Al sol, las llanas y las manchas

13/02/2015

Die Mundial dal Radiu : Armstrong



Hoije yê’l die mundial dal radiu. Al radiu nun ten verdadeiramiênte un solu ambentor, mas muitus. Un deilles fui Edwin Harold Armstrong que yêra américanu. Aquesse rapaç assi que saliu de la scuôla d’angeñeirus antrou pa’la tropa. Y quandu l’América antrou an guerra an 1917 llougu lu mandorun pa’la França, an Paris, pra traballar cu’l general Ferrié. Aquesse general tenie ũa eiquipa d’angeñeirus y centificus famoźu d’aquel tiêmpu. Furun eilles lus purmeirus que tubirun l’eidéya de pegar na Torre Eiffel pra fazer ũ’antena !
Armstrong ampeçou a traballar cun aquessa gente toda y ende tamiên daprendiu. Pus fui ende que tubu l’eidéya de la riaçon (1914) y de la super-riaçon. Que son dues técnicas qu’ambentou purque lus amplificadores d’aquél tiêmpu teniên pouquechicu gañu ! (No cume hoije). 


 Armstrong a splicar cume funciona la super-riaçon

Mas aquesses radius pur riaçon y super-riaçon yêran un poucu anstables. Fui açpuis qu’ambentou l’eiterodina y la super-eiterodina (1918). Aquestas dues tecnicas, inda hoije quaisque 100 añus açpuis, stan na baze dal funcionamiêntu de to’lus radius dal mundu !

Armstrong y la tie na praia c'un dals purmeirus radius purtables ambentadu pur él

Un tiêmpu açpuis ambentou la FM d’afeitu (1933) u mellor dezir, ya habie publicaçones tecnicas que falaban de la FM, mas naide inda habie cunseguidu algu que funciona-se. Pus fui él que cunseguiu. Mas l’home staba mui avançadu, y la RCA pra quiên él traballaba nun l deixou puner ũa rede d’eimissor an FM. Pus to’lus radius inda staban an AM y inda habie muitu negociu pra fazer cu l’AM. La FM ten la vantaige de nun dar quaisque niũa anterferencia, ũa voç y ũa muźica de buôna culidade. Couźa que nun yê ciêrta cu l’AM.
Pus fui assi que l’home deixou la RCA y custruiu la purmeira rede d’eimissores an FM. Mas açpuis varias demandas fui cundanadu pur tribunal a pagar muitu deñeiru a la RCA !!!

Durante to’la sue vida aquesse home sufriu de la demandas que faziên uns y outrus quandu él ambentaba algu de nuôbu. Llougu habie quiên lu metie nu tribunal pra dezir que nun ambentou nadica !

An 1954, vendu assi la sue vida, ya nun tiêmpu an que staba méźmu apendadicu de todu, screbiu ũa carta a la tie y atirou-se pu’la janéla abaixu. Añus açpuis, la tie cun muita fuôrça de vuntade, cunseguiu restablecer la dinidade dal sou home pur tribunal y fui arrecuñecidu cume ambentor verdadeiru de la riaçon, super-riaçon, eiterodyne, super-eiterodyne y de la FM.

Edwin, hoije yê’l die mundial dal radiu y ya qu’ambenteste quaisque todu, pus pensamus an ti. Que Dius te tenga an çcansu.

Nenhum comentário: