Niun rayu-X detetable
Atebidade magnética mui fracaCuntadu pr'un centificu Mirandés
Niun rayu-X detetable
Atebidade magnética mui fraca
Karen durante an buôrdu la Staçon Spacial AnternationalDe la squiêrda pa’la dreita :
Carla (IT Lisboua), Pursor Jorge (IT Lisboua), Tiégui (ESYCOM Paris-Est), Eiduardu (IT Lisboua), Céline (IETR Rennes), Nunu (IST Lisboua), Raquel (Universitat de Barcelona).
Anté l'añu... EuCAP 2010 an Barcelona !!!!
Pudeis carregar ende al "Dialecto Leonés" de Menendez Pidal publicadu an 1906.
Perdie-me nals llibres, naquessa barafundia ampeçei a llabrar al pradu so que me squecie daquesse cadernu ! Mal, mal...
D'eiqui an poucu tiêmpu mas nuticias suôbre la ciencia y las sues chegadas a las streillas...
Mas nada dissu, habie daquessas cuspiñas pur qualquiêra lladu... uns chaman aquissu “cuspiñas de cucu”. Eiqui vus deixu alguas fetugrafies de la couźa. Y gustaba qu'houbisse un que me dezisse al que yê aquissu !





Outras pucicas an Llion... ancuntrei dessas an Cicuiru al pie dal Llazaru...
Un balon d'air caliênte an que you participei ne la sue cunstreçonHome (Cicuiru)
Gravuras d'animales cun pucicas (Cicuiru)
La mie teorie suôbre essas poças yê que teniên un segueneficadu religiozu y que talveç reperźentaban partes biên particulares dal ciêlu, cum las custellaçones que son grupus de streillas furmadus pu l'eimaginairu de l'home. Ende vus deixu la demunstraçon, la proba dal que you eiqui supongu. Tenei atençon an mirar biên cada fetugrafie y an cumparar las fetugrafies culus mapas de la custellaçones eidiênteficadas.
Tamiên pudereis ver que las dimençones de las pucicas currespondan cul brillu de la streilla !
Corona Borealis (Samartinu)
Ne la Custellaçon dal Dragon, la forma nun sta respeitada, talveç purque tenie que ser grabada nessa piêdra redonda y la sue forma rial nun s'adaptaba. Mas pudeis ver que la forma de la cabéça fui respeitada y ten l meźmu numaru (16) de streillas que nal mapa ! Issu mostra-mus biên la pusseblidade qu'issu seya meźmu streillas dal ciêlu que fueren ende reperźentadas.
Draco (Cicuiru)
Lyra (Cicuiru)
Orion (Cicuiru)
Ursa Major (Custantin)

Ũa chabola nal Peis Bascu
Essas cunferencias stan an relaçon culas nuôvas tecnolugies de l’anfurmatica. Deixu-vus eiqui lus cartazes desses ancuôntrus.
Essa yê ũa buôna pregunta. Qual serie la lliêngua de lus Mirandéźes antes de l’anvazon rumana ? La giênte dal Prainu falaba Bascu ?
Llaboratoriu biologicu
Nal spaçiu, las sperimentaçones essas son cumplicadas de fazer. Y nun se fazen nun cacu ! No, uźa-se ũa maquina biên special y en meyu steril. Ende pudeis ver un dezeiñu dessa maquina. Nun son simples maquinas y hai muita angeñerie atras deillas.
Pra cuncluir, vamus dezir que nun hai mellor qu’ũas buônas prantas pra sambrar nal Prainu... an final issu ya se sabie !!!
Las foyas dal polu Sul
La foya a la dreita de la fetugrafie dal polu Sul ten uns 80 kilontrus de diametru. Ũa couźa antersante yê que nal meyu de la foya ancuôntra-se al restu dal meteoritu que parece cum’ũa muntaña ! Yê solu eimaginar las dimençones que tenie al meteoritu que fizu issu !
L’altura de las foyas yê façel de medir cula slombra qu’eillas fazen. Solu yê medir al cumprimiêntu de las slombras y de coincer l’altura angular dal sol (pur calculu) açpuis cun relaçones simples de triguenometrie llougu se sabe l’altura de las foyas, de las muntañas y de lus valles.
Fetugrafies ESA.


Sacandu al Columbus de la nabe Americana Atlantis

Achincandu al Columbus
Antes de salir pal spaciu yê peciźu purparar-se ! Claru nun hai que salir meyu znudu se no un ancalla-se todu ou acaba pur deretir... depende adonde fur !

Purparandu ũa salida pul spaciu !
Ende pudeis ver a Leopold Eyharts, yê un bascu Francês fui cun él que falémus. Nessa fetugrafie tenie un pacote de massa ya prontu pra quemer. Pus mira eilles comen assi : hai ũa pipa nal sacu y él alla chupa la massa pur'aquiêllu ! Si home eilli nun hai pratus, nin garfus, nin culliêres, nadica ! Y come-s'assi !

Leopold Eyharts quemendu massa ne la Staçon Spacial Anternacional, la ISS
Nun sei s'un die habara un Mirandés qu'ira pal spaciu... you yê que no que pur un nada cagu-me todu y se yê pra quemer assi anton no carallu ! Ou se no lliêbu ũa sacada de tabafeyas y ũa riestra d'allus... ai no !
Fetugrafies ESA

Al Boçtoc 2
1. Motor de cuntrole d'altura (propulssores andependiêntes).
2. Achincas dal Boçtoc.
3. Subradu dal fugeton.
4. Circuitus eidrolicus.
5. Parafuźu d’arreglamiêntu.
6. Barrila d'ocçigéniu y de nitrogéniu.
7. Siêntallu cun mecaniźmu de scape.
8. Pustigu d’antrada.
9. Jinelas.
10. Stabliźadores.
11. Cabeznalla termica.
12. Caixa eiltronica.
13. Antenas de radiu.
14. Antenas de comandu pur radiu.
15. Conetores eiletricus uźadus antes dal lançamiêntu.
16. Abertura pal siêntallu de scape.
17. Guia pal siêntallu de scape.
18. Fugetones dal siêntallu de scape.
19. Antenas de radiu.
20. Circuitus eiltronicus.
21. Antenas de comandu radiu.
22. Stençon dal subradu dal fugeton.
23. Cañu sternu.
24. Antena de radiu de alta frequencia.
-Als Boçtocs 3 y 4 :
Yê l cosmonauta Nikolaïev que sta al bordu dal Boçtoc 4 naquesse 11 d’Agostu de 1962, al volu durara uns 4 dies. Eimaiges son retransmitidas a la tervizon adonde lu vemus brincar c’un lapéç y vular quandu zata al cintu dal sou siêntallu.
Mas nun yê todu. Nal die seguiênte, al 12, lus Ruçus metan an uorbita al Boçtok 4 adonde sta alla Pavel Popovitch. La uorbita dessa ultima nabe fui scullida pra que las dues nabes se pudiêssen ancuntrar nal spaçiu. Couźa dita, couźa feita, lus cosmonautas passan un al pie de l’outru a uns 5 kilontrus. Fui tan piêrtu qu’anté se pudieren ver un a l’outru pula jinela !
-Als Boçtocs 5 y 6 :
Ũa veç mas la brincadeira éra de sancuntrar nal spaçiu. Agora anté l’home, açpuis de Dius, pudie tener joldia nal spaçiu. Y essa joldia iba ser de las mellores que pudie haber.
Nal die 14 de Juñu de 1963, Valery Bikovsky scapa-se pul ciêlu arriba an bordu dal Boçtoc 5. Y suspreza, 2 dies açpuis al Boçtoc 6 scapa-se tamiên cu’la purmeira mulliêr pal spaçiu !!!
Eilla chamaba-se Valentina Téretchkova. La dues nabes ancuntraran-se a uns 6 kilontrus y puderen ver-se pula jinela. You ya eimaginu la Valentina manda-l uns beijicus al Valery !
Açpuis de tod’essas purmeiras salidas pul’universu arriba ya l’home staba prontu pra ir mas loinge...anté la lluna.
D’ũa maneira general la storia mustrara-mus que son lus Ruçus qu’abriren al caminu dal spaçiu, mas qu’an fin fuôran lus américanus que punieren al homes ne la lluna. An quantu que lus Ruçus mustroran ũa tecnolugie de altu nivle an satlites y robotes pa la sploraçon y l studiu de la lluna y d’outras planétas dal sistéma solar. Siên squecer las staçones urbitales cum Mir… mas issu ya l veremus outru die. Purqu'hoije ya todus traballan juntus ne la staçon spatial anternational, la ISS.
La palabra “achincas” eiqui uźada yê l nome d’ũas partes an fiêrru que permittan al Boçtoc de ficar preźu dal fugeton durante al lançamiêntu, al fugeton sendu açpuis tiradu ũa veç al Boçtoc an uorbita. Chamei essa piêça assi purque’al Boçtoc staba meźmu achin anriba dal fugeton cum ũa mai lliêba al sou ninu achin.