Al sol, las llanas y las manchas

Ũa cunversa a falar de satelitus


-Quandu vai a cayir aqueste nuôssu satelitu ? Aquele an que tu mus faleste l’outru die ? Al ARISSat-1.
-Pus... buôna pergunta !
-Mas mira. Lu que ten graça n'aquessas couźas dals satelitus yê que quandu son travadus pur l’aire van inda mas depriêssa ! Si home !
-Conchu ! Anton quei ? Qui’que dizes tu... ? Quantu mas un trava mas un vai depriêssa ???
-Bon, la respuôsta yê que se sodes un satelitu pus tal couźa acuntéce.
-Bah ?
-Si pus deixa-me que te splique…

-Bon, pus un satelitu quandu sta a ũa altura superior als 500 km sta ya quaisque nal spaciu baziu y arrecibe pouca travaige. Se’l satelitu stubira a ũa altura muitu mas baixu, ala, pus uns 300 km, anton aende si que vai a star biên travadu pu l’aire que ya sta preźente meźmu a ũa alture assi tan grande.

-Anton quei ? Al satelitu yê travadu, no ?
-Pus la verdade yê que no...
-Anton deziste-me que...
-Aspéra conchu que nun acabei...
-Bah vota alla anton...

-Quandu’l satelitu yê travadu pus perde einergie. Einergie que se trasforma an calor, dende’l satelitu cai un pouquechicu, mas quandu cai acunchega-se un pouquechicu mas de la Tiêrra. So que...

-Bah, so que quei ?

-So qu’houbu un die un tiu que se chamava Newton y qu’achou dalgũas leis fizicas y ũa d’eillas diç que quandu mas acerca sta un cuôrpu, al nuôssu satelitu, de la Tiêrra pus mas depriêssa vai ! Anton d’un lladu yê travadu pu l’aire, lu que fai cayi’l satelitu. Mas pur outru lladu cume sta mas acerca de nos, al campu graviticu aceléra-lu outra veç…

-Boh ! Agora si que me la calleste !

-Si pus al resultadu yê que quantu mas acerca de nos sta mas aceléra, mas cume l’aire yê cada véç mas densu anton cada véç s’acunchéga mas de nos, anté...

-Anté quei ?

-Pus anté que l’aire seya tan densu que l’einergie perdida, perdida pur calor aumenta la temperatura dal satelitu anté que se pong’arder !

-Y arde méźmu ?

-Ah mai ! A la velucidade que vai, mas de 7 km/s... arde cume lleiña séca ! Nurmalmiênte, un satelitu nun pûode sta a ũa altura anferior als 78 km. Y un satelitu que sta a ũa alture de 100 km nun ten mas que dalgũas horas de vida. Agora ya sabes no ?

-Pus, home no, qu’inda nun mus dezis-te quandu vai a cayi’l satelitu esse... ARISSat-1...

-Pus ende tube que llançar dalguns mudélus de calculus y ya te digu que nun fui façel. Magina agora se you te digu que’l sol tamiên mudefica la densidade de l’air ! Pus yê verdade ! Mira qu’a las vézes pon-se a vutar chamas grandotas cume un mellon d’uôlmus seguidus... Y ya te digu que quandu aquesta einergie toda chéga anté nos pus fai ũa barafondia ne l’atmosféra que vaya vaya...

-Coiru !

-Si home ! Y tal couźa acunteciu hai un més atras. So que quandu you fiç lus purmeirus calclus ende pu’l  méyu d’outubre todu stava biên y dava-me que’l satelitu iba a cayir pu’l die 4 de Janeiru dal 2012.

-Y anton ? Nun cai n’aqueste die ?

-Pus quandu’l sol assi se puju. Ha vutar chamas y tal… fizu tantu qu’aumentou la densidade de l’air y’l satelitu quedou muitu mas travadu que lu que you habie pervistu. Fiç outra véç al calclu y ende dou-me qu’iba a cayir ende pu’l die de Natal.

-Bah... ũa sumanota mas cédu anton !

-Si, so que cume’l sol açpuis acalmou un poucu ya bastante anté. L’aire quedou ménus densu y arre qu’arre que’l satelitu ya stava outra véç ménus travadu cume dantes.

-Mas anton si vai a cayir pu’l die 4 ?

-Pus home, no... ya que cayiu mas que lu pervistu quandu’l sol mandou aquestas chamas todas que agora paréce que vai a cayir ende pul die 30 d’aqueste més...

-Bah... anton solu son 5 diês d’erru a vistas dal tou purmeiru calclu.

-Mira eiqui te deixu un graficu pra que veyas cume son las couźas. Las curvas de culor son las defrentes pervizones que fiç y las strellicas vurmeillas yê lu que curresponde a l’altura rial dal satelitu. Cume ya pudes ver paréce que vai pu’la curva laranja...



-Bah afinal nun tumémus al café ?

-Si vota alla que tengu un dulor de cachimonia cu’las tues storias... Hui…

ARISSat-1

ARISSat-1 que yê tamiên cuinecidu pur KEDR yê l’ultimu satelitu radiuamador que fui llançandu d’aculla l’ISS al passadu die 3 d’agostu. Eiqui teneis un retratu dal satelitu ya n’ISS cu’l cumandante Dimitri Kondratyev. Pra llançar un satelitu dende l’ISS yê bastante facel. So yê agarra-lu y sali cu él pa’l spaciu ! D’ũa veç alla fuôra solu yê llançar al satelitu cu’la manu, cume se na tiêrra stariêmus a llançar ũa bola.

 Dimitri Kondratyev y'l ARISSat-1

Yê’l que pudeis ver aende n’aqueste vidius que pongu a seguir. Anfeliçmiênte quandu fui llançadu, lus astronautas squecirun-se de ligar ũa de las antenas, dorun-se decuônta y açpuis antrorun-lu outra veç. Mas cume nun achorun la segunda antena, pus salirun outra veç cu él y llançorun-lu. Anté hoije nun se sabe que sumiciu llevou aquella antena ! Y un de lus trasmissores UHF quedou pur funciunar. Hai que ver tamiên cume lus cusmunautas tratorun'l satelitu; a tombus d'un lladu par'outru ! Vei-se biên que nun yêra un satelitu de grande cumenencia ! Solu yê oubir lus angeñeirus de la staçon de cuntrolu an baixu na tiêrra : "Ay! Lus painéles... cuidadu cu'ls painéles sulares !"





Aqueste satelitu ten dues maquinas fetugraficas que mus sacan retratus de la tiêrra. Lus retratus son açpuis mandadus pur ondias de radiu an VHF. Al satelitu tamiên lliêva gravaçones de giênte moça y de ninus dal mund’anteiru a falar ne la lliêngua d’eilles. Falan de lu qu’eilles gustan, de paç, de lus amigus, de la radiu,... Y pudémus anton tamiên scuitar aquessas gravaçones. ARISSat-1 yê anton un satelitu eiducativu purque permite a muitus alunus de scuôlas pu’l mundu d’arrecebir eimaiges de la tiêrra y vozes d’outrus alunus cume eilles a falr de couźas y d’outras. You, pur mi, passei horas an setembru a scuita'l satelitu y a gravar aquestas vozes todas !

 
Un dals retratus de la tiêrra que you arrecebi d'acullarriba'l satelitu quandu staba a 350 km d'altura

Mas al satelitu ya vai nal fin de vida. Pus quandu fui llançadu staba a ũa altura de 370 km, mais ya hoije passou pur baixu lus 300 km. Y dende cada veç vai baixandu mas y mas purque cada veç l’air yê mas densu y trava’l satelitu. Segundu lus mius calclus eira cayir pur vuôlta dal die de Natal... son couźa de la vida. Mas inda lu que sperémus yê que mus mande retratus anté’l fin, y ya quéda poucu !

Purmeira Jeira de moçus Ambestigadores dal Valle'l Douru

Vai a oucurrer la Purmeira Jeira de moçus Ambestigadores dal Valle'l Douru an Çamora nals dies 16, 17, y 18 dal mes d'Avientu (Nuvembru). Mas anfurmaçones aende.

Cayida d'un restu dal Fengyun 1C

Eiqui vus vengu a anfurmar de la pussible cayida d'eiqui un ou dous diês d'un de lus restus dal Fengyun 1C çtruidu an 2007 cume ya vimus de l'outra veç. Un de lus mudélus cu'l qual traballu agora diç que puôde cayir mañana, mas nada de biên ciêrtu.
Lu que sei yê qu'aqueste restu dal Fengyun 1C ten perdidu 123 km d'altura an solu 12 diês ! Y ya'l mui mudélu matematicu daba ũa cayida pra hoije. Y hoije paréce que solu caye mañana ou scalla passadu. De restu mantengu-vus anfurmadus suôbre l'assuntu.


Eiqui vus deixu'l graficu de l'altura d'aquesta broça spacial ne lus ultimus diês (hoije die 315 de l'añu). La broça sera çtruida pu'la densidade mui ampurtante de l'air n'ũa altura de 78 km. Cume'l pudeis ver, la broça sta a 260 km, mas d'eiqui an poucas horas vai a cayir de maneira brutal purque entra n'un air cada veç mas densu.

FENGYUN 1C

Fengyun 1C yêra un satelitu xinés que fui çtruidu an 2007. Yêra un satelitu que fazie parte de lus Fengyun y que servie pra sabé lu tiêmpu qu’iba a fazer. Se daban auga ou sol, lus xinéźes sabiên-lu cun aquesse satelitu y d’outrus qu’inda funcionan.
 Un satelitu dal tipu Fengyun 1

Al Fengyun 1C fui çtruidu durante ũa spriença de lus xinéźes. Queriên saber se yêran capazes de çtruir un satelitu ! Lu que fazirun yê que m’andorun un fugueton que llibertou anton ũa carga. La carga yêra lu que se chama un micil cinéticu, nun tenie nada pra spludir. Dende aquesse micil cinéticu fui anton pustu ne la orbita dal Fengyun 1C mas an sentidu cuntrariu de tal maneira que batissen un cu l’outru. Fui anton assi que’l satelitu fui çtruidu nal die 11 de Janeiru dal 2007.

Hoije d’aquesta çtruiçon hai un sin numaru de restus que van vulandu pu’l spaciu. Diç la NASA qu’hai uns 2841 cachus dal satelitu spalladus pu’l spaciu. Uns mas altus qu’outrus, y uns cachus ya van cun vida pu’l spaciu que se sta a ancurtiar muitu. Dende you pensu que fui la cayida d’un d’aquestes restus dal Fengyun 1C que vi la sumana passada. Dende tamiên pensu que mas restus eiran a cayir d’eiqui ũas poucas sumanas... ya verémus.

ROSAT cayiu onte a la nuite ?

Onte a la nuite dende Paris vi cayir un satelitu que deixu un rastru mui biên visible nal ciêlu an direçon dal Sul. Yêra a las 19h06 UTC, venie de mercar ũas couźas y quandu salie dal cumerciu aparciu aquesse rastru pu’l ciêlu. Un rastru brancu y de color naranja pu’las bordas. Açpuis al rastru partiu-se an très cachus a mode d’uns rastricus mui curtius que llougu zaparcirun. 

Yêra un rastru mui asparcidu cu’la cayida d’un satelitu purque la punta dal rastru iba mui debagar, durou uns diêç segundus y nun yêra ũa streilla cadiênte de las que vémus quaisque to’lus diês purque'l rastru apénas se vei nada mas qu'un ou dous segundus !

Yêra pervistu que’l satelitu ROSAT cayisse antre lus diês 21 y 23 d’aqueste més. Yêra ou scalla inda yê, un satelitu de 2400 kg que serviu pra studa’l ciêlu y scubrir nuôvas streillas. Anton cayiu ou nun cayiu ?

34 añus pu'l spaciu !

Nal passadu die 5 de setembru fizu 34 añus que la sonda Voyager-1 fui llançada. Yê l’oujetu feitu pu l’home que sta’l mas loinge de la tiêrra. N’aqueste tiêmpu todu la sonda andou cerca de 116 UA (Ounidades Astronomicas). Hai que saber qu’ũ ounidade astronomica curresponde al caminu d’eiqui anté’l sol, dende son uns 150 mellones de km. Y la sonda ya fizu l’eiquivaliênte de 116 vezes l caminu, ou seya, maginai biên, cerca de 17500 mellones de km ! Pus vai a ũa velucide de 3.5 UA pur añu...

Voyager-1

Aquesta sonda ten ũ armana que yê Voyager-2 y que fui llançada nal die 20 d’Agostu dal méźm’añu. Cada ũa ten un péźu que ronda lus 800 kg, lu que yê muitu. Maginai mandar un péźu d’aquestes pa’l spaciu ! Las sondas ténen varias anténas, ũas que sirben de cator de plaźma y ũa parabolica pra mandar lus dadus anté la tiêrra. Habie mas strumiêntus pra fazer medidas cume un mañétrometro, un detetor de rayus coźmicus, varius recetores de radiu y mas aparatus pra’l studu la lluç : un spetrometru, un anterferometru y un fotopolarimetru.

Las sondas teniên cume oujetivu studar las pranétas de gas cume Jupiter, Saturnu, Uranus, Neptuniu y to’lus satelitus naturales d’aquestas pranétas (un d’eilles chama-se Miranda que yê un satelitu d’Uranus).

Acunchegamiêntu anté Jupiter de Voyager-1 

Atualmiênte las sondas stan tan loinge que yê peciźu asperar quaisque 30 horas antre’l tiêmpu que se manda ũ orde y’l tiêmpu que s’arreciben lus dadus. Lus dadus arrecullidus hoije an die ténen a ver cu’la medida dal campu mañéticu solar, al studu de l’air solar, y’l studu de sinales de radiu d’ourige natural.

Cada sonda ten l famoźu discu d’ouru que yê un discu cun dadus suôbre la tiêrra, gente a falar, berullus y muźicas. Yê se pur adregu las sondas cayen an manus d’outras gentes dal spaciu... nunca se sabe !


Al punticu azul yê la nuôssa Tiêrra !

La sonda Voyager-1 queda cuinecida pu’l retratu que sacou de la tiêrra an febreiru de 1990 quandu passu a cerca de Neptuniu, a uns 6400 mellones de km d’eiqui. Vémus un punticu azul a chapuçar n’un rayu de lluç dal sol, pus aende stamus nos !



Las ultimas passaiges de nuite de l’ISS

Las nuites caliêntes dal més d’Agostu dorun-mus pra ver l’ISS, la staçon spacial anternational dende Cicuiru y de que maneira ! Méźmu mui clarica. La staçon tamiên yê cuinecida pu’l nome de Zarya, qu’an Ruçu quiêr dezir allevantar de sol purque fui la purmeira parte dal sistéma que se mandou pa’l spaciu.

Tengu que vus dezir que la staçon nun ten alla lluzes qu’allumbran pra nos y se la vémus yê purque la lluç dal sol bate n’eilla ! Y a las vézes yê angraçadu de vé-la scapa-se nal conu de selombra de la tiêrra, yê claru qu’aende zaparéce purque ningũa lluç dal sol bate n’eilla. La véç an que ficou mas guapa fui na sigunda a la nuite quandu you la vi allebanta-se a Norte y meté-se nu siête striêllu, aende fui spetacular de ver aquessa streilla tan brillante cruzar cun aquesse grupu antiquissimu de strellicas !

 Distilador de lus meijus de l'ISS para arrecuperar l'auga
retratu NASA

Sabeis a que velucidade anda la staçon ? Pus a 7 km/s ou séya 25200 km/h !!! Da ũa vuôlta al mundu an 92 minutus ou séya que da ũas 15 vuôltas pur die a ũa altura média de 385 km ! Mas la staçon nun ten siêmpre lus mutores ligadus, nun va’la péna purque d’ũa véç acullarriba la velucidade d’un oujetu yê determinada pu’las leis de Képler y nada mas ! Hai que dezir qu’a uns 400 km d’altura, l’atmosféra inda yê biên densa y poucu a poucu la staçon yê trabada, perde velucidade y caye d’uns metrus a cada tornu. Calculei you que caye de 2.4 m pur tornu. Yê pur issu que de vézes an quandu lus mutores son acendidus y la staçon chube outra véç d’alguns kilontrus.

Simulaçon cu'la calculadora de las passaiges de l'ISS pu'l mundu

Anton eiqui vus deixu las horas que you calculei cu’la mie calculadora centifica de las ultimas passaiges de la staçon pu’las nuites de branu nal ciêlu Cicuiranu :

Die 1 :
20h44-20h52 allevantar NO, deitar SO, eilevaçon maxima : 70°
22h20-22h26 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 9°

Die 2 :
21h22-21h30 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 20°

Die 3 :
20h24-20h32 allevantar O, deitar SE, eilevaçon maxima : 45°

Die 4 :
21h02-21h06 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 10°

Para qu’un astru se véya biên, ten que tener pu’l ménus ũa eilevaçon de 10°, lu que fai que la segunda passaige dal die 1, y la passaige dal die 4 seran cumplicadas de ver. Tamiên todas aquessas ultimas passaiges acuntécen-se llougu açpuis que’l sol se deita, lu que fai que pussiblemiênte la staçon nun sera tan brillante cume de las outras vézes ya que la nuite nun quedara inda biên scura. Que vus agrade !

La mie staçon de radiu CT2JTZ

Yê cumplicadu pra mie de falar an mirandés nal que trata dal radiu. Pus sou l'unicu radiuamador que fala mirandés y las palavras nin siêmpre me bénen cume debe ser. Issu fai-me pensar ne lu que dezie'l padre Mouriñu que'l mirandés, anque tubisse pusseblidades, nun yêra pa'l deixar salir dal sou sitiu : la casa y la nuôssa giênte. Dende cuntinu a pensar un poucu defrente, nal sentidu que sera talveç pussible de falar cencia an mirandés. Ya qu'hoije vai habendu ménus pastores y mas angeñeirus... ala ! Ala !





La bumbiêlla qu'allumbra siên star ligada !

Aquesse vidiu qu'eiqui pongu tamiên puderie ser magiya, mas anfin nun yê. Purque aquissu yê cencia biên cuinecida !
Eiqui amustramus cume un campu eiletricu fuôrte puôde acender ũa bumbiêlla cun gas de néon. Yê un simples fenomenu d’eiyonizaçon dal gas :

-Un fuôrte campu eiletricu arranca eiletrones a las muléculas dal gas.
-Aquesses eiletrones entran an cuntatu cu’l mercuriu y purduzan ũa lluç d’ultravioletus
-Aquessa lluç yê açpuis trasformada an lluç mas branca cun matérias fluorecentes.

Al campu eiletricu yê'l trasmitidu pu l'antena c'ũa putencia de 100 W n’ũa frequencia de 7 MHz.

La vara de l'auga : cencia ou magiya ?

Quand’ũa pessona vei couźas feitus pur outrus y que nun puôde splicar anton siêmpre se puôde dezir que fui pur suôrte (fui un callar !) ou que fui pur istu ou pur aquillu que cunseguiu.
Mas quand’un centificu que nun acreditaba n’ũa couźa, que la spurmenta y que cunsigue un reźultadu poźitivu siên tener splicaçones anton ende yê que sta tode’l purbléma.

Y fui lu que m’acunteciu s’outrudie quandu Eiloi m’ensinou a achar auga c’ũa vara de negriêllu (uôlmu). Dende fazimus muitas mas sprienças que nun deixarei d’eiqui cuntar para que la giênte tamiên spurmente aquessas couźas. Mas a final, purqui’que se retuôrce la vara toda al p’arriba ?

Campu eiletricu ? Campu manéticu ? Stamus a ambestigar. Pur anquantu deixu-vus eiqui dous vidius de lus nuôssus purmeirus ansayus an Cicuiru. De bréve mas nuticias ! 





La Pruma y l'Aradu


 Cadernu reviscadu


LA PRUMA Y L’ARADU

La pruma rabiscandu yê miu aradu
Al papel rabiscadu, la sementeira
Gañandu’l pán pur Dius abençoadu
Vou traballandu assi la mie jeira.

Solu Dius sabe lus martírius y cuidadu
Na sembra i amañu d’ũa lleira
D’eideyas sembradas n’ũa arada!
Pur ciêrtu nun hai mayor canseira.

Reilla de pruma, rasga mas y fondu
Siên miêdu dal papel seis ciêntas vezes,
Qu’a las vezes ũ’eideya bira’l mundu.

L’eideya quebra’l nuôlu de mil revezes
L’eideya assuca la tiêrra y mar purfundu
L’eideya fizu heiróis lus pertueźes.
 
 
 Doutor Antenas

Eicliç de sol die 4 de Janeiru

Mañana die 4 de Janeiru cumeçaremus l'añu c´ua eicliç de sol. A las 10h00 al sol quedara tapadu a 60%, mas cume mañana tenaremus nubrina... pus nun veremus nada...