Al sol, las llanas y las manchas

Lus Mirandéźes tamiên faloran Bascu un die ?

Essa yê ũa buôna pregunta. Qual serie la lliêngua de lus Mirandéźes antes de l’anvazon rumana ? La giênte dal Prainu falaba Bascu ?

Muitas pessonas pensan y lus andepandantistas Bascus son lus purmeirus a dezi-lu; la lliêngua Basca siêmpre fui falada nun territoriu biên çfenidu, al peis Bascu actual y nunca se falou an outrus sitius.

La verdade yê qu’essa eideya arranja biên lus andepandantistas que nun pensan que s’ancuôntra restus de la lliêngua Basca an muitas outras lliênguas eibéricas cum al Purtués ou al Mirandés, mas tamien nal Francés.

Vamus ende mustrar la posseblidade que la lliêngua Basca fui falada nal Prainu. Ne las varias couźas antiguas screbidas pu’lus curas ancuntramus al nome Duiru [1] que yê l nome dal nuôssu riu. Hoije ya muitus l chaman cum an Purtués, ou seya Douro. Mas inda dalguns cuntinan a uźar la forma Mirandéźa Duiru.
D’adonde ven essa forma ? Ou melhor d’adonde ven al nome dal riu ?

Pudemus ancuntrar nal Bascu la palabra iturri-a [2] que seguenefica “las fuôntes” ou “la fuônte”. Sabendu issu yê bastante simples de fazer la lligaçon de Duiru cu’la palabra Basca iturri-a.

Muitas vézes las vogales eineciales d’ũa palabra zparecen, yê l qu’acuntéce cul i. Y assi la palabra Basca suôfre d’ũa purmeira stransfurmaçon : turria. Outra de las stransfurmaçones yê la cunfuźon de las palatales d y t. De tal maneira que la palabra ourgenal passa a ser durria.

Cul tiêmpu tamiên se stranfurmou la ultima vogale que passou dal a pal u, ou seya agora tenemus la palabra durriu. An scritus antigus ancontran-se lus nomes Durius y Dorios al que yê mui piêrtu de durriu.

Un ultimu fenomenu acuntéce a la palabra, yê l’anverçon de letras y finalmiênte chigamus a la forma Mirandéźa duiru.

Essa splicaçon anque solu fui amustrada pur poucus si mus diç qu’hai ende algu de strañu. Hai muitas relaçones i restus dal Bascu an outras lliênguas, no pur anfluencia, mas si purque antes las pessonas lu falaban.

[1] J.LEITE DE VASCONCELOS, Philologia Mirandesa.
[2] J.M.C SANCHEZ-PAGIN, Toponimia Euskera y prerromana en la provincia de Leon.

Um comentário:

Anônimo disse...

Nel este de Sturias hai úa fala paecía al bascu onqe qiciabes más al gaélicu ye la xiríga y paece tener coneisiones cuna lhiéngua celta; qe yê l qe falaban ls astures. Sobru la xiriga de Llanes atópase deilha información nal interné