Al sol, las llanas y las manchas

14/05/2015

Las bullacas de tiu Zidériu



S’outurdie lumbrei-me d’ũa véç an que tiu Zidériu me staba a cunta lu que se passaba cu’las bullacas. Las bullacas, dezie-él, “Las bullacas son feitas pur ũa mosca que caga uns uôbus nas gallas de lus carballus !”. Ende passen-te uns que viven an Bergancia y que me dizen “Não escutes o homen que so sabe lérias ! Olha tu, uma mosca que faz uma bolhaca !”
Mas l’home nun dezie boubadas y staba biên mellor que sta hoije, que ya vai mui malicu. You cume ya sabie mas u ménus issu, dixe que si, que si yê verdade, mas nun mus aquerditaban.

Aton, s’outurdie, lumbrei d’aquessa véç de las bullacas y fui-me a saber dalgũas pra vus ansinar que tiu Zidériu si tenie rezon.

 Defrentes bullacas que se puôden achar

Purmeiru vémus cume son las bullacas. Son mas u ménus redondas y ténen varias punticas, un méźmu nu cumbriu la bullacas y d’outrus an vuôlta. Aquesses ultimus que son antre 5 y 8. Nun sei biên purquei’l numaru de punticas varia d’ũa bullaca pa l’outra ; habera que fazer ende studu !
La bullaca yê simpresmiênte la reaçon que ten l carballu quandu la mosca pon alla l’uôbu, na mas !

Bon pus agora agarramus ũa palaçuôla u ũa d’aquessas facas gallegas que merquei an Samarcus, que cortan mi biên y abrimus la bullaca a’l méyu. Y aton que vémus ? Pus vémus d’un lladu l’uôbicu y alredor a mode d’ũa sponja. Ya pur fin la casca dura de la bullaca. Aquessa sponja yê un eiźolador termicu que permite a l’uôbu de nun apañar friu durante l’Inviêrnu. La naturéźa sta méźmu biên feita, y yê’l carballu que fai issu todu !

 Bullaca abiêrta

Y agora vamus a l’uôbu ! Cu la puntica la faca reźgamus la carapucha y aparéce-mus un cocu todu brancu, brancu cume la niêve ! Aquesse cocu venera mas tarde a dar ũa mosca que salera de la bullaca ũa véç que ya stara cun fuôrças de furar la casca la bullaca.

 Al cocu la mosca an drentu la bullaca !

A’l fin al cabu tiu Zidériu si tenie rezon y la gente que vive nas vilas solu sabe de puliticas, restourantes y... na mas digu !
 


14/02/2015

Mañuçu de l'ancontru de lliêngua an Cicuiru

Atualizei al mañuçu de l'ancontru de lliêngua y cultura qu'ourganizémus an Cicuiru nu passadu més d'Agostu.

El Teixu” : De Llenguas y Fronteiras cun Fernando Álvarez-Balbuena.



Iniciativa pol asturianu” : ¿Qué podemos facer xuntos pola nuesallingua? cun Inaciu Galan.



Que vus agrade !

13/02/2015

Die Mundial dal Radiu : Armstrong



Hoije yê’l die mundial dal radiu. Al radiu nun ten verdadeiramiênte un solu ambentor, mas muitus. Un deilles fui Edwin Harold Armstrong que yêra américanu. Aquesse rapaç assi que saliu de la scuôla d’angeñeirus antrou pa’la tropa. Y quandu l’América antrou an guerra an 1917 llougu lu mandorun pa’la França, an Paris, pra traballar cu’l general Ferrié. Aquesse general tenie ũa eiquipa d’angeñeirus y centificus famoźu d’aquel tiêmpu. Furun eilles lus purmeirus que tubirun l’eidéya de pegar na Torre Eiffel pra fazer ũ’antena !
Armstrong ampeçou a traballar cun aquessa gente toda y ende tamiên daprendiu. Pus fui ende que tubu l’eidéya de la riaçon (1914) y de la super-riaçon. Que son dues técnicas qu’ambentou purque lus amplificadores d’aquél tiêmpu teniên pouquechicu gañu ! (No cume hoije). 


 Armstrong a splicar cume funciona la super-riaçon

Mas aquesses radius pur riaçon y super-riaçon yêran un poucu anstables. Fui açpuis qu’ambentou l’eiterodina y la super-eiterodina (1918). Aquestas dues tecnicas, inda hoije quaisque 100 añus açpuis, stan na baze dal funcionamiêntu de to’lus radius dal mundu !

Armstrong y la tie na praia c'un dals purmeirus radius purtables ambentadu pur él

Un tiêmpu açpuis ambentou la FM d’afeitu (1933) u mellor dezir, ya habie publicaçones tecnicas que falaban de la FM, mas naide inda habie cunseguidu algu que funciona-se. Pus fui él que cunseguiu. Mas l’home staba mui avançadu, y la RCA pra quiên él traballaba nun l deixou puner ũa rede d’eimissor an FM. Pus to’lus radius inda staban an AM y inda habie muitu negociu pra fazer cu l’AM. La FM ten la vantaige de nun dar quaisque niũa anterferencia, ũa voç y ũa muźica de buôna culidade. Couźa que nun yê ciêrta cu l’AM.
Pus fui assi que l’home deixou la RCA y custruiu la purmeira rede d’eimissores an FM. Mas açpuis varias demandas fui cundanadu pur tribunal a pagar muitu deñeiru a la RCA !!!

Durante to’la sue vida aquesse home sufriu de la demandas que faziên uns y outrus quandu él ambentaba algu de nuôbu. Llougu habie quiên lu metie nu tribunal pra dezir que nun ambentou nadica !

An 1954, vendu assi la sue vida, ya nun tiêmpu an que staba méźmu apendadicu de todu, screbiu ũa carta a la tie y atirou-se pu’la janéla abaixu. Añus açpuis, la tie cun muita fuôrça de vuntade, cunseguiu restablecer la dinidade dal sou home pur tribunal y fui arrecuñecidu cume ambentor verdadeiru de la riaçon, super-riaçon, eiterodyne, super-eiterodyne y de la FM.

Edwin, hoije yê’l die mundial dal radiu y ya qu’ambenteste quaisque todu, pus pensamus an ti. Que Dius te tenga an çcansu.