Al sol, las llanas y las manchas

EuCAP 2009 : die trés

Screbidu nal die 25 de Marciu :

Hoije la cunferencia fui antersante, mas nal que vie parece-me que mañana inda sera mellor. Pu’la mañana fui-m’a ver ũa seçon suôbre la mudelizaçon de la purpagaçon de las ondias an meyu urbanu. Esses mudélus son mui uźadus pra stablecir la rede de termobles an cidades. Al traballu fui-mus aperźentadu pul pursor Luis Correia dal IST de Lisboua. Tengu que vus dezir qu’hai bastante purtuéźes y quedu cuntentu de lus ver. Mas al qu’hai mas son spañoles (l peis yê mas grande) y tenen un traballu feitu mui deversu.
Ũa cunferencia suôbre metamateriales


Açpuis houbu la pallestra suôbre lus metamateriales. Yê un nuôvu tipu de strutura que vai a permetir ũa grande revoluçon ne las antenas. So que you nun percebie muitu d'aquiêllu. Habie mas giênte que you sei alla. y'l pursor canadianu que falaba de l'assuntu yêra buônu.
Tube ũa charla c’ũa rapaza francéźa que traballa mas ou menus nal meźmu téma que you. Eilla studia tamiên la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu y crie acumparar uns reźultadus téoricus cu’las varias medidas que ya fiç. Eilla cunseguiu mudelizar un cuôrpu houmanu nal cumputador y punendu-l antenas an varius sitius cunsigue stablecir la fuôrça dals sinales. Admiru aquesse tipu de traballu purque uźa ũa tecnica de calclu chamada FDTD, al pra mie yê magie...



Ũa pallestra cun muita giênte qu’anté pu’la caleija staban !

Al studiu de la difraçon permite stablecir de maneira curreta ũa rede de sensores nal cuôrpu. Esses sensores, ya las antenas, teneren de ser ancurpuradus nas roupas, ciêrtamiênte ya d’eiqui uns añus.Al die assi se passou y inda falei tamiên cun antigu culegua de l’ENSEIRB (la scola d’angeñerie an Burdéus). El agora sta pa’la Belgica y splicou-me la storia de l’ouneversidade Catolica de Louvein. Diç qu’alla habie lus que falaban frances y’ls outrus, lus flamans.



Ũa seçon de cartazes


Pus an 1968 tubiêrun que se çparar purque ya nun se suportaban uns a lus outrus ! Bedes que couźas ! Hoije ne la parte Flamana yê purbidu falar francés !!!
An quantu a la seçon de cartazes, hoije, fui an assuntus inda algu nuôvus pra mie ya pra outrus tamiên, assi que nun m'irei a stender muitu nissu.

EuCAP 2009 : die dous

Screbidu nal die 24 de Marciu :

Hoije fui al die anque dei la mie purmeira aperźentaçon. Passei mal la nuite, nun sei, fiç cada suôñu ! Mas finalmiênte todu se passou mui biên. Anté staba alla un grande pursor, yêra pursor Mittra, un mui coinecidu nal que se diç y you nu’l sabie y d’ende ven la couźa angraçada que vus vou eiqui a cuntar.

Purparandu la mie pallestra... c'un cafezicu

Acabada la mie charla, vou m’a sentar al pie d’un amiyu que me tenie venidu ver, al pursor Mittra anton standu lluôgu a la mie frente, vira-se, y da-me lus parabiênes, pon-s’a falar cumiyu, piêde-m’al miu andreçu, y da-m’al sou cumputador pra you’l puner alla la mie pallestra !!! So quandu al miu ourientador vei aquillu diç que se quedou de boc’abiêrta ! Passan uns minutus y acunchega-s’a mie y que me diç assi : “Ostia, mas tu sabes cun quiên tu stabas a falar ?”
“Yêra’l pursor Mittra ! Yê tan famoźu qu’hai studantes cun tu nals Stadus Ounidus que rogan a dius tod’lus pr’al puder falar assi cun tu l fales-te !!!” Y you nun sabie de nada, falei-le cum a outru qualquiêra !


"Al ciêntificu eilustradu" an EuCAP...

Passandu issu houbu açpuis de mie la aperźentaçon d’un viêllu pursor Xinés qu’ende mus falaba de la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu. You ya studei algu la couźa, mas al la maneira d’un angeñeiru, quiêru dezir de maneira pratica y simples. An quantu qu’al Xinés mus fizu eilli ũa couźa a la maneira que valie la péna ver, solu yêran formulas mas grandes que you sei alla !
Açpuis d’él mus haber splicadu issu todu, falou-mus d’un purblema qu’ancuntrou nals sous reźultadus, y cum you ya tenie algũa pratica desses reźultadus alla tantei’l dar splicaçon dal sou purblema (bon él dixu-me que nun pudie ser la couźa que you’l dezie).


Ũa pallestra d’un purssor de l’Ouneversidade dal Ohio

Y ende tamiên fui angraçadu purque you dei-l lus parabiênes cum se fusse un percipiante assi de maneira mui cincerota, deziêndu tipu : “home ! Faziêstes un mui bun traballu, al que you nun percebie nadica !”. Al pursor Mittra quandu m’houbiu dezir issu assi scangallou-se todu cu’la riźa... y’l Xinés que nun speraba tal couźa d’un rapazicu cum you pon-se burmeillu cum’un tumate y diç :”Quei ? Mas quei dixu ? Nun percebie ?” Y vai Mittra : “Sta-t’a dezir que faziês-te un mui bun traballu !” Y’l Xinés qu’inda se puźu mas burmeillu nun tubu outra couźa pra fazer de que rir él tamiên !

Al miu pursor ya nun sabie adonde se meter : “Home ! Tu si sos... anton fala-se a Mittra cum se fusse al tou amiyu de siêmpre, ya’l Xinés l fala-se cum se fussa la purmeira veç qu’aperźentaba algu !”... Agora ya percebie purquei onte un spañol me dixu assi : “Que cojonudo el portugués !

Se no, hoije eiqui nevou ! Que friu... mas issu yê segundairu !!!!

EuCAP 2009 : die un

Screbidu nal die 23 de Marciu :
Ya sacabou l purmeiru die. Y pur acaźu fui biên buônu que nunca pansaba you coincer assi tanta giênte cum hoije. Apeźar de la chuba, ind’houbu quiên me dixu que mañana pussiblemiênte qu’ibamus a tener niêbe (vaya que peis !). Anton apeźar de la chubizna essa cheguei nal Outel y llougu lus purmeirus que vie fuôran un de Hong Kong y ũa rapaza de la Malézia, y you : “boh ! mas issu nun yê ouropéu, ou sera que m’angañei de sitiu ?” Mas a final nun m’habie you angañadu y ende hai giênte de tod’al mundu !!!

Anton entru n’ũa sala, solu quandu veyu aquessas cabeçoras todas pensei you :”Coñu, mas you vou a tener que falar an frente destes todus ?” Açpuis uns que ya staban acustumbradus a este tipu de çringonça ye que me splicoran qu’habie mas salas, muitu mas pequeiñas pa’las cunferencias. Pus mirai la mie ya vai a ser d’eiqui a poucu assi que speru que me vai a currer biên.

You y l'alemana... se mie mai me vei...


Cuntinu anton a cuntar-vus. Ancuntrei un rapaç d’Uviéu, Jaime, y llougu me puźe a falar Mirandés cu’él so que parecie nun saber... haaa nun falaba Astur... bon pus cuntinémus an Castellanu. Hoije a la tarde yêra ũa seçon de cartazes. Son lus traballus que son aperźentadus assi, yê algu xatu purqu’un ten de star eilli durante dues horas an frente al cartaç y a falar cu’las pessonas, mas bah, ya nun ye cun nun oural que siêmpre un se queda cun mas niêrbus.
Açpuis inda m’ancuntrei c’ũa rapaza de Finlandya que traballa mas ou menus nela meźma couźa que you... y mirai vos, eilla tamiên yê radioamadora (OH3HNY) ! Llougu a ver se falu mas cu’eilla !
L tiêmpu passou y ancuntrei-me cun ambestigadores dal IT de Lisboua cun quiên tube ũa charla. Pa l’añu ourganizan ũa jeira (workshop) suôbre antenas y you alla tenerei de star cu’las miês, ya que sera an Lisboua !


Las pessonas a la nuite

Açpuis de las 18h00 anté las 20h00 y poucu tubimus un ancuôntru antre todus, you purmeiru buscaba cun quiên star, y açpuis alla m’ajuntei c’uns spañoles. Nun sei purquei, you que detestu buer cerveija, pus cun eilles bebu-la ! Vai alla tu a antender la couźa ! Esta yera de la buôna, nun da ganas de majar, mas hui, ataca la cabéça a martelladas ! Lus spañoles ya me staban a dezir “que portugues tan cojonudo !” purque sabie tantu de Castellanu, y pra mas daprendiran qu’hai mas ũa lliêngua an Spaña : Llionés, pus si si, eilles nu’l sabiên. Y issu ancluźu un Llionés qu’eilli staba !!!!!!
Lus cartazes (hai cartazes to'las tardes)

Y so quandu Pablu se vira pra mie i me diç :”mira este tambien es portugues !”. Y aparece-me un rapaç que se quedou todu cuntentu quandu l dixe que son meyu mirandés, “eu sou de Bragança” que me diç él ! “Ja ultrapassamos a taxa de transmontanos aqui !” adiciunou. Y mirai vos qu’él tamiên studia l’anfluencia dal cuôrpu ne las antenas ! Bon ala, vou-m’alla.

Ya vai EuCAP 2009 !

Ya vai ende EuCAP 2009 astañu an Berlin; ũa de las mas grandes cunferencias mundial suôbre antenas y purpagaçon. Qu’anté las américanas de l’IEEE nun son capaç d’ajuntar tantas pessonas al mismu tiêmpu ! Y sabeis l quei ? Hai un mirandés alla, si home... you ! Terça a las 16h40 starei you a falar durante uns 15 minutus de las mies antenas que zambuôlbie esses ultimus méźes. Essas antenas teneran al stinu final de seren ampremidas ou puôstas an roupa, cum camiźas ou cazacus.
Eillas eiran permitindu la ligaçon antre varius objetus cumenicantes puôstus an varius sitius dal cuôrpu (pie, ciêntu, cabeça, ...) ou fuôra (base de tratamiêntu de dadus y cumputador). Las aplicaçones destas couźas son varias : medicales (terapies musculares, ajuda als ciêgus), melitares, rede social (quedar an cuntatu c’un grupu, ou junta-se c’un nuôvu, ...).


La méźa de traballu
Yê ũa tecnologie agora zambuôlbida que ya ampeçou a aparcer nals pacemakers “pilha” pra transmitir dadus suôbre l stadu dal curaçon ou meźmu alertar pur vias terfonicas an caźu de purblema.
EuCAP vai a ser biên purreiru cun muita giênte, ya lus de l’IST stan ende y you ya stou cun ganas de falar cun eilles. Nun sei a que me vaya you tamiên un die destes a traballar pr’esse anstitutu d’ambestigaçon. Cheguei hoije y ya ancuntrei un rapaç que ya mas de trés añes que nun vie. Pus mirai vos, él agora anda pu’la Belgica y ven eiqui tamiên pal EuCAP, ancuntrei-lu pur hazar nal metru ! El fai al studiu dals canales de purpagaçon de las ondias antre mobles (carrus pur eiźemplu).

Las antenas que vou aperźentar
Inda yê algu cumplicadu stablecer un cuntatu cu’la giênte, you nun falu nada d’aleman, mas ya a de venir. Agora quiên querga ver la mie aperźentaçon puôde dar ũa mirada eiqui.Lus passadus ultimus dies tenen sidu malus, ya que niên tiêmpu de puner algu de nuôvu, niên eiqui, niên pu’llie nal “you que sei”.

You, nal que nun paréce, mas cun stress !


Andaba a purparar las fuôllas d’amostra i issu oucupa muitu tiêmpu, ya qu’açpuis hai que treinar pra nun ultrapassar al tiêmpu que mus dan i issu todu claru an anglés. Vamus a ver cum me vai a salir la couźa, you ya truxe un faticu biên lindu, ya ũa gurbata (no nun yê de Custantin...) y ala todu pinpon. Hoije d’ancuntrei ũa rapazas de Purtual, a ver se las vuôlvu a ver assi todu arrenjadu... ya ! Mas issu nun ye ciencia !

Purquei vémus al mundu assi ?

Las purmeiras celulas qu’apareciêren hai mellares de mellones d’añus pul nuôssu planéta fuôran eiboluindu anté s’ajutaran pra furmar seres mas eiboluidus. Cu l’eiboluçon aquesses seres tubiran la nececidade de sentir al mundu an qu’eiboluien, zanbulbiran recetores.
Cun forme al méyu, uns teniên que sentir la tempratura, outrus las pressones mecanicas cul tucar, ou las pressones mecanicas pur purpagaçon culs oubidus, ou tamiên las ondias eiletromagnéticas (al ver). De tal maneira que cada ser zambuôlbiu un ou mas recetores que l’ajudariên a sentir al mundu an que vive, apurveitandu las fuôrças fizicas çpunibles.

Mas anton purquei vémus assi ? Quiêru dezir purquei nun vémus atravéç d’un muru pur eiźemplu ?

La splicaçon yê simples. Lus purmeirus seres vivus apareciêren n’auga y pouco açpuis cu’las nececidades desses seres apareciêren lus uôllus. Lus uôllus claru teniên de ver algu (eilles apareciêren pur issu) y solu puôdiên apanhar l’einergie que cunsigue passar atraveç de l’auga, ou seya l’einergie de la lluç !

Purque isso todu yê ua question de frequencya, mas alta fur la frequencya y mas einergie ten la ondia, y quantas mas einergie ten mas caminu fai. Mas tamiên depende dal meyu de purpagaçon, ya assi l’auga deixa passar al que nos chamamus al spetru vesible.

Pur eisemplu, las ondias de radiu nun passan pu l’auga, mas la lluç si, y yê pur issu que lus nuôssus uôllus nun son sensibles a las ondias dal radiu.

Mas eimaginai se assi fur... las antenas seriên las nuôssas llampedas ! Puderiêmus ver atraveç lus murus y todu ! Al nuôssu mundu serie mi defrente issu yê ciêrtu !

L’uôllu ũ antena biologica

Soutru die ya viêmus qu’ũ antena yê no mas, no ménus qu’un trasformador de modu. Trasforma l’einergie spallada pul spaciu n’un ciêrtu modu ( ou maneira) an outru modu cumpatible al nuôvu méyu de prupagaçon que puôde pur eiźemplu ser un cabu ou un par de filus. Sera que ya eiźiste tal couźa pu’la naturéza siên nos mus daremus verdadeiramiênte decuônta ?

La respuôsta yê afirmativa. Eiźiste tal sistéma; yê l’uôllu. La lluç que nun yê nada ménus qu’einergie eiletromagnética al bater nal uôllu yê trasformada an ũa curriênte eiletrica, un sinal nervoźu, qu’ira caminar alantre pul nervu oticu anté’l cervu. Passa-se la mésma couźa qu’andu n’ũ antena de tervizon bate alla l’einergie eiletromagnética que ven dal trasmissor. Anduç alla ũa curriênte eiletrica qu’ira caminar pul cabu alantre anté la tervizon adonde aparece l’eimaige. Sabemus todus cum son feitus lus cabus de la terbizon, hai un filu central y an vuôlta ũa meléna de filus. Las ondias passan antre la meléna de filus y’l filu central.

Al cervu y lus nervus oticus

Mas y anton cum yê feitu un nervu ?

Un nervu yê cum un cabu, ten mellares de filus. An verdade neronus. Al nervu oticu ten un mellion de neronus anganchadus uns a lus outrus pra llebar l’anfurmaçon, al sinal, anté’l cervu. Lus neronus son celulas mui pequeiñas que permitan al sinal de passar. Vamus agora a dezir ũa palabricas suôbre eillas :

-Lus diêntrites son uns ramus mui pequeiñus qu’assuguran la trasmisson dals sinales antre lus neronus. Las ligaçones antre neronus ou antre neronus y musclus via un diêntrite chama-se un sinaç.

-Al celindreixu yê’l filu que permite a l’einergie de caminar. Yê un suporte de trasmisson.



Un neronu
Vemus anton qu’un nervu nun yê mas que mellones de junçones de neronus. Un neronu sendu un cachicu de filu, y lus diêntrites ũas suldaduras pa outrus neronus mas an frente.

Dal puntu de vista eiletricu un neronu nal repuôźu aparéce cum un eiźelante ; un anterrutor abiêrtu, l’einergie nun passa.
Mas quandu hai einergie que s’acunchega de la celula, anton eilla torna-se un curcircuitu ; un anterrutor fechadu, l’einergie passa.

De tal maneira un nervu yê custituidu de mellones d’anterrutores anganchadus uns a lus outrus que solu deixan passar l’einergie quandu eilla s’ancunchega. Yê un sistéma que se califica de « todu ou nada ».

La velucidade de purpagaçon de l’einergie yê d’uns quantus metrus pur segundu. Assi que las anfurmaçones caminan de maneira rapida y cun randimiêntu d’ũa punta a l’outra dal cuôrpu.

Al que yê ũa antena ?

Pra muitus ũa antena nun yê grande couźa, apénas un arame, un filu, ũa caña. Anté lus mellores cientificus nun dan mellor defeniçon :”a usually metallic device (as a rod or wire) for radiating or receiving radio waves”, Webster. Ou mellor : “de questume un objétu metalicu (cum ũa barra ou un filu) para iradiar ou arrecebir ondias de radiu”.

Outra defeniçon dada pur l’IEEE yê essa :”objétu que ten capacidades para iradiar ou arrecebir ondias de radiu”.

De tal maneira, vei-se qu’ũa antena yê ũa strutura qu’eiźiste entre al cabu que guiya las ondias (que vai anté un radiu ou ũa tervizon) y’l spaciu llibre.


Sabemus qu’hai einergie perźente nal cabu, sabemus tamiên qu’hai einergie pul spaciu llibre, essa llançada pu l’antena. L’einergie nal cabu camina n’ũa strutura que suporta ondias, cum pur eiźemplu dous filus. Mas l’einergie que camina pul spaciu llibre nun ten suporte fizicu (las ondias puoden caminar pul vaziyu).



Issu fai-mus pansar que la maneira an que l’einergie camina nal cabu y nal spaciu llibre debe de ser mui defrente. Defenimus la maneira an que l’einergie camina pur modu. Deziemus que nun ciêrtu sitiu ũa ondia ten un modu particular. Esse modu define la maneira anque l'einergie se spalla pul spaciu.
Anton pra rezumir, hai un modu de purpagaçon nal cabu, y outru nal spaciu an vuôlta de l’antena. Issu permite-mus agora de dar ũa nuôva defeniçon dal que yê essa couźa :


“ũa antena yê un trasfurmador de modu que permite a las ondias (einergie) d’antrar ou salir d’un sistema de tercomunicaçones”


N.B : Ne la segunda eimaige aparece alla la muéda de dous Ourus cun Juan Carlos, issu yê purque you y él tenémus algu an quemun, somus lus dous radiuamadores. Ya un die falarei mas suobre l'assuntu.

EXPO-LANGUE 2009


EXPO-LANGUE yê al salon anternational de las lliênguas an Paris. Y astañu tamiên alla stube. Mas fui péna purque nun habie alla naide de las Asturias, inda menus de Llion (que falassan Llionés), i anton de Miranda, siên ser you... You inda cumigu trazie uns llibrus an Mirandés (Bersos Mirandeses y las cuontas de tiu Juoquin) nun sei a que pediessen "D'adonde sos ?, De quiên yês ?". Ya you assi puderie amustrar algu !

Astañu al salon fui algu mas pequerruchu que de l'outra veç, mas niên pur isso yêra menus antersante. Tube l'oupurtunidade de falar qu'ũas gallegas que m'ansinoran algu, assi cum eillas falan y tamiên daprendie que 91 % de lus gallegus falan gallegu "a vida vai en galego" cum eillas dezien.

Açpuis inda me dou pra charlar c'ũa tie que falaba Provençal y que me splicou las variedades de la sue lliêngua y lus cunflitus qu'hai antre essas varias antidades de las lliênguas d'Oc.

Finalmiênte passei pula chabola de l'Anstitutu Camones (Instituto Camões) y quandu you'l dixe que yêra Mirandés llougu me dixu que teniemus de star ende perźentes... anton a ver, talveç pa l'añu,... cumu no ?!

Al dialetu Llionés

Pudeis carregar ende al "Dialecto Leonés" de Menendez Pidal publicadu an 1906.
Tal cum sta ende parece ser un articulu, y nal que you sei yê qu'açpuis se publicou al llibru cul meźmu titelu. Sera al testu eigualicu ? S'hai quiên'l saba que mus al diga eiqui que Dius l pagara !


Nal antantu aquesse home dezie ũas assi :



Selección, no invención, es la suprema norma lingüística



Los hechos de la Historia no se repiten, pero el hombre que realiza la Historia es siempre el mismo



Pradu pur llabrar

Pradu pur llabrar

Perdie-me nals llibres, naquessa barafundia ampeçei a llabrar al pradu so que me squecie daquesse cadernu ! Mal, mal...

D'eiqui an poucu tiêmpu mas nuticias suôbre la ciencia y las sues chegadas a las streillas...

Acunchegamiêntu Jupiter-Vénus

Cunjunçon Jupiter Vénus nal die 26 de Nuvembru, 16h56 UTC


Ya agora da pra ver ũa cunjunçon (acunchegamiêntu) antre Jupiter y Vénus. Al retratu amostra tal fenomenu tiradu hai poucu an Paris, an baixu sta Vénus (la mas brillante) y an riba Jupiter.
Esse acunchegamiêntu sta biên antressante purque poucu a poucu lus planetas quedaran mas piêrtus.
Quandu ende digu mas piêrtu, hai que lu ver en trés dimençones... se no lus planétas inda se puderiên źbarar un contra l'outru, al que nun puôde ser claru !
Nal die purmeiru de Dezembre inda se vai a quedar al fenomenu mas purreiru cun l'acunchegamiêntu de la Lluna a lus dous planétas ! A nun perder !

Al misteriu de las cuspiñas

Quandu me fui pal Prainu nal més d’Abril pu’las mañanas habie, an riba de las yêrbas ũa couźa biên straña.


Cuspiña an Cicuiru

Nun yêra urballeira, pul menus, no cum se vei nurmalmiênte an fuôrma de guticas d’auga. Ende parecie qu’un habie scupidu an riba de las yêrbas.



Cuspiña an Miranda

Mas nada dissu, habie daquessas cuspiñas pur qualquiêra lladu... uns chaman aquissu “cuspiñas de cucu”. Eiqui vus deixu alguas fetugrafies de la couźa. Y gustaba qu'houbisse un que me dezisse al que yê aquissu !

Manchas nals Pradus : Arquéologie aéria.

Ne lus añus 70 fui zenvulbida an França ũa técnica de studiu arquéologica unica y mui valuroźa. Nurmalmiênte l’arquéologie yê ũa ciencia y un traballu que se pratica nal suôlu cun strumiêntus adaptadus pra scarbar la tiêrra; mas desta veç essa ciença sera praticada puls aires, d’avion.

Chequeirus perstoricus

Quandu pul terrenu ya nun se vei nada issu nun quiêr dezir qu’ende nunca houbu custruçones d’antresse cum : caźas, santuarius, pobus an furmaçon, ou quintas. Muitas vezes las custruçones ya çtruidas inda cunservan las fundaçones anterradas ne la tiêrra. Essas fundaçones, al arrar las tiêrras son spargidas pu’lus llabadores, subrandu las partes mas perfundas.

Culoraçon amarellada dal triyu pur fundaçones galo-romanas
Essas partes mas perfundas iran mudeficar al crecimiêntu de la vegetaçon dessas tiêrras, natural (yêrbas) ou de cultura (triyu, centenu, ...). Cunforme la custituçon de las fundaçones y de la qualidade de la tiêrra dal terrenu. La vegetaçon ira crecer de maneira çfrente marquandu assi las fundaçones, permetindu de las çtingir. Tamiên se mudifica la culor de las yêrbas, tenendu tendencias a passar pal amariêllu quandu stan anriba d’ũas fundaçones. Esse tipu d’ubservaçon solu se puôde fazer quandu la vegetaçon sta verde.

Chequeirus perstoricus nun terrenu an Marciu

Nal branu anquantu al triyu ya sta biên secu y açpuis d’ũa trubuada ya fui vistu que las spiyas y la planta cumpreta s’amarra muitu mas quandu creciu nũa fundaçon.

Tamiên se puôden fazer essas ubservaçones an einviêrnu, quandu lus terrenus stan znudus de toda la vegetaçon. Pu’la mañana cedu, l gelu y l’urballeira anganchan-se de maneira mas pernunciada an riba de la tiêrra que ten ũa fundaçon an baixu. Zeñandu de la meźma maneira, la planta de las abitaçones.

Chequeirus perstoricus nal meźmu terrenu an Jullu

An outrus puntus de vista, essa tecnica yê deficel d’aplicar sendu neçairu un avion. Tamiên hai que dezir que las manchas zeñadas puls defrentes fenomenus ende arriba splicadus, muitas vezes aparecen solu an ciêrtas cundiçones climaticas, cum an einviêrnu onde solu aparecen cu'l gelu. La lluç y l’anglu an que se mira pal terrenu tenen tamiên muitas anfluencias suôbre la clarencia de las manchas.

De maneira general, hai sitius nal Prainu adonde se puoden aplicar essa tecnica. Pur eiźemplu puode ser de grande ajuda ne la busca dal caminu Mouriscu; pus hai eiźemplus de sitius onde él se perde pur terrenus ya llabradus zd’hai muitu tiêmpu y solu ũa vista aéria d’einviêrnu permeterie çtingui-lu.

Outru sitiu yê l Çurrague an Custantin. Ya que se diç qu’ende se furmou al pobu, anton meźmu se ya nun hai custruçones, la vegetaçon deve inda hoije star anfluanciada pu’las fundaçones. Zeñandu neilla la forma de las caźas antigas desse pobu. Ya solu mus queda spurmentar !
Alguns sitius antressantes pra veźitar :
Fetugrafies : Conservatoire Général du patrimoine

Nal die de la ciencia ya se falara an Sturianu

Todas las atividades que van oucurrer durante al proximu "Dia de les ciences" an Asturias seran pormubidas an lliêngua Sturiana, cum splicou esta sumana la direitora general de Pormoçon Cultural y Pulitica Lliênguistica dal Pincipadu, Consuelo Vega. La celebraçon sera, cum tode lus añus nal die 10 de nuvembre.

Traduçon de la Voz d'Asturias, dal 15-09-2008.

Eiclipç de Lluna !

Acunchega-te a la ruga que yê agora !

Las defrentes uôrbitas que puôde tener un satlitu


Quandu se manda un satlitu pal ciêlu, la mellor parte dal tiêmpu yê pra vular an vuôlta de la tiêrra. Yê pur’issu que se chama un satlitu. Se nun fur l caźu l moble spatial yê chamadu sonda.

-Uôrbita pular : uźada pals satlitus d’oubeservaçon pular (studiu dal cambiu climaticu).

-Uôrbita giostacionaira : uźada quandu al satlitu ten que se quedar aparantemiênte quiêtu nal ciêlu (terbizon pur satlitu).

-Uôrbita de stacionamiêntu / uôrbita purviźoria : uźada antes de la uôrbita çfenitiba.

-Uôrbita eicentrica : uźada pur satlitus de studiu dal “spaciu piêrtu” (ciênturas de Van Allen, ...).

-Uôrbita eiperbolica : uźada pur sondas, uôrbita de llibertaçon dal campu graviticu terrestre.

La celula an Mirandés


Esse zeiñu reperźenta ũa mescla de las celulas dal reinu animal y vegetal.

Al "Dialecto Mirandez"

Fui publicada ende la purmeira obra de Leite de Vasconcellos, al "Dialecto Mirandez" naciêda de l'amiźade cun Manuel Brancu de Castru de Dues Eigreijas. Se lu quereis ver an pdf puode ser eiqui.

AL Cientificu Purtués

Dal sou nome cumpretu José Leite de Vasconcelos Cardoso Pereira de Melo nacidu an Ucanha nal çtritu de Viźéu, nal die 7 de Jullu de 1858, virara-se esse home nun de lus mas grandes studioźus Purtués. Zde siêmpre Leite amustrou un grande antresse pu’la naturéźa, l campu de l’home nal mundu e la sue eivoluçon. Diç Leite que zde 1876 nun pensa n’outra couźa que seya la storia de la buôna Tiêrra Lusitana !


An quantu inda staba nal llicéu, publica la sue purmeira obra Tradições Populares Portuguesas an 1881. An 1882, Leite anda nal purmeiru añu de Medecina ne la Eschola do Porto y ouve d’amigus qu’al cuntan que ne la Academia Polytechnica hai un rapaç de Miranda dal Duiru que sabe de maneira perfeita la lliêngua de la sue tiêrra. Aquesse rapaç yêra de Dues Eigreijas y chamava-se Manuel Antoñu Brancu de Castru. Açpuis d’un ancuôntru llougu se fazen amigus. Leite chamava-lu “o meu Espirito-Santo Mirandês”.

Diç al studioźu que fui talveç al mellor die de la sue vida quandu ouviu pu’la purmeira veç al sou amigu Manuel falar de maneira seguida la lliêngua que tenie daprendidu de lus sous, ne la sue tiêrra :”Branco de Castro, reclinado sobre a cama, no seu pequeno quarto de estudante, recitava vocabulos, conjugava verbos, declinava nomes; eu, sentado numa cadeira ao pé, ia apontando fervoso tudo o que lhe ouvia, e que para mim era como aquellas maçãs de ouro que, segundo um conto popular bem conhecido, saiam da bôca de uma virgem bem fadada, quando fallava ao seu noivo”.

Cunta Leite qu’habie studantes vezinus que staban a tucar muźica y que llougu paroran al oubir al rapaç Mirandés a falar ũa lliêngua que nunca eilles habiên oubidu !


Açpuis, cun solu 24 añus al studioźu publica al Dialecto Mirandês, la purmeira obra suôbre la lliêngua dal sou amigu. Ne l’añu seguiênte l’obra fui premiada an França pul factu de las anfurmaçones que daba suôbre aquessa “nuôva” lliêngua, agora conhecida pu’l’Ouropa anteira.
An 1883, cun al cunvite dal sou amigu Mirandés, Leite fai la sue purmeira viage an Tiêrras de Miranda, adonde vai a passar uns dies para Dues Eigreijas y çcuôbre lus outrus pobus dal Prainu. Yê anton apartir d’ende qu’al studioźu ira puder studar al Mirandés reculhendu vocabulairu y cuntas.

An 1884, Leite vuôlve an Miranda, siên se limitar a essas tiêrras, pus tambiên ira dar ũa vuôlta pu’la raya de Tras-Lus-Montes adonde çcuôbre qu’an Riu-d’Onor y Guadramil inda se fala dues lliênguas que cum al Mirandés fazen parte dal grupu Stur-Llionés. Tambiên çcuôbre an Sandin al co-dialetu dal Mirandés, al Sandinés.

Cun esse traballu feitu llougu publica nal meźmu añu lus purmeirus versus an Mirandés Flores Mirandezas, adonde él scribe al seguiênte : “Ainda que não sou transmontano, tenho, como português, o maximo interesse pelo Mirandês e pelas demais linguas congenéres : eis o que me levou a emprehender esta pequena publicação, cuja curiosidade attrahira por ventura outros,...”. Mal sabera él qu’hoije somus tantus a screbir nessa lliêngua !


An 1886, acaba lus sous studius de medecina cuncluindu c’ũa téze de licenciatura suôbre la Evolução da linguagem. Durante un añu pon s’a traballar cum doutor an Vila de Cadaval. Mas varias çcubirtas arquéologicas lliêban-lu an 1887 a ser nomiadu cunservador de la Bibiotéca Nacional de Lisboua. An 1889 fai la “Revista Lusitana”. An 1883, fai l Muzeu Etnograficu Purtués y an 1885 la revista “O Arquéologo Português”. An 1887, l purmeiru vulume de la sue obra “As religiões da Lusitania” fui publicadu.

An 1901, Leite de Vasconcellos çfende la sue téze de doutoramiêntu an Paris cun l titelu “Esquisse d’une Dialectologie Portugaise” adonde falara tambiên de la lliêngua Mirandéźa dandu ũa veç mas al sou cuñecimiêntu al mundu.

Dous añus antes publicaba la Philologia Mirandesa adonde aperźentaba un studiu cumpretu de la lliêngua Mirandésa, c’ũa çcriçon biên cumpreta de la sue gramatica y ũa nurmativa de scritura repruduzindu cul macimu de fieldade tod’lus numaroźus sones de la lliêngua.
Açpuis de la criaçon an 1911 de la Faculdade de Letras de Lisboa, Zé yê numiadu purssor de llitératura y de lliêngua Llatina e tambiên ansina la llitératura Franceźa. Mustrandu assi qu’yêra un de lus ciêntificus Purtuéźes mas anternational qu’habie naquél tiêmpu.

La reforma dal anvestigador ven a ampéçar an 1929, mas niên pur issu él para de fazer lus sous studius y ampéça meźmu la scritura d’ũa obra an diç velumes “A Etnografia Portuguêsa”. Yê quaisque ampussible meter ende tod’las publicaçones de Zé, son meźmu muitissimas !


Al nuôssu amigu Zé muôrre nal die 17 de Mayu de 1941, talveç fartu de ver la merda de lus homes, homes qu’él studaba. Tenie 82 añus, deixandu assi a l pobu Purtués l mas ampurtante studiu nunca ya feita suôbre la vida de l’home de la Patria, l home Purtués.

Al pobu Purtués ten muitu que l agradecer; para nos foi quiên mus permitiu screbir y divulgar al mundu la nuôssa lliêngua, tanto tiêmpu mal tratada. Zé fui simplesmiênte un de lus nuôssus, un eiźemplu que tenemus de seguir y yê pur issu qu’hoije l fazemus essa homenaige.
Ende deixu-vus duos versus ne la nurmativa dal Mirandés :


LA LHIENGUA MIRANDESA

Quien dirie que antre ls matos eiriçados,
Las ourrietas i ls rius desta tierra,
Bibie, cumo l chauguarço de la sierra ;
Ua lhiengua de sons tan bariados ?

Mostre-se i fala-se essa lhiengua, filha
De un pobo que ten neilha l choro i l canto !
Nada pur cierto mos cautiba tanto
Cumo la forma an que l’eideia brilha.

Desgraciado de aquel, qu’abandunando
La patrie an que naciu, la casa i l huorto,
Tamien se squece de la fala ! Quando
L furdes ber, talbeç que steia muorto !



MARIE

La lhuna, cumo un queiso,
N’aire se bei arguida :
Da-me na boca un beiso...
Cu él me daras la bida !

Antre las brimes berdes
Passa cantando l ríu :
Cumigo nun te perdes,
Amor miu, amor miu !

Del monte l pastorico
Recuolhe l sou ganado :
Nun hai nada mais rico
Que un peito namurado.

Que guapa ! Que bistosa
L’aldé ! Amor sin fin !
Marie, tu sos la rosa
De tode este jardin.

Nun sou l unicu a mirar pal ciêlu...

Ancuntrei outrus que pensan cum you suôbre las pucicas ! Ah ! Nun sou assi tan chabascu cum pareçu...

Outras pucicas an Llion... ancuntrei dessas an Cicuiru al pie dal Llazaru...



Dessas gravuras tamiên las hai als puntapiês an Llion y ya outrus que las studoran...

Deixu-vus ende material pra studar... !





L que yê ?


Quiên me soubir dezir al que reperźenta aquesse graficu pagu-l 30 cerveijas a la caźa dal pobu de Cicuiru !
Ajuda... yê un mapa... Mas de que sitiu y l que quiêren dezir las quelores ?

Al purmeiru purblema de fizica an Mirandés !

Eiqui vou vus aperźentar al purmeiru purblema de matematica an Mirandés ! Pur’acaźu nun yê de lus mas faceles. Yê peciźu coinecer algu de treguenometrie, lus sénus, als cosénus y issu... Hai dues maneiras de reźulver al purblema.
De la purmeira maneira, quiên antrar pa l’ouneversidade puôde-lu reźulver simplesmiênte uźandu treguenometrie planar. La segunda maneira, yê la maneira eiźata mas la sue seluçon yê muitu mas cumplicada purqu’uźa treguenometrie sférica. Y ende ven al purblema...


Un balon d'air caliênte an que you participei ne la sue cunstreçon

Dañel que mora an Burdeus gusta muitu de Cicuiru. Ya hai tiêmpu que nun vai alla y gusterie d’ancuntrar ũa maneira simples pra ver Cicuiru zde Burdeus. Ampeçou a pensar, y apareciu-l que l mas simples serie de puner un balon chenu d'air caliênte a ũa ciêrta altura c’ũa maquina fetugrafica.
Sabendu que Cicuiru sta llocalizadu an 41°39’ N, -6°18’E y que Burdeus sta an 45° N, 0° E. Que l’altura de Burdeus yê de 14 m y la de Cicuiru de 835 m :
- A qual altura ten que star la maquina fetugrafica pra que Dañel puôda sacar ũa fetugrafie de Cicuiru zde Burdeus ?
- Qual yê la distencia antre Cicuiru y Burdeus ?

La tiêrra sera cunsederada cum prefeitamiênte redonda y c’un rayu de 6378 km.

Passus :
1°) Calcular l’angulu que passa pul centru de la tiêrra antre Cicuiru y Burdeus.
2°) L’angulu curresponde a la distencia antre lus dous puntus d’antresse.
3°) Fazer uźu dal teoréma de Pythagora pra calcular l’altura dal ballon.

Lus Zoélas : ũa seciédade astronomica de la prestoria

Vengu hoije ende c'ũas fetugrafies que ralas vezes amuôstru purque siêmpre fazen poucu de mi quandu fagu tal couźa ! Essas fetugrafies reperźentan gravuras prestorica feitas cun pucicas ou fuyicas picadas anriba de la piêdra.

Home (Cicuiru)


Generalmiênte essas gravuras son feitas an piêdras liźas ou purparadas pra que lu seyan de tal maneira qu'al zeiñu steya preźentadu nun tipu de quandru.


Gravuras d'animales cun pucicas (Cicuiru)

Muitas piêdras dessas fueren recuperadas pu'lus antigus para fazer puyales. Outras daquessas piêdras puôdiên serbir para fazer al quadru d'ũa janela. Assi qu'hoije an die puôden s'ancuntrar gravuras Zoélas meźmu an drentu de caźas antigas !


Esse tal fenomenu nun m'ajuda nada an demustrar que las gravuras son prestoricas, pus uns van a dezir "oh ! Issu fui un gratu que lu fizu..." outrus anté me deziêren "Issu fueren caçadores a tirus !"


Mas de tod' la eividencia essas gravuras son prestoricas y ya José Leite de Vasconcelos fala de las pucicas nal sou studiu "As religiões da Lusitania" y ancuntrou dalgũas gravuras eidenticas a las que you tengu vistu pu'la raya seca.

José Leite de Vasconcelos nun splica al segueneficadu qu'eillas tenen, pensandu que talveç teneriên ũa funçon de cultu. Muitas dessas pucicas son d'antrepretaçon deficél, un eiźemplu sendu las de la Sollapa studadas ya pur Antoñu Maria Mouriñu y outrus anvestigadores mas mudernus. You inda nun las vie, mas dal que lie puôde-se dezir que la repartiçon de las tals pucicas nun ajuda pra seya facél de sacar d'alla algun zeiñu que tenga segueneficadu pra nos, hoije an die.


La mie teorie suôbre essas poças yê que teniên un segueneficadu religiozu y que talveç reperźentaban partes biên particulares dal ciêlu, cum las custellaçones que son grupus de streillas furmadus pu l'eimaginairu de l'home. Ende vus deixu la demunstraçon, la proba dal que you eiqui supongu. Tenei atençon an mirar biên cada fetugrafie y an cumparar las fetugrafies culus mapas de la custellaçones eidiênteficadas.

Tamiên pudereis ver que las dimençones de las pucicas currespondan cul brillu de la streilla !




Corona Borealis (Samartinu)

Ne la Custellaçon dal Dragon, la forma nun sta respeitada, talveç purque tenie que ser grabada nessa piêdra redonda y la sue forma rial nun s'adaptaba. Mas pudeis ver que la forma de la cabéça fui respeitada y ten l meźmu numaru (16) de streillas que nal mapa ! Issu mostra-mus biên la pusseblidade qu'issu seya meźmu streillas dal ciêlu que fueren ende reperźentadas.



Draco (Cicuiru)




Lyra (Cicuiru)




Orion (Cicuiru)


Ursa Major (Custantin)

L'anvestigaçon cuntina !

Nesses ultimus dies hei stadu de vacanças pal Prainu y agora que vuôlvie tengu que purparar ũa cunferencia suôbre al traballu que zenvuôlvie nesses ultimus meźes y acabar de fazer ũas couźas mui urgiêntes.
Mas d'ende an poucu tiêmpu ya veneran mas artes de la ciencia pur'qui !
Anté lla anton !

Prainus tamiên lus hai an Marte !


Essa eimaige dal prainu Daedalia dal planéta Martes fui sacada a ũa altura de 302 kilontrus. L’eimaige ten ũa cubertura de 100 kilontrus y eilla fui sacada an Juliu de 2005. Al prainu esse fica a uns 1000 kilontrus al sul de la muntaña Arsia que yê un vulcanu dals montes Tharsis.

Algũas palabras Bascas nal Mirandés...

Deixu-vus eiqui algũas palabras mas qu’eidiêntefiquei cum pudendu ser d’ourige Basca.

Ũa chabola nal Peis Bascu



Txabola > chabola.
Txanka > chancar.
Txiki > chibzniç (txiki > txigi > txibi) anque nun tengu eideya d’adonde ben al “zniç”.
Ur-belar-a > urballeira (auga de las yêrbas).
Zur > dar ũa zurra, çurriagu (palu).
Goi-bi-hanka > Cabiancas (an baixu de las dues alturas) yê l nome d’ũa tierra nal valle de Samartinu.

Ende fiquan essas y outras veneran d’eiqui an poucu tiêmpu.

Cunferencias pal Portu !

Sta ciêrtu, Purtual yê un peis de ciência y de muderniźmu anfurmaticu ciêrtu, mas un peis de ciência. Varias cunferencias ven a ser feitas nal Portu durante al prossimu veranu. Y tamiên dues mas nal Fuchal an Agostu.




Esses tipus d’ancuôntrus son mui ampurtantes pa l’anvestigaçon purque permiten de ver, d’ancuntrar y de falar cun outrus ciêntificus dals studius que fazemus. Y assi yê fazer ciência.
Muitas vezes d’essa maneira ancuôntran-se eideyas i zanvuôlven-se relaçones antre ouneversidades.



Essas cunferencias stan an relaçon culas nuôvas tecnolugies de l’anfurmatica. Deixu-vus eiqui lus cartazes desses ancuôntrus.

Lus Mirandéźes tamiên faloran Bascu un die ?

Essa yê ũa buôna pregunta. Qual serie la lliêngua de lus Mirandéźes antes de l’anvazon rumana ? La giênte dal Prainu falaba Bascu ?

Muitas pessonas pensan y lus andepandantistas Bascus son lus purmeirus a dezi-lu; la lliêngua Basca siêmpre fui falada nun territoriu biên çfenidu, al peis Bascu actual y nunca se falou an outrus sitius.

La verdade yê qu’essa eideya arranja biên lus andepandantistas que nun pensan que s’ancuôntra restus de la lliêngua Basca an muitas outras lliênguas eibéricas cum al Purtués ou al Mirandés, mas tamien nal Francés.

Vamus ende mustrar la posseblidade que la lliêngua Basca fui falada nal Prainu. Ne las varias couźas antiguas screbidas pu’lus curas ancuntramus al nome Duiru [1] que yê l nome dal nuôssu riu. Hoije ya muitus l chaman cum an Purtués, ou seya Douro. Mas inda dalguns cuntinan a uźar la forma Mirandéźa Duiru.
D’adonde ven essa forma ? Ou melhor d’adonde ven al nome dal riu ?

Pudemus ancuntrar nal Bascu la palabra iturri-a [2] que seguenefica “las fuôntes” ou “la fuônte”. Sabendu issu yê bastante simples de fazer la lligaçon de Duiru cu’la palabra Basca iturri-a.

Muitas vézes las vogales eineciales d’ũa palabra zparecen, yê l qu’acuntéce cul i. Y assi la palabra Basca suôfre d’ũa purmeira stransfurmaçon : turria. Outra de las stransfurmaçones yê la cunfuźon de las palatales d y t. De tal maneira que la palabra ourgenal passa a ser durria.

Cul tiêmpu tamiên se stranfurmou la ultima vogale que passou dal a pal u, ou seya agora tenemus la palabra durriu. An scritus antigus ancontran-se lus nomes Durius y Dorios al que yê mui piêrtu de durriu.

Un ultimu fenomenu acuntéce a la palabra, yê l’anverçon de letras y finalmiênte chigamus a la forma Mirandéźa duiru.

Essa splicaçon anque solu fui amustrada pur poucus si mus diç qu’hai ende algu de strañu. Hai muitas relaçones i restus dal Bascu an outras lliênguas, no pur anfluencia, mas si purque antes las pessonas lu falaban.

[1] J.LEITE DE VASCONCELOS, Philologia Mirandesa.
[2] J.M.C SANCHEZ-PAGIN, Toponimia Euskera y prerromana en la provincia de Leon.