Al sol, las llanas y las manchas

Lus funchacus y las pinturas aboriges de l'Oustralia



Aqueste cartaç amostra ũa pintura aborige de l’Oustralia. Vai haber eiqui an Paris ũa spoziçon d’aquestas couźas. Son pinturas cun sentidus religioźus, meźmu sendu todas mudernas, ténen cunservadu caratelisticas mui antigas. Pudeis ver la qu’eiqui vus ansinu cume yê de mui asparcida cu’als nuôssus funchacus qu’achamus ne las nuôssus peiñas.

 Cartaç d'ũa spoziçon de pinturas aboriges de l'Oustralia an Paris

Sera pussible qu’als nuôssus funchacus tengan al meźmu sentidu qu’aquestes circlus aende zeñadus ? You solu vus direi… hai qu’ambestigar !

Makil dantza y als Dançadores








You lu que véyu yê que la dança de palus yê mui stendida pu l'Ouropa toda. Y cume pudeis ver, muitus d'eilles trayan xales de culor (verde, azul, vurmeillu, amariêllu,...).

Las peiñas gravadas de Cicuiru y Chana de Somoza


Çcubri agorica lus retratus d’ũa peiña cuñecida cume “Peña Martin” que sta an Chana de Somoza (Maragateria, antre Storga y Ponferrada) que s’asparéce muitu a la peiña de la tiêrra de Nuôssu Señor, eiqui an Cicuiru. Diç la gente que la peiña cicuirana ten ũa cruç alla gravada, mas nu l’achei purque sta chena de mofu y serie peciźu llimpa-la.

Trata-se de la méźma maneira d’ũa peiña cun funchacus ligadus antre eilles pur suôcus dalgu mas purfundus que ne la peiña de Cicuiru. Eiqui vus pongu lus retratus qu’achei pu l’anterneta y lus que saquei an Cicuiru para que puôdades acumparar !

 La peiña de Cicuiru


 La Peiña Martin an Chana de Somoza, retratu achadu eiqui


 D'alguns funchacus de la peiña cicuirana


 D'alguns funchacus de la peiña maragata mui asparcidus cu'ls cicuiranus, sacadu d'eiqui

Stou cuntentu d'afeitu !

Arrecebi hoije'l miu diploma de Doutor an Eiletronica y Antenas de la UPEMLV. Y issu mas d'un añu açpuis d'haber defendidu'l miu traballu d'ambestigaçon que yêra an parte subre al zanvulbimiêntu de pequeiñas antenas acerca de médius biologicus (homes ou animales) pra catores (sensors) biomédicales.


Astañu, ya cume l'impassadu stou de pursor ajudante. Dou aulas an tecnologie de catores (inglés : sensors), antenas, lliñas de trasmisson y eilétecidade bazica. Lu que me custa mas yê aquesta ultima aula purque yê cun "caloirus" y nun quiêren antender nada. Furun deveras mal eiducadus y saben poucu an matematica, lu que me custa muitu dar aulas pra aquesta gente.

Cicuiru, un llugar prestoricu (4)

Eiqui vus deixu'l retratu d'un cachu de granitu achadu pur miu pai y que ten alla un funchacu...


Cicuiru, un llugar prestoricu (3)

Eiqui vus deixu un vidiu de la peiña que sta ne la tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru, llougu pur baixu dal Llazaru.




Lus Dançadores de Miranda y las dançadoras de Croacia

Antes d’ampeçar cu aquesta nuticia ampurtante pa’l antendimiêntu de la nuôssa cultura querie ende dezir que la palabra “pauliteiros” yê purtuéźa y reciêntemiênte antreduzida an mirandés. Mas agora la couźa ten cambiadu muitu y anté lus grupus de Dançadores cu’la fama que ténen purfiren dezir la palabra purtuéźa que la mirandéźa purque assi ya llougu s’entende. Mas nos siêmpre deziêmus Dançadores y las couźas son pra seren chamadas cume son; eiqui eirei uźar siêmpre essa palabra.

 Las dançadoras de Ljelje ne la Croacia


Agora vai la nuticia. S’outurdie, quandu andaba a fazé las miês ambestigaçones d’eitnografie achei un llibru que falaba dal folklor Croata. Y alla achei ũa dança que chaman “Ljelje” ou Dança de las reinas. Aquessa dança ten ũa çrimonia toda, mas pudemus dezir que son antre 8 y 10 rapazas que dançan cun spadas al son d’ũa guitarra special ou d’ũa gaita de fuôlle que se chama “mijeh”. Aquesta ultima palabra que quiêre dezir fuôlle. Pus mirai cume son las couźas ! Y eiqui vus ansinu’l retratu que you vi nal llibru.

 Lus Dançadores an Miranda

Qui’que vus paréce ? Anton nu arrecuñeceis al vestidu dals nuôssus dançadores ? Mirai biên lus puntus quemuns :

- Hai un gueiteiru y chaman al strumiêntu « mijeh » que quiêre dezir fuôlle cume nos chamamus la nuôssa gaita de gaita de fuôlle.

 Lljelje (retratu reciênte de l'UNESCO)

- Las dançadoras son la meyor parte dal tiêmpu 8, al las vézes 10. Lus nuôssus dançadores son tamiên 8.

- Lus chapeus van mui anfeitadus cun froles y fitas de culores de la méźma maneira que lus Dançadores. De restu, hai outra maneira d’anfeitar lus chapeus cun a mode de prumas. Lus Dançadores de Granja tamiên s’anfeitan d’aqueste jeitu.

 Outru traije tipicu de las dançadoras de "Ljelje" cun a mode de prumas nals chapeus


 Dançador de Granja cu'l chapeu anfeitadu cun prumas de gallu

  
- Lus chales que lliêban las dançadoras de “Ljelje” son mui asparcidus als chales dals Dançadores de Miranda. Y son nurmalmiênte de variadas culores.

- La dança « Ljelje » fais-se pa l’eiquinocçe de primavéra. Lus Dançadores tamiên dantes solu saliên pa’l solsticiu d’einviêrnu cume an Custantin ou pa l’eiquinocçe d’outonu an Samartinu. 

- La maneira qu'eillas ténen de baté las spadas yê mui asparcidu a d'alguns llaçus de lus nuôssus dançadores. 

De la méźma maneira, las rapazas ténen que s’anséyar antes de dançar.

De la méźma maneira qu'an Miranda, aquesta dança fui arrecuperada pu l'eigreija. Las dançadores tal y qual cume lus nuôssus Dançadores puôden antrar assi vestidas n'eigreija durante la missa y beilan açpuis.

- Fazen ũa purciçon onde passan de caźa an caźa. Cume tamiên fazen lus Dançadores de Custantin.

Aquessas asparcencias todas fai-mus pensar que la nuôssa Dança ten ũa ourige mui antiga pre-cristiana purque ligada cun fenomenus astronomicus y que serie dantes mui mui spallada pur to l’Ouropa. Un die destes cuntinarémus a falar de lus Dançadores c’ũa splicaçon de purqui’que ténen froles nals chapeus y de purqui’que falamus de “llaçus” pra mus referir a las varias maneiras de dançar.

Mas pur anquantu deixu-vus eiqui d’alguns vidius pra verdes cum se beila al “Ljelje” la dança de las reinas. Y aqueste vidiu mui curticu onde pudereis ver cume l'asparcencia antre al "Ljelje" y d'algun de lus nuôssus llaçus yê dafeitu quaisque eigual !



Eiqui un vidiu de l'UNESCO :


Tamiên eiqui un anllaç pa la paigina de l'UNESCO que fala de la dança : http://www.unesco.org/culture/ich/RL/00235

Spurmentandu ũa anténa

Las pequeiñas anténas son las que you gustu muitu de fazer. Aquesta ultima que fize chama-se aniêllu ou loop an inglés. Aqueste aniêllu, dafeitu an cobre, yê mui pequeiñu, pus cabe ne la manu, mas que cume'l védes tamiên fui feitu cun tubus biên gordus. Ides a rir, son tubus de l'auga ! Que mas da, yê metal anton no ?

 F4EOB (you) sternandu l'anténa...

La mellor maneira de sternar ũa anténa y de ver s'eilla funciona yê de la spurmentar quandu hai un cuncursu de radiu. Si, nos, lus radioamadores tenémus cuncursus de radiu onde tenémus que falar cu muitas outras staçones y yê mellor se stan loinge, pus da mas puntus ! N'aqueste ultimu sabadu, eiqui an França, teniêmus un cuncursu que yêra "la coupe du REF".

 L'anténa dafeitu an tubu de l'auga !

Antes que vaya mas alantre tengu que vus dezir que nunca tube suôrte cu'l cuncursu este y que nunca catei muitas staçones. An fin, tamiên al sitiu que you sculli tenie muita giênte nu sabadu y fui cumplicadu de fazer radiu d'eilli. Mas d'alguns cuntatus si cunsegui fazer y anté houbie lus mius amigus de Burdeus. Dende Paris y an VHF nun yê ũa couźa de to'lus diês. 

Anton quei ? L'antena ? Home! Pus paréce que si funciona, hai que la spurmentar un poucu mas nun proximu cuncursu !

Cicuiru un llugar prestoricu (2)


Cicuiru yê un llugar onde hai d'abondus funchacus. Hoije vémus d’alguns eiźeladus que se puôden achar an puyales ou an peiñas. Nu lus sei anterpretar y apénas vus lus ansinu a mode que quédan eiqui rejistadus antes que pur adrégu seyan çtruidus cume acunteciu a la peiña cu'las piźadicas dal nuôssu señor, de lus buis y las rudadus dal carru... cume falaba d’antes la giênte an Cicuiru. Las rudadas tal cume la giênte me cuntou paréce-me que yêran naturales, cume a mode de dous filones brancus. Yê ciêrtu qu'açpuis aquesses dous filones furun anterpretadus pu'lus antigus cume rudadas deixadas pu'l carru d'un dius celeste.

 Funchacus n'antrada d'un triatu


Quatru grandes funchacus n'un puyal


 Un funchacu mas grande na peiña'l Mulinicu


 Dous funchacus n'ũa pequeiña piêdra llastra d'ũa paréde


 Un de lus mas grandes funchacus que tengu vidu pur'ende na peiña'l Mulinicu


 Trés funchacus n'ũa piêdra d'ũa paréde

Uitu funchacus

Cicuiru un llugar prestoricu (1)


Vengu hoije eiqui c’ũa séria d’amostras de las gravuras prestoricas achadas an Cicuiru. Las piêdras an que las tals gravuras tsan perźentes furun traidas al llugar ya hai muitu tiêmpu pu’lus nuôssus abos ou viźabos. Aquessas piêdras furun uźadas pra fazer puyales ou murus de las huôrtas.

Aquestas gravuras nun son gravuras mudernas, mas si antiguas, c’un minimu de 2000 añus d’eidade y reperźentan couźas ligadas cun cultus mui antigus, no cristianus, y cumplicadus pra splicar.

To’las gravuras qu’ancuntrei y studei ténen lu que chamamus an mirandés funchacus ou cazoletas an spañolu y covinhas an purtués. Sabes hoije an die qu’aquestes funchacus ténen un minimu de 2000 añus d’eidade, que yêran gravadus ne las piêdras llastras y outra peiñas dal campu. Lus funchacus ténen un codiyu biên special qu’inda naide sabe splicar de maneira ciêrta. A las vézes paréce que quiêran amostran las streillas dal ciêlu y outras vézes un caminu ne la piêdra. A las vézes, lus funchacus stan ligadus antre eilles y muitas vézes stan eiźeladus.


 Ũa de las gravuras de Peñafaciel

 
Aquesses funchacus ténen s’achadu an França, an Eitalia, an Spaña, an Irelanda y an d’outras partes dal mundu. Pur eiźemplu pudémus ver aquesta gravura ya mui famoźa an Spaña que yê la de Peñafaciel an Llion, llougu an frente’l Telenu. Al Telenu yê ũa muntaña que sta llougu atras la Senabria y lus nuôssus antigus pensaban qu’eilli yêra la caźa dal dius de la guérra.

Cume’l pudeis ver, la gravura yê ũa mistura de funchacus y de traçus an forma de circlus que fazen cume un caminu fechadu; un labrintu.
Lus labrintus son outru tipu de gravuras que s’acha muitu an Galizia y pur acaźu nunca lus hei vidu an Tiêrras de Miranda.

De restu an Llion, zde 2008 se nu m’angañu ten-se tubidu eilli un gran antresse pur varius sitius prestoricus onde s’achan aquesses tals funchacus. Y aparéce muitas vézes articlus nal Diario de Leon que falen d'aquessas çcubiêrtas.  Deixu vus eiqui’l blog de Miguel Angel Gonzalez pra que tengades mas anfurmaçones.

Turna-mus agora a lu que you vus querie ansinar. Yê ũa piêdra llastra que fui anstalada de piês n’antigu cabañal que yêra dals mius abos de Cicuiru. Dizen que fui miu abo que la truxu eilli y que l’habie idu a buscar alla riba, al piê de la Raya, ne las Tiêrras de Marie. La piêdra llastra fui curtada pra serbir de muru fruntal.

   La peiña llastra dal cabañal

La piêdra ten la gravura d’ũa cabra brava y an vuôlta d’eilla hai 8 funchacus que ven dal curaçon de l’animal anté la sue cabéça. Puôden tamiên s’achar mas funchacus, ménus veźibles y mas pequerricus als piês de l’animal. 

Vista de la ruôdra de lus 8 funchacus cu'l sol de la pur mañana

 
A las cuôstas de l’animal pudémus ver muitus tracicus, a mode d’habéren picadu la piêdra, assi cume pra zeñar d’algu que caye an riba la cabra. Ne la parte anferior de la piêdra tamiên s’achan mas traçus, muitu mas grandes y an numaru anferior. Pur fin tamiên achamus ũa pequeiña cruç biên simétrica (nun yê ũa cruç cristiana).

 Zéñu de las gravuras feitu pur mi


Scalla’l mas antersante que se puôde ver n’aquesta piêdra, a nun sé la cabra, son lus funchacus mas grandes que parécen ansinar un caminu ourientadu qu’ampéça dende’l curaçon de la cabra. Pus aende, cume se puôde ver, al funchacu sta cume ourientadu pra baixu c’un tracicu qu’apunta pa’l chanu. 

 Funchacus ourientadores

Seguindu aquesse caminu achamus al quintu funchacu c’un tracicu al pa riba. Nun sei biên cume splicar aquissu, scalla quiêr amustrar un “caminu de vida” ou de reźureiçon. Onde ũa couźa caye al chanu y açpuis torna a vevir. Al zeñu sta feitu a mode d’ũa ruôdra; reperźenta un ciclu.

Ya fai añus que pur adrégu, a la vézes ansinu aquesta gravura a Cicuiranus y la respuôsta yê “issu fui tou abo que lu fizu”, ou “oh ! Mas issu serie un pastor pra passa’l tiêmpu...”
Pus pudeis tené la certéza que miu abo nun iba a passa’l tiêmpu a zeñar aquissu, y yê tamiên biên claru que fui un pastor que zeñou aquissu, pus un angeñeiru nun serie ! Fui un pastor si, mas nun fui pra passa'l tiêmpu, yêr'un pastor cuinecedor de la sue religion y que veviu ende hai scalla mas de 5000 añus !

D’eiqui a poucu, mas pra ver, purque la verdade yê qu’hai mas...




Splicaçon de chamadeirus : Lus Cubus

Lus Cubus/Als Cubs stan antre Samartinu y Cicuiru, ya mas pa’l lladu de Samartinu, anque haba giênte de Cicuiru qu’alla ten prédius. Lus cubus stan acerca de la ribeira Matancia. Anté hoije naide ten screbidu suôbre aqueste chamadeiru y anton aperpongu you ũa pussible splicaçon.

Nunca houbu mulinus nals Cubus y l’ourige dal chamadeiru nun ten nada a ver cu’lus cubus dals mulinus. Y s’un die houbu alla mulinus anton al chamadeiru tenerie la palabra « mulinu » ou un derivadu cume yê’l caźu an Cicuiru cu’l Mulinicu ou an Samartinu cu’l Mulinu la Raya.

Para mi, Cubus ven dal sturianu cubus que ten al meźmu sentidu qu’an mirandés quandu se trata d’un mulinu, mas que tamiên ten al sentidu de curména. Hai varias maneiras de dezir curména an sturianu : caxellu, cubu, truébanu, trou, ernu y cortixu. Aquessa ultima palabra sendu mui asparcida a la mirandéźa curtiçu que tamiên s’uźa pra falar d’ũa curména. Yê anton biên pussible que curména, tamiên dantes se dezissa cume an sturianu cu’la palabra cubu y que purqu’eilli la giênte tenie las curménas punirun-l nome de Cubus (Cubs an samartineiru). Al ribeiru Matancia eilli acerquita serie un bun sitiu pra las abeillas pudéren buer y andaran an froles biên mundadas y frescas durante la primavéra y’l branu. De restu, hai que dezir qu’an Cicuiru tamiên hai outru chamadeiru ligadu cu’las abeillas y que ten’l nome de “Curménas”. Mas tamiên tengu que vus dezir que nun achei testemuñas suôbre la perźencia ou no de curménas nals Cubus. Issu anton ya serie de ya muitu tiêmpu.

Buracu dal Mouru

Buracu dal Mouru de Freixenoźa
 
Hai an Freixenoźa un buracu mui asparcidu cu’l buracu qu’hai nela mina d’ouru de Pino del Oro an Aliste. An Freixenoźa yê cuinecidu cume buracu dal Mouru y an Pino del Oro cume sendu la sepultura del Moro. Achu qu’aquesta ultima fui feita pra llava’l minériu. Pra que servirie l’outra de Freixenoźa ? Mistériu !
 
Sepultura del Moro an Pino del Oro

Achei'l retratu dal buracu de Freixenoźa nal llibro "Estudos Mirandeses" de José Francisco Meirinhos que pudeis achar aende.

Turnou'l J-Track 3D !

J-Track yêra un purgrama anfurmaticu, ũa Applet cume se custuma dezir, que permetie vé la meyor parte dals satelitus qu’andan an vuôlta la tiêrra. Al purgrama, solu funciona pu l'anternéta. So qu'hai uns añus atras la NASA deixu de dar funcionamiêntu a la paigina de l'Applet y'l purgrama deixu de funciunar.

De restu hai uns méźes atras la NASA dixu que punarie outra véç l purgrama an lliña... y ya sta ! Ende pudeis lu ver.

Lus satelitus an vuôlta la tiêrra cun J-Track 3D

Lu que yê purreiru cun J-Track 3D yê que pudeis ver l'orbita de muitus satelitus qu'andan an vuôlta la tiêrra. Cume pudereis ver hai d'alguns que ténen ũa orbita mui circular, ya d'outrus ténen la bastante eilética tal cume'l satelitu qu'amostru ende nal retratu. Yê'l satelitu XMM-Newton feitu an França y que studa lus rayus X que vénen de las streillas. La distancia entre'l satelitu y la tiêrra yê nu minimu de 7000 km y nu maximu de 120000 km ! Outru satélitu assi yê'l CXO que tamiên yê dals que studa lus rayus X.

Dende cu'l J-track 3D qui'que pudémus ver ? Pus pudémus ver qu'hai quatru categories de satélitus :

-Lus d'orbita baixa, an vuôlta de 700 km. Yê la "nubrina" que se vei mui arrimada a la tiêrra.
-Lus GPS qu'andan a uns 20000 km. Nun son muitus, son aqueilles que se véyan afuôra d'aquessa "nubrina".
-Lus géostacionarius ou géostacionairus que stan a uns 36000 km y que forman aquele aniêllu an vuôlta l'eiquador.
-Y pur fin lus d'orbita eilética que son uns pouquechicus; son satelitus centificus.

Que vus agrade'l J-Track 3D !


Ya cayiu ARISSat-1

Ya cayiu onte pu'la mañana al satelitu ARISSat-1. Paréce que l'ultimu radiuamador an l'haber scuitadu fui un ruçu ende pu'las 8h42, mas ya s'houbie mui mal. La ultima telemetrie fui arrecebida nal Japon y andicavan que la temperatura andrentu dal satelitu ya passava dals 88°C ! Yê claru que pouca eiletronica rejiste a tal temperaturas.
Las miês ultimas pervizones tamiên davan ũa cayida pra'l die 4 a la nuite ou anton l die 5 pu'la mañana. Paréce anton que fui'l die 4 pu'la mañana. De restu cunsegui oubir la ultima passaige pu l'Ouropa que fui nal die 3 ende pu'las 16h50 horas de Purtual. Açpuis nu se turnou ya a oubir.

 Pervizones de l'altura d'ARISSat-1 y altura rial

Houbu un cuncursu an Outubru pra tantar adeviñar quandu s'iba a cayir ARISSat-1 y you habie pervidu la cayida pa'l die de Reis, solu tube dous diês d'erru ! Mirai aende'l graficu ! Assi ya pudeis ver cume yê cumplicadissimu de saber quandu vai a cayir un satelitu. Depende de muitas couźas y inda stamus mui loinge de saber cume calcular aquissu todu !

Deixu-vus eiqui dous vidius que gravei, un an Cicuiru nal die 2 de Janeiru y l'outru nal die 3 quandu staba de viaige de vuôlta pa'la França.






Bun Añu Nuôvu !


Un Bun Añu Nuôvu y que viva la cacharrada, lus radius y las anténas ! Conchu !