua Basca siêmpre fui falada nun territoriu biên çfenidu, al peis Bascu actual y nunca se falou an outrus sitius.
La verdade yê qu’essa eideya arranja biên lus andepandantistas que nun pensan que s’ancuôntra restus de la lliêngua Basca an muitas outras lliênguas eibéricas cum al Purtués ou al Mirandés, mas tamien nal Francés.
Vamus ende mustrar la posseblidade que la lliêngua Basca fui falada nal Prainu. Ne las varias couźas antiguas screbidas pu’lus curas ancuntramus al nome Duiru [1] que yê l nome dal nuôssu riu. Hoije ya muitus l chaman cum an Purtués, ou seya Douro. Mas inda dalguns cuntinan a uźar la forma Mirandéźa Duiru.
D’adonde ven essa forma ? Ou melhor d’adonde ven al nome dal riu ?
Pudemus ancuntrar nal Bascu la palabra iturri-a [2] que seguenefica “las fuôntes” ou “la fuônte”. Sabendu issu yê bastante simples de fazer la lligaçon de Duiru cu’la palabra Basca iturri-a.
Muitas vézes las vogales eineciales d’ũa palabra zparecen, yê l qu’acuntéce cul i. Y assi la palabra Basca suôfre d’ũa purmeira stransfurmaçon : turria. Outra de las stransfurmaçones yê la cunfuźon de las palatales d y t. De tal maneira que la palabra ourgenal passa a ser durria.
Cul tiêmpu tamiên se stranfurmou la ultima vogale que passou dal a pal u, ou seya agora tenemus la palabra durriu. An scritus antigus ancontran-se lus nomes Durius y Dorios al que yê mui piêrtu de durriu.
Un ultimu fenomenu acuntéce a la palabra, yê l’anverçon de letras y finalmiênte chigamus a la forma Mirandéźa duiru.
Essa splicaçon anque solu fui amustrada pur poucus si mus diç qu’hai ende algu de strañu. Hai muitas relaçones i restus dal Bascu an outras lliênguas, no pur anfluencia, mas si purque antes las pessonas lu falaban.
[1] J.LEITE DE VASCONCELOS, Philologia Mirandesa.
[2] J.M.C SANCHEZ-PAGIN, Toponimia Euskera y prerromana en la provincia de Leon.