Al sol, las llanas y las manchas

YA STA !

Ya sta ! Acabou-se al miu traballu de téze cumeçadu an Dezembru 2007. Anterguei al manuscritu a la scuôla doutoral na passada segunda. Pur anquantu inda nun vus la puôdu ansinar purque ten que ser eivaluida pur dous pursores.

Ya sta feita !

Açpuis d’eiqui a un més ya eilles me deziran se you la puôdu aperźentar. Nurmalmiênte sera nal die 17 de Dezembru, l’ultimu die de las aulas. Y açpuis ? Pus açpuis ya se vera, cunforme s’acha.
Mas yê angraçadu cume aqueste retratu me reperźenta biên ; las antenas y la peninsula... tode’l que you gustu !

L’ourige de la tabafeya

Anté’l die d’hoije inda nun houbu ũa splicaçon clara de l’ourige dal nome d'aqueste anchidu. S’an Miranda se cuñece cume tabafeya, an Purtual yê chamada “alheira” purque lliêba allu, antre outras couźas.
Ya spliquei eiqui cume se fai la tabafeya assi que nun vale la péna turnar ende cun issu. De mas, pudeis vé dalgu antersante screbidu fai uns añus atras pur Amadeu Ferreira eiqui. Fai tamiên trés añus que you screbie dalgu suobre l’ourige de la palabra nal cadernu de Cicuiru mas cume parece que naide’l dou fé tornu eiqui a puné’l que you pensu.
Tabafeya cun garbançus


Andei a buscar an varias lliênguas la pussible ourige de la palabra y aparece que yê l’árab que talveç mus dara ũa respuôsta clara suôbre l’assuntu.
Diç la gente que la chouriça ven de lus judius, cume y purquei, issu nun sei. Mas al que yê claru yê que muitus judius tamiên falen árab. Naquessa lliêngua tenémus la palabra tayba y la palabra fi que son las que mas biên puderan splica-l que buscamus :

- Tayba ten’l senificadu de cuzidu.
- Fi ten’l sentidu de “an drentu”.

Ou seya que tayba-fi ten’l sentidu de cuzidu an drentu, darie cuncerteza la palabra mirandéźa atual tabafeya. Y para lus que nun’l saben, la tabafeya yê feita cun carne cuzida. Assi que na mie oupenion yê ũa buôna splicaçon de l’eitemologie la palabra.

Dende’l simulador dal Soyuz

Eiqui teneis al retratu d’un astronauta an que ya eiqui falemus mas anfliçmiênte nun recuôdu’l nome. Al tiu sta nun simulador dal Soyuz a spurmentar to’lus cumandus y a vé se to’lus altomatiźmus funcionan. Pudeis arreparar qu’al manual de las anstruçones sta an ruçu !
L'anterior dal simulador de vuôlu dal Soyuz


Ya pra mas l’eilletronica de bordu parece meźmu mui antiga y pur acaźu yê. Hai que saber que pur eiźemplu ne la nabe spacial americana lus purcessador son uns Intel 8086... ũa tecnolugie que ten pur ende uns 25 añus ! Hai que sabé tamiên que l'eilletronica an bordu nun ten las specificaçones de la que vai nus radius, nas tervizones,... Aquesta que vai pal spaciu ten purteçones cuntra lus rayus-X y lus rayus cosmicus.

Xatcobeo; al satlitu gallegu



Vengu-vus eiqui cun vidiu d’ũa repurtaige que fala dal Xatcobeo que yê un satlitu mui pequerrechicu feitu pur lus alunus d’angeñerie eilletronica de l’Ouneversidade de Vigo.
Deixu-vus anton vé la repurtaige de la TVG y a vé-se s’achu un poucu de tiêmpu para vus puder cumentar dalgu mas suôbre aqueste tipu de custruçon.

Que tal dal EuCAP 2010 ?

Aquesta mañana quandu salie parecie qu’habie paridu la gallega alla fuôra! Hoije yêra la maratona de Paris y’l que me strañou mas fui que muita giênte nun yêra franceźa, mas habie muitas almanas... You biên me querie ir tras deillas a currer, mas la verdade yê que cun la mie mala nun daba.
Si la mie mala, purque agora meźmu ya stou an Barcelona purque ampeça mañana al EuCAP 2010 eiqui nal Centre de Convencions International. L’añu passadu fui an Berlin, si vus recurdais ? Fazie un friu, coñu, eiqui yê todu al rubés ; fai ũa calor !
Ũa fuôlla de la mie aperźentaçon

Ya tengu la mie aperźentaçon feita, vou a falar de cume las ondias de radio caminan an vuôlta’l cuôrpu. Anfin, couźas tontas d’angeñeirus. Astañu si que vai haber giênte de Spaña, de Purtual tamiên, mas muitu menus. Nal mapa de las veźitas de la paigina Anterneta de la cunferencia tenemus Spaña 4103, França 3193, Almaña 2827, mas de Purtual apénas 327 veźitas.
Assi que buônu, ya se vera mañana... pur anquantu vou apurbeitar pur ende !


Donde venera la giênte... mas ou menus ũa pequeiña eideya


La feira las lliênguas 2010 an Paris

La feira las lliênguas decuriu la sumana passada an Paris. Astañu fui Cataluña y’l catalan que furun honradus durante trés diês. Falaba-se muitu catalan y habie repreźentaçones a mode de queloquius. Cume’l catalan tamien se fala an França, pus ya habie tamiên giente d’alla de Mompelier/Montpelier y tal.

Passei an frente la chabola de lus bascus y dorun-me un CD y un palabreiru, que purreiru ! Y eilli habie dalgu screbidu que yê biên verdadeiru : « las lliênguas nun se perden purque naide las ansina, mas purque lus que las saben deixan de las falar ! ». Dende sacai-se lu que vos querei pensar, mas nun valga solu screbir mirandés, tamiên hai que’l falar... se no... quedamus siêmpre nal virtual.

Açpuis eilli al lladu staban las miês amigas gallegas. Digu amigas, anque niên sei cume se chaman, mas yê que las veyus a cada feira y assi ya son miês amigas. Amigas purque tamiên eillas me falaban gallegu y you mirandés. Falemus de las varias mudalidades dal stur-llionés y fui antersante ! Açpuis dorun-me muita couźa ! Ũa scubica pra llimpa la pantalla dal cumputador, un tapeticu pal ratu, y uns papelicus pra screbir alla.

Mas bon, lus sturianus nun staban, y lus mirandéźes tamiên nun habie siên ser you. Anque… nun me lembru quandu, mas un die houbie dezi qu’al mirandés yêra agora arrecuñecidu pul stadu purtués… ha bon !? Y anton, nun staban na feira las lliênguas an Paris ? Home, no !