Al sol, las llanas y las manchas

13/02/16

La nuôssa lliêngua n'eidade média (1)

Eiqui vus deixu un teixtu que paréce star na nuôssa lliêngua. Fui screbidu an 1273. Digu que paréce purque achamus bastante palabras que sabémus : you, muler (muller), a vos, vendemos vos, nossa vinna (viña), chamam, subla (sub la), lugar (llugar ?), fagades, queserdes (quesirdes), melor (mellor), ffeyta (feita), dies, sou, outorgamos, outros, muytos (muitus).



Ende vémus qu'hai bastante palabras mirandéźas. Ũa couźa anciêrta yê la palabra llugar. Ten « lugar » y nun sei se purnunciaban « l » ou « ll ». Mas doutras palabras llougu apuntan qu’al « l » debie de se purnunciar « ll ». Pus vémus screbidu « melor » y « muler ».
Achei aqueste testu que trata de la venda d’ũa viña n’un llibru an francés « Etude sur l’ancien dialecte léonais » publicadu an 1907, amprimidu pu l’Ouniversidade de Uppsala, ũa de las mas famoźas n’Ouropa. Al llibru standu an francés yê la rezon pur la qual védes la data dal teixtu an francés (18 Juin).
Cume diç al teixtu, la viña que se vende a’lus monges de Sant’Andrés sta nal faueyro (Fabeiru, hoije Fabero) sitiu que sta nu Bierçu.

14/05/15

Las bullacas de tiu Zidériu



S’outurdie lumbrei-me d’ũa véç an que tiu Zidériu me staba a cunta lu que se passaba cu’las bullacas. Las bullacas, dezie-él, “Las bullacas son feitas pur ũa mosca que caga uns uôbus nas gallas de lus carballus !”. Ende passen-te uns que viven an Bergancia y que me dizen “Não escutes o homen que so sabe lérias ! Olha tu, uma mosca que faz uma bolhaca !”
Mas l’home nun dezie boubadas y staba biên mellor que sta hoije, que ya vai mui malicu. You cume ya sabie mas u ménus issu, dixe que si, que si yê verdade, mas nun mus aquerditaban.

Aton, s’outurdie, lumbrei d’aquessa véç de las bullacas y fui-me a saber dalgũas pra vus ansinar que tiu Zidériu si tenie rezon.

 Defrentes bullacas que se puôden achar

Purmeiru vémus cume son las bullacas. Son mas u ménus redondas y ténen varias punticas, un méźmu nu cumbriu la bullacas y d’outrus an vuôlta. Aquesses ultimus que son antre 5 y 8. Nun sei biên purquei’l numaru de punticas varia d’ũa bullaca pa l’outra ; habera que fazer ende studu !
La bullaca yê simpresmiênte la reaçon que ten l carballu quandu la mosca pon alla l’uôbu, na mas !

Bon pus agora agarramus ũa palaçuôla u ũa d’aquessas facas gallegas que merquei an Samarcus, que cortan mi biên y abrimus la bullaca a’l méyu. Y aton que vémus ? Pus vémus d’un lladu l’uôbicu y alredor a mode d’ũa sponja. Ya pur fin la casca dura de la bullaca. Aquessa sponja yê un eiźolador termicu que permite a l’uôbu de nun apañar friu durante l’Inviêrnu. La naturéźa sta méźmu biên feita, y yê’l carballu que fai issu todu !

 Bullaca abiêrta

Y agora vamus a l’uôbu ! Cu la puntica la faca reźgamus la carapucha y aparéce-mus un cocu todu brancu, brancu cume la niêve ! Aquesse cocu venera mas tarde a dar ũa mosca que salera de la bullaca ũa véç que ya stara cun fuôrças de furar la casca la bullaca.

 Al cocu la mosca an drentu la bullaca !

A’l fin al cabu tiu Zidériu si tenie rezon y la gente que vive nas vilas solu sabe de puliticas, restourantes y... na mas digu !
 


14/02/15

Mañuçu de l'ancontru de lliêngua an Cicuiru

Atualizei al mañuçu de l'ancontru de lliêngua y cultura qu'ourganizémus an Cicuiru nu passadu més d'Agostu.

El Teixu” : De Llenguas y Fronteiras cun Fernando Álvarez-Balbuena.



Iniciativa pol asturianu” : ¿Qué podemos facer xuntos pola nuesallingua? cun Inaciu Galan.



Que vus agrade !

13/02/15

Die Mundial dal Radiu : Armstrong



Hoije yê’l die mundial dal radiu. Al radiu nun ten verdadeiramiênte un solu ambentor, mas muitus. Un deilles fui Edwin Harold Armstrong que yêra américanu. Aquesse rapaç assi que saliu de la scuôla d’angeñeirus antrou pa’la tropa. Y quandu l’América antrou an guerra an 1917 llougu lu mandorun pa’la França, an Paris, pra traballar cu’l general Ferrié. Aquesse general tenie ũa eiquipa d’angeñeirus y centificus famoźu d’aquel tiêmpu. Furun eilles lus purmeirus que tubirun l’eidéya de pegar na Torre Eiffel pra fazer ũ’antena !
Armstrong ampeçou a traballar cun aquessa gente toda y ende tamiên daprendiu. Pus fui ende que tubu l’eidéya de la riaçon (1914) y de la super-riaçon. Que son dues técnicas qu’ambentou purque lus amplificadores d’aquél tiêmpu teniên pouquechicu gañu ! (No cume hoije). 


 Armstrong a splicar cume funciona la super-riaçon

Mas aquesses radius pur riaçon y super-riaçon yêran un poucu anstables. Fui açpuis qu’ambentou l’eiterodina y la super-eiterodina (1918). Aquestas dues tecnicas, inda hoije quaisque 100 añus açpuis, stan na baze dal funcionamiêntu de to’lus radius dal mundu !

Armstrong y la tie na praia c'un dals purmeirus radius purtables ambentadu pur él

Un tiêmpu açpuis ambentou la FM d’afeitu (1933) u mellor dezir, ya habie publicaçones tecnicas que falaban de la FM, mas naide inda habie cunseguidu algu que funciona-se. Pus fui él que cunseguiu. Mas l’home staba mui avançadu, y la RCA pra quiên él traballaba nun l deixou puner ũa rede d’eimissor an FM. Pus to’lus radius inda staban an AM y inda habie muitu negociu pra fazer cu l’AM. La FM ten la vantaige de nun dar quaisque niũa anterferencia, ũa voç y ũa muźica de buôna culidade. Couźa que nun yê ciêrta cu l’AM.
Pus fui assi que l’home deixou la RCA y custruiu la purmeira rede d’eimissores an FM. Mas açpuis varias demandas fui cundanadu pur tribunal a pagar muitu deñeiru a la RCA !!!

Durante to’la sue vida aquesse home sufriu de la demandas que faziên uns y outrus quandu él ambentaba algu de nuôbu. Llougu habie quiên lu metie nu tribunal pra dezir que nun ambentou nadica !

An 1954, vendu assi la sue vida, ya nun tiêmpu an que staba méźmu apendadicu de todu, screbiu ũa carta a la tie y atirou-se pu’la janéla abaixu. Añus açpuis, la tie cun muita fuôrça de vuntade, cunseguiu restablecer la dinidade dal sou home pur tribunal y fui arrecuñecidu cume ambentor verdadeiru de la riaçon, super-riaçon, eiterodyne, super-eiterodyne y de la FM.

Edwin, hoije yê’l die mundial dal radiu y ya qu’ambenteste quaisque todu, pus pensamus an ti. Que Dius te tenga an çcansu.

01/03/14

L’eivoluçon las lliênguas (Dossier pour la Science)


La revista francéźa “Dossier pour la Science” llançou un numaru special cu’l titlu « l’évolution des langues, quel avenir ? » (l’eivuloçon las lliênguas, qual feturu ?). Yê un numaru la revista mui antersante que varius articlus suôbre las ultimas teories nal que trata de las purmeiras lliênguas y ne la maneira an que se spargirun y se zanvulvirun anté hoije. Un dals articlus diç que l’ourige de to’las lliênguas ouropéyas chegou an Ouropa hai uns 8700 añus !



D’outrus articlus dizen que n’aquesse tiêmpu ya ũa grande parte de l’Ouropa dal lladu Atlanticu falaba bascu ou mellor dezir un proto-bascu; un bascu antigu. Las teories la genética tamiên furun aplicadas a l’eivoluçon las lliênguas pra saber cume se zanvulvirun an defrentes ramallas criyandu varias familias. 

Alain Rey que yê un grande home la lliêngua francéźa y dal occitan, la sue lliêngua materna ten varius articlus onde fala de l’ourige de ciêrtas palabras an francés y de l'anfluencia de l'arabe, al turcu y'l perçan.
 
Ũa ultima parte la revista fala de las lliênguas an grande prigu. La méyor parte d’eillas stan n’América, India, Azia y Oustralia. Muitas vézes son lliênguas faladas pur ménus de ciên pessonas !!! Pur fin tamiên mus aparéce un articlu que fala de las lliênguas axubiyadas. Hai-las an varius sitius dal mundu, cume an França (nal Béarn), ne las Canarias ou n’Azia tamiên cu’l pobu Akha de la Taylandia.

An Purtual pudeis mercar la revista an qualquiêra llibrerie dal Portu ou Lisboua supongu you, custa 7.90€. Ou anton pudeis-la çcargar pu l’Anternéta eiqui y yê mas barata, qu’assi ya furrais un poucu.

17/02/14

Un decumiêntu técnicu an mirandés !



Çcubri an Dezembru ne la bibliotéca de Miranda un decumiêntu biên ralu y screbidu an mirandés. Habie varius eiźemplares, a mode d’un reclame, y cada un puôde llebar un pra caźa. Yê un decumiêntu ralu purque yê un decumiêntu técnicu an mirandés ! 





Al decumiêntu fala de la barraige de Picuôte y chama-se « Picuote refuorço de poténcia », yê eiditadu pu’la EDP y traduzidu pu l’Alfredo Cameirão. Que yê un home biên cuinecidu pu’lus que ténen habitu an venir a lus ancontrus de blogueirus. Lu que fui ende srebidu paréce que ven de varias paiginas de l'EDP que se puôden dancuntrar pu l'Anternéta.

Sta mui mui biên screbidu y cun aquesta pequeiña ambora querie vus dar a cuinecer aquesse decumiêntu. Nun tengu muitu tiêmpu pra vus fazer un reźume. Y’l mellor achu you, yê d'irdes a busca-lu pra verdes cume yê. Oxala que vus agrade ! A mi agradou-me purque nunca habie you vidu tal couźa an mirandés !




12/02/14

Un llibru cun errus



Al llibru qu’ende pudeis ver tenie pinta ser buônu. Pus fala de “to’las” lliênguas de l’Ouropa. Y ũa couźica mui buôna ye que las acumpara antre eillas cu’l vucabulairu. Daprendan-se muitas couźas assi.





Mas ten un erru, y nun yê pequeiñu : diç que Purtual nun ten lliênguas minoritairas ! Cume puôde ser tal afirmaçon se José Leite de Vasconcelos y Ménendez Pidal ya habiên dezidu fai quaisque ciên añus que’l mirandés yê sturllionés*. AL mas angraçadu yê que ne la paigina que fala de spaña fala alla dal “Bable” !
Al llibru, que you me recordu, réza mas u ménus assi : “Purtual yê un dals dous peiźes de l’Ouropa que nun ten lliênguas minoritairas. D’outra maneira, hai an Bergancia (Miranda’l Douru y la Vila) pessonas que falan mui biên spoñolu y purtués”.
Agora digu, se’l llibru pon assi y afirma ũa couźa assi ya tan eirrada, scalla ten mas errus inda que you nun sei... y un..un...

L’outor dal llibru chama-se Georges Kersaudy y tenera ya uns 93 añus feitus. Al llibru fui screbidu an 2001 y scalla l’home ya nun tenie als sous arquivus an die. Pus recurdamus que’l mirandés fui purclamadu co-oufecial dal purtués pu’las Tiêrras de Miranda an 1999. Nal que paréce l’home sabe falar ũas 56 lliênguas... y ũa d’eillas yê’l sperantu (Anda ! Pra quei falar 55 lliênguas quandu se sabe sperantu ???).
You digu : Ansina-mus-l al mirandés ? Si u no ?


*Fui José Leite de Vasconcelos que purmeiru falou de “asturino léonés”.


26/01/14

Las cruzes gravadas de Muveirus

Cume quiên ven de Custantin, a'l entrar an Muveirus atupamus un chafariç. Nun sei se ya vus apurcatéstes, mas a nun sé la cruç qu'eilli ten a'l lladu. Tamiên hai nal suôlu a mode d'ũas gravuras de cruzes. 

 Chafariç a l'antrada de Muveirus cume quiên ven de la Raya



Hai très cruzes mas veźibles y d’outras que parécen star cume pegadas, mui junticas. Pus nun sei que sentidu teneran. Deixu-vus las eiqui, se dalgun de vos ten ũa splicaçon. Fazeis al favor de me la dar.

 Las cruzes gravadas

30/10/13

Petroglifus cicuiranus an Paris



Aquesta mui pequeiña ambora pra vus dezir solu que pu’lus fins de Mayu fize ũa pequeiña antervançon n’ũa reunion de la SAF (Société d’Astronomie Française) an Paris. Aperźentei dalgũas gravuras rupestres an relaçon cu l’astronomie y que ya habie amustradu eiqui nal blog.

Las çcuçones furun açpuis mui custrutivas y anstrutivas cu’l publicu qu’eilli staba (un bun ciêntu de pessonas). Cuntorun-me qu’an França tamiên hai gravuras d’aqueste tipu an Bretaña y pu’ls pirénéus y tamùiên n’Eitalia.
Tube n’aquesse die l’oupurtunida de cuinecer a varias pessonas que saben de las artes rupestres y de las ligaçones d’aquestas artes cu l’astronomie. Agora tengu mas cuntatus dal lladu françés pra puder cuntinar l’ambestigaçon.

Agora ya tube’l cuinecimiêntu an Bretaña d’ũa cruç que revela alla uns funchacus dal meźmicu tipu de las que you eiqui ya vus tengu ansinadu. Y tamiên hai alla varias piźadas. Dizen eilli lus antigus que fui Nuôssa Señora que pur eilli passou ! Y agora ya védes que son las meźmicas storias que se cuntan ende an Miranda y pa’lli an Bretaña !

Acabu pur vus dezir que’l pursor Herminio de Miranda passou an Cicuiru pu’ls fins d’Agostu y ficou admiradu cu’la riquéza arquéologica qu’hai an Cicuiru. Pur fin, ya achei quiên me da rezon ! Dende vai haber mas traballus y ambestigaçones pra fazer...


09/09/13

Lus Pendones de Llion y la bandeira purtuéźa



La purmeira véç que vi’l Pendon, al de Cicuiru, fui quandu tiu Muizés me l’ansinou hai mas de dous añus. Y claru, la purmeira couźa que you falei cu él fui de las culores dal Pendon ; « Mira, ten las culores de la bandeira nacional » dixu-me él.

Mas la verdad nun yê biên assi. Muitus pendones ténen an Llion las méźmicas culores que’l de Cicuiru y eibidentemiênte nada ténen a ver cu’la bandeira de Purtual. Lus sturiadores antersadus pu’l téma pensan que las bandas avurmelladas ténen a ver cu’la culor de la bandeira’l Reinu de Llion (culor “carmesin”, nun sei que nome tenera aquesta culor an mirandés, pur issu falu de “avurmelladu”).
Las bandas verdes staren relaciondas cu’las defrentes batallas que gañou la melicia dal llugar contra lus muçulmanus durante la Recunquista. Outra couźa yê la singularidade de la bandeira de Cicuiru que ten un corte en W, couźa mui rala.

 Moçus de Pradu Gaton cun bandeiras nacionales na fiêsta de la Trindade an Fuônte Aldéya


Anton d’ende venera la cunfunźon que se fai an Tiêrras de Miranda antre’l Pendon de tipu Llionés y la bandeira nacional. Ende vus amostru un eiźemplu. Pudeis ver n’aqueste retratu lus moçus de Pradu Gaton ne la purciçon de la Trindade an Fuônte Aldéya. Ban cun bandeiras de Purtual y ũa de l’Ouropa. You pensu que dantes teneriên un pendon, scalla un pendon llionés. Outrus moçus que salen cun bandeiras nacionales son als de la Pruôba mas ya nun sei an que fiêsta ye.
 

20/04/13

Fiêstas an relaçon cu'l "phallus"

Als "phallus" de piêdra que s'achan agora nal Prainu cume aquesses de la capellica de Samartinicu (Paradéla) fazen-me pensar ne las fiêstas qu'hai nal Japon agora pur Abril.

 Un dals phallus de la capiêlla de Samartinicu



Las fiêstas japonéźas an relaçon cu’l « phallus » ténen ourige n’ũa llienda que cunta qu’ũa rapaza ya pra caźar tenie un monstru ne la barriga. Un die caźou-se c’un moçu y quandu iban a fazer un garotu al monstru cumiu-l l’aparatu'l rapaç !


Al "phallus" n'un andor achadu eiqui


Anton, un ferreiru tubu l’eidéya de fazer un mocu ou « phallus » de metal. D’ende’l ferreiru antregou-l al mocu a la rapaza y quandu l’anturduziu al monstru fui alla a murder y partiu als diêntes ! Cu’las dulores saliu de la barriga la rapaza y matorun-lu. D’ende’l phallus passou a ser ũa reliquia !

 Ritual de fertilidade onde las rapazas ténen de chubir an riba un "phallus" de madeira achadu eiqui



Hoije an die, als japonéźes fazen ũa fiêsta que se chama Kanamara Matsuri y yê feita an honra dal ferreiru. Saca-se un “phallus” einorme an purciçon pu’las rugas la cidade y yê llebadu n’un andor, cume nos llebamus a un santu.
Hai pessonas que tamiên fazen “phallus” de madeira ou cun legumes y anté hai chupa-chupa cun aquessas formas !

D'outrus ritus de fertilidade onde las rapazas chupan arrebuçadus an forma de "phallus" 

Y scalla'l mas antersante yê'l que vus vou agora a cuntar. Pus an mirandés da-mus un nome religioźu al "phallus" que yê "mocu de Sant Ilariu"... D'ende habera mas pra dezir !



28/01/13

Cicuiru, un llugar prestoricu (7)

Eiqui vus deixu'l retratu de la peiña. Ya scuźu de vus dezir d'onde yê .... !


24/01/13

Cicuiru, un llugar prestoricu (6)

Eiqui fican 3 vidius de la mie anvestigaçon de la peiña gravada que sta ne la Tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru, llougu pur baixu dal Llazaru.






14/01/13

Cicuiru, un llugar prestoricu (5)


Çcubri mas uns funchacus n’ũa peiña mas pequeiña a’l lladu de l’outra qu’andu agora a anvestigar alla pu’la Tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru. Cume pudeis ver nals retratus andei a rebulcar piêdras y a arrincar mofu pra poder catar la couźa maravelloźa qu’ende védes; als caminus de cada funchacu van adreitus para un solu puntu. Cun tiêmpu ya s’eira studar mas !

 La peiña cu'l mofu



 La peiña ya sin l mofu ten couźas mas antersantes !


17/11/12

Lus funchacus y las pinturas aboriges de l'Oustralia



Aqueste cartaç amostra ũa pintura aborige de l’Oustralia. Vai haber eiqui an Paris ũa spoziçon d’aquestas couźas. Son pinturas cun sentidus religioźus, meźmu sendu todas mudernas, ténen cunservadu caratelisticas mui antigas. Pudeis ver la qu’eiqui vus ansinu cume yê de mui asparcida cu’als nuôssus funchacus qu’achamus ne las nuôssus peiñas.

 Cartaç d'ũa spoziçon de pinturas aboriges de l'Oustralia an Paris

Sera pussible qu’als nuôssus funchacus tengan al meźmu sentidu qu’aquestes circlus aende zeñadus ? You solu vus direi… hai qu’ambestigar !

20/10/12

Makil dantza y als Dançadores








You lu que véyu yê que la dança de palus yê mui stendida pu l'Ouropa toda. Y cume pudeis ver, muitus d'eilles trayan xales de culor (verde, azul, vurmeillu, amariêllu,...).

12/09/12

Las peiñas gravadas de Cicuiru y Chana de Somoza


Çcubri agorica lus retratus d’ũa peiña cuñecida cume “Peña Martin” que sta an Chana de Somoza (Maragateria, antre Storga y Ponferrada) que s’asparéce muitu a la peiña de la tiêrra de Nuôssu Señor, eiqui an Cicuiru. Diç la gente que la peiña cicuirana ten ũa cruç alla gravada, mas nu l’achei purque sta chena de mofu y serie peciźu llimpa-la.

Trata-se de la méźma maneira d’ũa peiña cun funchacus ligadus antre eilles pur suôcus dalgu mas purfundus que ne la peiña de Cicuiru. Eiqui vus pongu lus retratus qu’achei pu l’anterneta y lus que saquei an Cicuiru para que puôdades acumparar !

 La peiña de Cicuiru


 La Peiña Martin an Chana de Somoza, retratu achadu eiqui


 D'alguns funchacus de la peiña cicuirana


 D'alguns funchacus de la peiña maragata mui asparcidus cu'ls cicuiranus, sacadu d'eiqui

10/09/12

Stou cuntentu d'afeitu !

Arrecebi hoije'l miu diploma de Doutor an Eiletronica y Antenas de la UPEMLV. Y issu mas d'un añu açpuis d'haber defendidu'l miu traballu d'ambestigaçon que yêra an parte subre al zanvulbimiêntu de pequeiñas antenas acerca de médius biologicus (homes ou animales) pra catores (sensors) biomédicales.


Astañu, ya cume l'impassadu stou de pursor ajudante. Dou aulas an tecnologie de catores (inglés : sensors), antenas, lliñas de trasmisson y eilétecidade bazica. Lu que me custa mas yê aquesta ultima aula purque yê cun "caloirus" y nun quiêren antender nada. Furun deveras mal eiducadus y saben poucu an matematica, lu que me custa muitu dar aulas pra aquesta gente.

05/09/12

Cicuiru, un llugar prestoricu (4)

Eiqui vus deixu'l retratu d'un cachu de granitu achadu pur miu pai y que ten alla un funchacu...


03/09/12

Cicuiru, un llugar prestoricu (3)

Eiqui vus deixu un vidiu de la peiña que sta ne la tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru, llougu pur baixu dal Llazaru.




09/06/12

Lus Dançadores de Miranda y las dançadoras de Croacia

Antes d’ampeçar cu aquesta nuticia ampurtante pa’l antendimiêntu de la nuôssa cultura querie ende dezir que la palabra “pauliteiros” yê purtuéźa y reciêntemiênte antreduzida an mirandés. Mas agora la couźa ten cambiadu muitu y anté lus grupus de Dançadores cu’la fama que ténen purfiren dezir la palabra purtuéźa que la mirandéźa purque assi ya llougu s’entende. Mas nos siêmpre deziêmus Dançadores y las couźas son pra seren chamadas cume son; eiqui eirei uźar siêmpre essa palabra.

 Las dançadoras de Ljelje ne la Croacia


Agora vai la nuticia. S’outurdie, quandu andaba a fazé las miês ambestigaçones d’eitnografie achei un llibru que falaba dal folklor Croata. Y alla achei ũa dança que chaman “Ljelje” ou Dança de las reinas. Aquessa dança ten ũa çrimonia toda, mas pudemus dezir que son antre 8 y 10 rapazas que dançan cun spadas al son d’ũa guitarra special ou d’ũa gaita de fuôlle que se chama “mijeh”. Aquesta ultima palabra que quiêre dezir fuôlle. Pus mirai cume son las couźas ! Y eiqui vus ansinu’l retratu que you vi nal llibru.

 Lus Dançadores an Miranda

Qui’que vus paréce ? Anton nu arrecuñeceis al vestidu dals nuôssus dançadores ? Mirai biên lus puntus quemuns :

- Hai un gueiteiru y chaman al strumiêntu « mijeh » que quiêre dezir fuôlle cume nos chamamus la nuôssa gaita de gaita de fuôlle.

 Lljelje (retratu reciênte de l'UNESCO)

- Las dançadoras son la meyor parte dal tiêmpu 8, al las vézes 10. Lus nuôssus dançadores son tamiên 8.

- Lus chapeus van mui anfeitadus cun froles y fitas de culores de la méźma maneira que lus Dançadores. De restu, hai outra maneira d’anfeitar lus chapeus cun a mode de prumas. Lus Dançadores de Granja tamiên s’anfeitan d’aqueste jeitu.

 Outru traije tipicu de las dançadoras de "Ljelje" cun a mode de prumas nals chapeus


 Dançador de Granja cu'l chapeu anfeitadu cun prumas de gallu

  
- Lus chales que lliêban las dançadoras de “Ljelje” son mui asparcidus als chales dals Dançadores de Miranda. Y son nurmalmiênte de variadas culores.

- La dança « Ljelje » fais-se pa l’eiquinocçe de primavéra. Lus Dançadores tamiên dantes solu saliên pa’l solsticiu d’einviêrnu cume an Custantin ou pa l’eiquinocçe d’outonu an Samartinu. 

- La maneira qu'eillas ténen de baté las spadas yê mui asparcidu a d'alguns llaçus de lus nuôssus dançadores. 

De la méźma maneira, las rapazas ténen que s’anséyar antes de dançar.

De la méźma maneira qu'an Miranda, aquesta dança fui arrecuperada pu l'eigreija. Las dançadores tal y qual cume lus nuôssus Dançadores puôden antrar assi vestidas n'eigreija durante la missa y beilan açpuis.

- Fazen ũa purciçon onde passan de caźa an caźa. Cume tamiên fazen lus Dançadores de Custantin.

Aquessas asparcencias todas fai-mus pensar que la nuôssa Dança ten ũa ourige mui antiga pre-cristiana purque ligada cun fenomenus astronomicus y que serie dantes mui mui spallada pur to l’Ouropa. Un die destes cuntinarémus a falar de lus Dançadores c’ũa splicaçon de purqui’que ténen froles nals chapeus y de purqui’que falamus de “llaçus” pra mus referir a las varias maneiras de dançar.

Mas pur anquantu deixu-vus eiqui d’alguns vidius pra verdes cum se beila al “Ljelje” la dança de las reinas. Y aqueste vidiu mui curticu onde pudereis ver cume l'asparcencia antre al "Ljelje" y d'algun de lus nuôssus llaçus yê dafeitu quaisque eigual !



Eiqui un vidiu de l'UNESCO :


Tamiên eiqui un anllaç pa la paigina de l'UNESCO que fala de la dança : http://www.unesco.org/culture/ich/RL/00235

05/06/12

Spurmentandu ũa anténa

Las pequeiñas anténas son las que you gustu muitu de fazer. Aquesta ultima que fize chama-se aniêllu ou loop an inglés. Aqueste aniêllu, dafeitu an cobre, yê mui pequeiñu, pus cabe ne la manu, mas que cume'l védes tamiên fui feitu cun tubus biên gordus. Ides a rir, son tubus de l'auga ! Que mas da, yê metal anton no ?

 F4EOB (you) sternandu l'anténa...

La mellor maneira de sternar ũa anténa y de ver s'eilla funciona yê de la spurmentar quandu hai un cuncursu de radiu. Si, nos, lus radioamadores tenémus cuncursus de radiu onde tenémus que falar cu muitas outras staçones y yê mellor se stan loinge, pus da mas puntus ! N'aqueste ultimu sabadu, eiqui an França, teniêmus un cuncursu que yêra "la coupe du REF".

 L'anténa dafeitu an tubu de l'auga !

Antes que vaya mas alantre tengu que vus dezir que nunca tube suôrte cu'l cuncursu este y que nunca catei muitas staçones. An fin, tamiên al sitiu que you sculli tenie muita giênte nu sabadu y fui cumplicadu de fazer radiu d'eilli. Mas d'alguns cuntatus si cunsegui fazer y anté houbie lus mius amigus de Burdeus. Dende Paris y an VHF nun yê ũa couźa de to'lus diês. 

Anton quei ? L'antena ? Home! Pus paréce que si funciona, hai que la spurmentar un poucu mas nun proximu cuncursu !

15/05/12

Cicuiru un llugar prestoricu (2)


Cicuiru yê un llugar onde hai d'abondus funchacus. Hoije vémus d’alguns eiźeladus que se puôden achar an puyales ou an peiñas. Nu lus sei anterpretar y apénas vus lus ansinu a mode que quédan eiqui rejistadus antes que pur adrégu seyan çtruidus cume acunteciu a la peiña cu'las piźadicas dal nuôssu señor, de lus buis y las rudadus dal carru... cume falaba d’antes la giênte an Cicuiru. Las rudadas tal cume la giênte me cuntou paréce-me que yêran naturales, cume a mode de dous filones brancus. Yê ciêrtu qu'açpuis aquesses dous filones furun anterpretadus pu'lus antigus cume rudadas deixadas pu'l carru d'un dius celeste.

 Funchacus n'antrada d'un triatu


Quatru grandes funchacus n'un puyal


 Un funchacu mas grande na peiña'l Mulinicu


 Dous funchacus n'ũa pequeiña piêdra llastra d'ũa paréde


 Un de lus mas grandes funchacus que tengu vidu pur'ende na peiña'l Mulinicu


 Trés funchacus n'ũa piêdra d'ũa paréde

Uitu funchacus

08/05/12

Cicuiru un llugar prestoricu (1)


Vengu hoije eiqui c’ũa séria d’amostras de las gravuras prestoricas achadas an Cicuiru. Las piêdras an que las tals gravuras tsan perźentes furun traidas al llugar ya hai muitu tiêmpu pu’lus nuôssus abos ou viźabos. Aquessas piêdras furun uźadas pra fazer puyales ou murus de las huôrtas.

Aquestas gravuras nun son gravuras mudernas, mas si antiguas, c’un minimu de 2000 añus d’eidade y reperźentan couźas ligadas cun cultus mui antigus, no cristianus, y cumplicadus pra splicar.

To’las gravuras qu’ancuntrei y studei ténen lu que chamamus an mirandés funchacus ou cazoletas an spañolu y covinhas an purtués. Sabes hoije an die qu’aquestes funchacus ténen un minimu de 2000 añus d’eidade, que yêran gravadus ne las piêdras llastras y outra peiñas dal campu. Lus funchacus ténen un codiyu biên special qu’inda naide sabe splicar de maneira ciêrta. A las vézes paréce que quiêran amostran las streillas dal ciêlu y outras vézes un caminu ne la piêdra. A las vézes, lus funchacus stan ligadus antre eilles y muitas vézes stan eiźeladus.


 Ũa de las gravuras de Peñafaciel

 
Aquesses funchacus ténen s’achadu an França, an Eitalia, an Spaña, an Irelanda y an d’outras partes dal mundu. Pur eiźemplu pudémus ver aquesta gravura ya mui famoźa an Spaña que yê la de Peñafaciel an Llion, llougu an frente’l Telenu. Al Telenu yê ũa muntaña que sta llougu atras la Senabria y lus nuôssus antigus pensaban qu’eilli yêra la caźa dal dius de la guérra.

Cume’l pudeis ver, la gravura yê ũa mistura de funchacus y de traçus an forma de circlus que fazen cume un caminu fechadu; un labrintu.
Lus labrintus son outru tipu de gravuras que s’acha muitu an Galizia y pur acaźu nunca lus hei vidu an Tiêrras de Miranda.

De restu an Llion, zde 2008 se nu m’angañu ten-se tubidu eilli un gran antresse pur varius sitius prestoricus onde s’achan aquesses tals funchacus. Y aparéce muitas vézes articlus nal Diario de Leon que falen d'aquessas çcubiêrtas.  Deixu vus eiqui’l blog de Miguel Angel Gonzalez pra que tengades mas anfurmaçones.

Turna-mus agora a lu que you vus querie ansinar. Yê ũa piêdra llastra que fui anstalada de piês n’antigu cabañal que yêra dals mius abos de Cicuiru. Dizen que fui miu abo que la truxu eilli y que l’habie idu a buscar alla riba, al piê de la Raya, ne las Tiêrras de Marie. La piêdra llastra fui curtada pra serbir de muru fruntal.

   La peiña llastra dal cabañal

La piêdra ten la gravura d’ũa cabra brava y an vuôlta d’eilla hai 8 funchacus que ven dal curaçon de l’animal anté la sue cabéça. Puôden tamiên s’achar mas funchacus, ménus veźibles y mas pequerricus als piês de l’animal. 

Vista de la ruôdra de lus 8 funchacus cu'l sol de la pur mañana

 
A las cuôstas de l’animal pudémus ver muitus tracicus, a mode d’habéren picadu la piêdra, assi cume pra zeñar d’algu que caye an riba la cabra. Ne la parte anferior de la piêdra tamiên s’achan mas traçus, muitu mas grandes y an numaru anferior. Pur fin tamiên achamus ũa pequeiña cruç biên simétrica (nun yê ũa cruç cristiana).

 Zéñu de las gravuras feitu pur mi


Scalla’l mas antersante que se puôde ver n’aquesta piêdra, a nun sé la cabra, son lus funchacus mas grandes que parécen ansinar un caminu ourientadu qu’ampéça dende’l curaçon de la cabra. Pus aende, cume se puôde ver, al funchacu sta cume ourientadu pra baixu c’un tracicu qu’apunta pa’l chanu. 

 Funchacus ourientadores

Seguindu aquesse caminu achamus al quintu funchacu c’un tracicu al pa riba. Nun sei biên cume splicar aquissu, scalla quiêr amustrar un “caminu de vida” ou de reźureiçon. Onde ũa couźa caye al chanu y açpuis torna a vevir. Al zeñu sta feitu a mode d’ũa ruôdra; reperźenta un ciclu.

Ya fai añus que pur adrégu, a la vézes ansinu aquesta gravura a Cicuiranus y la respuôsta yê “issu fui tou abo que lu fizu”, ou “oh ! Mas issu serie un pastor pra passa’l tiêmpu...”
Pus pudeis tené la certéza que miu abo nun iba a passa’l tiêmpu a zeñar aquissu, y yê tamiên biên claru que fui un pastor que zeñou aquissu, pus un angeñeiru nun serie ! Fui un pastor si, mas nun fui pra passa'l tiêmpu, yêr'un pastor cuinecedor de la sue religion y que veviu ende hai scalla mas de 5000 añus !

D’eiqui a poucu, mas pra ver, purque la verdade yê qu’hai mas...