Eiqui vus pongu ya la purmeira eimaige, al sou purmeiru retraticu feitu pu'l carricu Perseverance que se pouźou agorica nu chanu de Marte a mas de 200 millones de kilontrus de nos ! Pouźou-se c'ua nuôva técnica d'aterraige y sin purblémas apariêntes, pur an quantu.
Al purmeiru retratu de la foya Jezero onde sta'l carricu, eiqui vai él !
Un Bun Añu
Nuôvu pra todus acugulladu de nuôvas eidéyas y d’ambestigaçones centificas. You
eiqui aca vou n’eillas ! Nun vus deixeis perder n’aqueste mundu
cumplicadu. Séya’l que fur, nun aspreis nada dals puliticus, nin dals mundus
qu’eilles maginan. Fazei pu’l vuôssu sentidu, bañadu cun-cencia, l’ounicu
pensamiêntu verdadeiru.
SAQ yê un trasmissor, ya l'unicu nu mundu, que funciona c'un alternador. Yê l'alternador que purduç la curriênte de RF que llougu açpuis vai antré l'antena. La curriênte de RF ten ũa frequencia de 17.2 kHz, yê ũa frequencia mui baixa ! Pus aqueste trasmissor fui custruidu an 1923 y ampeçou a dar serviciu an 1924 y yêra la tecnologie d'aquél tiêmpu... nun habie d'outras ! Yêra todu mecanicu, nin sequiêra habie bumbilla amplificadora, nadica.
Aquessa staçon que sta na Suécia, na cidade de Grimeton, solu trasmite dues vézes a l'añu; nu die de Cunsuada y nu die d'Alexandre. Ya me direis vos : Conchu ! Mas que rayus yê aquesse die ? Pus yê un die dedicadu a l'angeñeiru qu'amentou al tal alternador que purduç al sinal RF. Chamaba-se Ernest Alexanderson.
Naquél tiêmpu habie d'outrus peizes de l'Ouropa que tamiên teniên staçones cu'l tal alternador. La França tenie dalguns nu territoriu y na culonias. Lus Stadus Ounidus tamiên. Aquessas staçones furun todas struidas, ménus ũa que yê la de Grimeton, SAQ.
Eiqui vus deixu un vidiu qu'amostra to'lus mius aparatus para arrecebir la staçon SAQ.
Apurveitu que passou'l fin de semana cu'l Festival de Mascaras Ibéricas 2019 an Lisboua pra vus ansinar un viêllu purgrama de 1974 qu'aparciu na RTP. Fala de lus carochus y de las mascaras an giral.
Al siête-streillu que ya vi scritu "siête-streilho" u "sietestreilho" yê cuinecidu cume sendu un grupu de streillas, mas qual grupu ? Pus paréce que nun se sabe biên. Ya'l dicionariu de mirandés nun ten nada de claru suôbre l'assuntu. Diç que puôde ser las pléyadas que cunforme la vista y'l ciêlu pudémus atupar antre 7 y 10 streillas. Y que tamiên se nada aquesse nome a la Ursa Mayor y a la Ursa Menor... Dous grupus de streillas acunchegadus y cu'l méźmicu nome ? Ampussible.
Pus an mirandés, al nome de las Pléyadas yê Las Chibicas. Puôde-se verificar nu dicionariu. Pus an sturianu son cuinecidas cume sendu Les Cabritines.
Y fui nus ditus dezideirus d'Amadeu Ferreira que scalla achei la respuôsta al purbléma (verifiquei nus ditus dezideirus de Mouriñu y nun sta) : Quando me deitei, ya habie ambarcado l sietestreilho.
Onde ambarcadu ten ende'l sentidu de zaparcer. Aton, se zaparciu, yê que nun puôde ser un grupu de streillas circumpolar (grupu que nunca se deita y aparéce siêmpre nu ciêlu cume da,du vuôltas, fazendu circlus an vuôlta de la pular. Dende'l nome).
Ou séya que'l siête-streillu yê un grupu que s'allevanta y se deita. S'assi yê, l'outru grupu de streillas que mas biên se vei y furmadu pur siête punticus brillantes yê Orion. Pus yê un grupu viźible todas las nuites d'Inviêrnu y que se deita un poucu antes que'l sol s'allevante. Nu Branu, al siêtestreillu nun s'allevanta antes de las 3 u 4 de la mañana y deita-se ya quandu nun se vei, durante'l die.
Al siête-streillu an Paris a las cincu la mañana, die 6 d'Outubru
Serie buônu ajuntar-mus lus nomes an mirandés de to'las streillas y grupus de streillas. Se sabeis dalguns punei-lus ende. Cume se chaman las Ursas Menor y Mayor ? Y las outras ?
Hai uns méźes atras teniêmus un
ancontru de radiuamadores a’l piê de Paris, a la borda’l riu Marne. Acunteciu
nu nuôssu radiu-club F6KGL. Eilli habiê de todu. Todu mas solu eiletronica viêlla ! Habiê
radius antigus cun mas de 80 añus ! Valvulas, y si tamiên habiê dalguns
trazistores.
Detetor cristal
Mas la couźa que you gustei mas fui la que vos
pudeis ver ende nu retratu. Yê l’antepassadu dal diudu. Aquesse cumponente
majistral de l’eiletronica permite cume se diç “detetar” lus sinales catadus pu
l’antena. Yê na verdade un eilementu que trasforma lus sinales de alta
frequencia an sinales qu’apreźentan ũa cumponente de baixa frequencia. Sendu
aquessa la que curresponde a la voç trasmitida. Aquissu yê’l modu de baze an
que funciona un radiu de AM.
Dantes, quandu nun sabiêmus fazé
lus diudus habiêmus amentadu todu un cunjuntu d’eilementus chamadus « detetores ».
Un deilles yêra’l detetor cristal que vos védes ende nu retratu. Gastaba ũa china que se chamaba « galéne/galéna ».
Y teniê un punteiru eissencial purque un habiê que busca’l sitiu na china onde
daba mellor sinal nu altefalante. Nin to’lus cuntatus daban. Dalguns daban mellor que d’outrus...
yêra la tecnologie dantañu !
Açpuis aparecirun lus diudus de
siliciu y cun punteiru tamiên. So que yêra muitu mas pequeiñu, dalguns
milimetrus y’l punteiru ya veniê reguladu de la fabrica!
Aquesse detetor de galéna dal
retratu fui feitu pur un home viêllu que sabe muitu daquessas couźas y que me
lu vendiu pur uns 25 ourus. Al
tubu de vidru, dixu-me-él que yêra d’ũa llampeda de petroliu ! Al restu yê
tode feitu a manu ! Un oujetu unicu hoije an die...
Eiqui vus deixu un teixtu que paréce star na nuôssa lliêngua. Fui screbidu an 1273. Digu que paréce purque achamus bastante palabras que sabémus : you, muler (muller), a vos, vendemos vos, nossa vinna (viña), chamam, subla (sub la), lugar (llugar ?), fagades, queserdes (quesirdes), melor (mellor), ffeyta (feita), dies, sou, outorgamos, outros, muytos (muitus).
Ende vémus qu'hai bastante palabras mirandéźas. Ũa couźa anciêrta yê la palabra llugar. Ten « lugar »
y nun sei se purnunciaban « l » ou « ll ». Mas doutras
palabras llougu apuntan qu’al « l » debie de se purnunciar « ll ».
Pus vémus screbidu « melor » y « muler ».
Achei aqueste testu que trata de la venda d’ũa viña n’un
llibru an francés « Etude sur l’ancien dialecte léonais » publicadu
an 1907, amprimidu pu l’Ouniversidade de Uppsala, ũa de las mas famoźas n’Ouropa.
Al llibru standu an francés yê la rezon pur la qual védes la data dal teixtu an
francés (18 Juin).
Cume diç al teixtu, la viña que se vende a’lus monges de
Sant’Andrés sta nal faueyro (Fabeiru, hoije Fabero) sitiu que sta nu Bierçu.
S’outurdie lumbrei-me d’ũa véç an que tiu Zidériu me staba a cunta lu que
se passaba cu’las bullacas. Las bullacas, dezie-él, “Las bullacas son feitas
pur ũa mosca que caga uns uôbus nas gallas de lus carballus !”. Ende passen-te
uns que viven an Bergancia y que me dizen “Não escutes o homen que so sabe
lérias ! Olha tu, uma mosca que faz uma bolhaca !”
Mas l’home nun dezie boubadas y staba biên mellor que sta hoije, que ya vai
mui malicu. You cume ya sabie mas u ménus issu, dixe que si, que si yê verdade,
mas nun mus aquerditaban.
Aton, s’outurdie, lumbrei d’aquessa véç de las bullacas y fui-me a saber dalgũas
pra vus ansinar que tiu Zidériu si tenie rezon.
Defrentes bullacas que se puôden achar
Purmeiru vémus cume son las
bullacas. Son mas u ménus redondas y ténen varias punticas, un méźmu nu cumbriu
la bullacas y d’outrus an vuôlta. Aquesses
ultimus que son antre 5 y 8. Nun sei biên purquei’l numaru de punticas varia d’ũa
bullaca pa l’outra ; habera que fazer ende studu !
La bullaca yê simpresmiênte la
reaçon que ten l carballu quandu la mosca pon alla l’uôbu, na mas !
Bon pus agora agarramus ũa palaçuôla u ũa d’aquessas facas gallegas que
merquei an Samarcus, que cortan mi biên y abrimus la bullaca a’l méyu. Y aton
que vémus ? Pus vémus d’un lladu l’uôbicu y alredor a mode d’ũa sponja. Ya
pur fin la casca dura de la bullaca. Aquessa
sponja yê un eiźolador termicu que permite a l’uôbu de nun apañar friu durante
l’Inviêrnu. La naturéźa sta méźmu biên feita, y yê’l carballu
que fai issu todu !
Bullaca abiêrta
Y agora vamus a l’uôbu ! Cu la
puntica la faca reźgamus la carapucha y aparéce-mus un cocu todu brancu, brancu
cume la niêve ! Aquesse cocu
venera mas tarde a dar ũa mosca que salera de la bullaca ũa véç que ya stara
cun fuôrças de furar la casca la bullaca.
Al cocu la mosca an drentu la bullaca !
A’l fin al cabu tiu Zidériu si tenie rezon y la gente que vive nas vilas
solu sabe de puliticas, restourantes y... na mas digu !
Hoije yê’l die mundial dal radiu. Al radiu nun ten verdadeiramiênte un solu
ambentor, mas muitus. Un deilles fui Edwin Harold Armstrong que yêra
américanu. Aquesse rapaç assi que saliu de la scuôla d’angeñeirus antrou pa’la
tropa. Y quandu l’América antrou an
guerra an 1917 llougu lu mandorun pa’la França, an Paris, pra traballar cu’l general
Ferrié. Aquesse general tenie ũa eiquipa d’angeñeirus y centificus famoźu
d’aquel tiêmpu. Furun eilles lus purmeirus que tubirun l’eidéya de pegar na
Torre Eiffel pra fazer ũ’antena !
Armstrong ampeçou a traballar cun aquessa gente toda y ende tamiên daprendiu.
Pus fui ende que tubu l’eidéya de la riaçon (1914) y de la super-riaçon. Que son dues técnicas qu’ambentou purque
lus amplificadores d’aquél tiêmpu teniên pouquechicu gañu ! (No cume hoije).
Armstrong a splicar cume funciona la super-riaçon
Mas aquesses radius pur riaçon y
super-riaçon yêran un poucu anstables. Fui açpuis qu’ambentou l’eiterodina y la super-eiterodina (1918). Aquestas dues
tecnicas, inda hoije quaisque 100 añus açpuis, stan na baze dal funcionamiêntu
de to’lus radius dal mundu !
Armstrong y la tie na praia c'un dals purmeirus radius purtables ambentadu pur él
Un tiêmpu açpuis ambentou la FM
d’afeitu (1933) u mellor dezir, ya habie publicaçones tecnicas que falaban de la FM, mas naide inda habie
cunseguidu algu que funciona-se. Pus fui él que cunseguiu. Mas l’home staba mui
avançadu, y la RCA
pra quiên él traballaba nun l deixou puner ũa rede d’eimissor an FM. Pus to’lus
radius inda staban an AM y inda habie muitu negociu pra fazer cu l’AM. La FM ten la vantaige de nun dar
quaisque niũa anterferencia, ũa voç y ũa muźica de buôna culidade. Couźa que
nun yê ciêrta cu l’AM.
Pus fui assi que l’home deixou la
RCA y custruiu la purmeira rede d’eimissores an FM. Mas
açpuis varias demandas fui cundanadu pur tribunal a pagar muitu deñeiru a la RCA !!!
Durante to’la sue vida aquesse home sufriu de la demandas que faziên uns y
outrus quandu él ambentaba algu de nuôbu. Llougu habie quiên lu metie nu
tribunal pra dezir que nun ambentou nadica !
An 1954, vendu assi la sue vida, ya nun tiêmpu an que staba méźmu apendadicu de
todu, screbiu ũa carta a la tie y atirou-se pu’la janéla abaixu. Añus açpuis,
la tie cun muita fuôrça de vuntade, cunseguiu restablecer la dinidade dal sou
home pur tribunal y fui arrecuñecidu cume ambentor verdadeiru de la riaçon,
super-riaçon, eiterodyne, super-eiterodyne y de la FM.
Edwin, hoije yê’l die mundial dal radiu y ya qu’ambenteste quaisque todu,
pus pensamus an ti. Que Dius te tenga an çcansu.
La revista francéźa “Dossier pour
la Science”
llançou un numaru special cu’l titlu « l’évolution des langues, quel
avenir ? » (l’eivuloçon
las lliênguas, qual feturu ?). Yê un numaru la revista mui antersante que
varius articlus suôbre las ultimas teories nal que trata de las purmeiras lliênguas
y ne la maneira an que se spargirun y se zanvulvirun anté hoije. Un dals articlus diç que l’ourige de to’las lliênguas ouropéyas chegou an
Ouropa hai uns 8700 añus !
D’outrus articlus dizen que n’aquesse tiêmpu ya ũa grande parte de l’Ouropa
dal lladu Atlanticu falaba bascu ou mellor dezir un proto-bascu; un bascu
antigu. Las teories la genética tamiên furun aplicadas a l’eivoluçon las lliênguas
pra saber cume se zanvulvirun an defrentes ramallas criyandu varias familias.
Alain Rey que yê un grande home
la lliêngua francéźa y dal occitan, la sue lliêngua materna ten varius articlus
onde fala de l’ourige de ciêrtas palabras an francés y de l'anfluencia de l'arabe, al turcu y'l perçan.
Ũa ultima parte la revista fala de las lliênguas an grande prigu. La méyor
parte d’eillas stan n’América, India, Azia y Oustralia. Muitas vézes son lliênguas
faladas pur ménus de ciên pessonas !!! Pur fin tamiên mus aparéce un
articlu que fala de las lliênguas axubiyadas. Hai-las an varius sitius dal
mundu, cume an França (nal Béarn), ne las Canarias ou n’Azia tamiên cu’l pobu
Akha de la Taylandia.
An Purtual pudeis mercar la revista an qualquiêra llibrerie dal Portu ou
Lisboua supongu you, custa 7.90€. Ou anton pudeis-la çcargar pu l’Anternéta
eiqui y yê mas barata, qu’assi ya furrais un poucu.
Çcubri an Dezembru ne la
bibliotéca de Miranda un decumiêntu biên ralu y screbidu an mirandés. Habie
varius eiźemplares, a mode d’un reclame, y cada un puôde llebar un pra caźa. Yê
un decumiêntu ralu purque yê un decumiêntu técnicu an mirandés !
Al decumiêntu fala de la barraige
de Picuôte y chama-se « Picuote refuorço de poténcia », yê eiditadu
pu’la EDP y
traduzidu pu l’Alfredo Cameirão. Que yê un home biên cuinecidu pu’lus que ténen
habitu an venir a lus ancontrus de blogueirus. Lu que fui ende srebidu paréce que ven de varias paiginas de l'EDP que se puôden dancuntrar pu l'Anternéta.
Sta mui mui biên screbidu y cun aquesta pequeiña ambora querie vus dar a
cuinecer aquesse decumiêntu. Nun tengu muitu tiêmpu pra vus fazer un reźume. Y’l mellor achu you, yê d'irdes a busca-lu pra verdes cume yê. Oxala
que vus agrade ! A mi agradou-me purque nunca habie you vidu tal couźa an
mirandés !
Al llibru qu’ende pudeis ver tenie pinta ser buônu. Pus fala de “to’las”
lliênguas de l’Ouropa. Y ũa couźica mui buôna ye que las acumpara antre eillas
cu’l vucabulairu. Daprendan-se muitas couźas assi.
Mas ten un erru, y nun yê pequeiñu : diç que Purtual nun ten lliênguas
minoritairas ! Cume puôde ser tal afirmaçon se José Leite de Vasconcelos y
Ménendez Pidal ya habiên dezidu fai quaisque ciên añus que’l mirandés yê
sturllionés*. AL mas angraçadu yê que ne la paigina que fala de spaña fala alla
dal “Bable” !
Al llibru, que you me recordu, réza mas u ménus assi : “Purtual yê un dals
dous peiźes de l’Ouropa que nun ten lliênguas minoritairas. D’outra maneira,
hai an Bergancia (Miranda’l Douru y la
Vila) pessonas que falan mui biên spoñolu y purtués”.
Agora digu, se’l llibru pon assi y afirma ũa couźa assi ya tan eirrada,
scalla ten mas errus inda que you nun sei... y un..un...
L’outor dal llibru chama-se Georges Kersaudy y tenera ya uns 93 añus
feitus. Al llibru fui screbidu an 2001 y scalla l’home ya nun tenie als sous
arquivus an die. Pus recurdamus que’l mirandés fui purclamadu co-oufecial dal
purtués pu’las Tiêrras de Miranda an 1999. Nal que paréce l’home sabe falar ũas
56 lliênguas... y ũa d’eillas yê’l sperantu (Anda ! Pra quei falar 55 lliênguas
quandu se sabe sperantu ???).
You digu : Ansina-mus-l al mirandés ? Si u no ?
*Fui José Leite de Vasconcelos que purmeiru falou de “asturino léonés”.
Cume quiên ven de Custantin, a'l entrar an Muveirus atupamus
un chafariç. Nun sei se ya vus apurcatéstes, mas a nun sé la cruç qu'eilli ten
a'l lladu. Tamiên hai nal suôlu a mode d'ũas gravuras de cruzes.
Chafariç a l'antrada de Muveirus cume quiên ven de la Raya
Hai très cruzes
mas veźibles y d’outras que parécen star cume pegadas, mui junticas. Pus nun
sei que sentidu teneran. Deixu-vus las eiqui, se dalgun de vos ten ũa
splicaçon. Fazeis al favor de me la dar.
Aquesta mui pequeiña ambora pra vus dezir solu que pu’lus fins de Mayu fize
ũa pequeiña antervançon n’ũa reunion de la SAF (Société d’Astronomie Française) an Paris. Aperźentei
dalgũas gravuras rupestres an relaçon cu l’astronomie y que ya habie amustradu
eiqui nal blog.
Las çcuçones furun açpuis mui
custrutivas y anstrutivas cu’l publicu qu’eilli staba (un bun ciêntu de
pessonas). Cuntorun-me qu’an França tamiên hai gravuras d’aqueste tipu an
Bretaña y pu’ls pirénéus y tamùiên n’Eitalia.
Tube n’aquesse die l’oupurtunida
de cuinecer a varias pessonas que saben de las artes rupestres y de las
ligaçones d’aquestas artes cu l’astronomie. Agora tengu mas cuntatus dal lladu françés pra puder cuntinar
l’ambestigaçon.
Agora ya tube’l cuinecimiêntu an Bretaña d’ũa cruç que revela alla uns
funchacus dal meźmicu tipu de las que you eiqui ya vus tengu ansinadu. Y tamiên
hai alla varias piźadas. Dizen eilli lus antigus que fui Nuôssa Señora que pur
eilli passou ! Y agora ya védes que son las meźmicas storias que se cuntan ende
an Miranda y pa’lli an Bretaña !
Acabu pur vus dezir que’l pursor Herminio de Miranda passou an Cicuiru pu’ls
fins d’Agostu y ficou admiradu cu’la riquéza arquéologica qu’hai an Cicuiru. Pur
fin, ya achei quiên me da rezon ! Dende vai haber mas traballus y
ambestigaçones pra fazer...
La purmeira véç que vi’l Pendon,
al de Cicuiru, fui quandu tiu Muizés me l’ansinou hai mas de dous añus. Y
claru, la purmeira couźa que you falei cu él fui de las culores dal
Pendon ; « Mira, ten las culores de la bandeira nacional »
dixu-me él.
Mas la verdad nun yê biên assi. Muitus pendones ténen an Llion las méźmicas
culores que’l de Cicuiru y eibidentemiênte nada ténen a ver cu’la bandeira de
Purtual. Lus sturiadores antersadus pu’l téma pensan que las bandas
avurmelladas ténen a ver cu’la culor de la bandeira’l Reinu de Llion (culor
“carmesin”, nun sei que nome tenera aquesta culor an mirandés, pur issu falu de
“avurmelladu”).
Las bandas verdes staren relaciondas cu’las defrentes batallas que gañou la
melicia dal llugar contra lus muçulmanus durante la Recunquista. Outra
couźa yê la singularidade de la bandeira de Cicuiru que ten un corte en W,
couźa mui rala.
Moçus de Pradu Gaton cun bandeiras nacionales na fiêsta de la Trindade an Fuônte Aldéya
Anton d’ende venera la cunfunźon que se fai an Tiêrras de Miranda antre’l
Pendon de tipu Llionés y la bandeira nacional. Ende vus amostru un
eiźemplu. Pudeis ver n’aqueste retratu lus moçus de Pradu Gaton ne la purciçon
de la Trindade
an Fuônte Aldéya. Ban cun bandeiras de Purtual y ũa de l’Ouropa. You pensu que
dantes teneriên un pendon, scalla un pendon llionés. Outrus moçus que salen cun
bandeiras nacionales son als de la
Pruôba mas ya nun sei an que fiêsta ye.
Als "phallus" de piêdra que s'achan agora nal Prainu cume aquesses de la capellica de Samartinicu (Paradéla) fazen-me pensar ne las fiêstas qu'hai nal Japon agora pur Abril.
Un dals phallus de la capiêlla de Samartinicu
Las fiêstas japonéźas an relaçon
cu’l « phallus » ténen ourige n’ũa llienda que cunta qu’ũa rapaza ya
pra caźar tenie un monstru ne la barriga. Un die caźou-se c’un moçu y quandu
iban a fazer un garotu al monstru cumiu-l l’aparatu'l rapaç !
Anton, un ferreiru tubu l’eidéya de fazer un mocu ou « phallus »
de metal. D’ende’l ferreiru antregou-l al
mocu a la rapaza y quandu l’anturduziu al monstru fui alla a murder y partiu
als diêntes ! Cu’las dulores saliu de la barriga la rapaza y
matorun-lu. D’ende’l phallus passou
a ser ũa reliquia !
Ritual de fertilidade onde las rapazas ténen de chubir an riba un "phallus" de madeira achadu eiqui
Hoije an die, als japonéźes fazen ũa fiêsta que se chama Kanamara Matsuri y
yê feita an honra dal ferreiru. Saca-se un “phallus” einorme an purciçon pu’las
rugas la cidade y yê llebadu n’un andor, cume nos llebamus a un santu.
Hai pessonas que tamiên fazen “phallus” de madeira ou cun legumes y anté
hai chupa-chupa cun aquessas formas !
D'outrus ritus de fertilidade onde las rapazas chupan arrebuçadus an forma de "phallus"
Y scalla'l mas antersante yê'l que vus vou agora a cuntar. Pus an mirandés da-mus un nome religioźu al "phallus" que yê "mocu de Sant Ilariu"... D'ende habera mas pra dezir !
Çcubri mas uns
funchacus n’ũa peiña mas pequeiña a’l lladu de l’outra qu’andu agora a anvestigar
alla pu’la Tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru. Cume pudeis ver nals retratus
andei a rebulcar piêdras y a arrincar mofu pra poder catar la couźa maravelloźa
qu’ende védes; als caminus de cada funchacu van adreitus para un solu puntu. Cun
tiêmpu ya s’eira studar mas !
La peiña cu'l mofu
La peiña ya sin l mofu ten couźas mas antersantes !
Aqueste cartaç amostra ũa pintura aborige de l’Oustralia. Vai haber eiqui
an Paris ũa spoziçon d’aquestas couźas. Son pinturas cun sentidus religioźus,
meźmu sendu todas mudernas, ténen cunservadu caratelisticas mui antigas. Pudeis
ver la qu’eiqui vus ansinu cume yê de mui asparcida cu’als nuôssus funchacus qu’achamus
ne las nuôssus peiñas.
Cartaç d'ũa spoziçon de pinturas aboriges de l'Oustralia an Paris
Sera pussible qu’als nuôssus
funchacus tengan al meźmu sentidu qu’aquestes circlus aende zeñadus ? You
solu vus direi… hai qu’ambestigar !
You lu que véyu yê que la dança de palus yê mui stendida pu l'Ouropa toda. Y cume pudeis ver, muitus d'eilles trayan xales de culor (verde, azul, vurmeillu, amariêllu,...).
Çcubri agorica lus retratus d’ũa peiña cuñecida cume “Peña Martin” que sta
an Chana de Somoza (Maragateria, antre Storga y Ponferrada) que s’asparéce
muitu a la peiña de la tiêrra de Nuôssu Señor, eiqui an Cicuiru. Diç la gente
que la peiña cicuirana ten ũa cruç alla gravada, mas nu l’achei purque sta chena de mofu
y serie peciźu llimpa-la.
Trata-se de la méźma maneira d’ũa peiña cun funchacus ligadus antre eilles
pur suôcus dalgu mas purfundus que ne la peiña de Cicuiru. Eiqui vus pongu lus
retratus qu’achei pu l’anterneta y lus que saquei an Cicuiru para que puôdades
acumparar !
La peiña de Cicuiru
La Peiña Martin an Chana de Somoza, retratu achadu eiqui
D'alguns funchacus de la peiña cicuirana
D'alguns funchacus de la peiña maragata mui asparcidus cu'ls cicuiranus, sacadu d'eiqui
Arrecebi hoije'l miu diploma de Doutor an Eiletronica y Antenas de la UPEMLV. Y issu mas d'un añu açpuis d'haber defendidu'l miu traballu d'ambestigaçon que yêra an parte subre al zanvulbimiêntu de pequeiñas antenas acerca de médius biologicus (homes ou animales) pra catores (sensors) biomédicales.
Astañu, ya cume l'impassadu stou de pursor ajudante. Dou aulas an tecnologie de catores (inglés : sensors), antenas, lliñas de trasmisson y eilétecidade bazica. Lu que me custa mas yê aquesta ultima aula purque yê cun "caloirus" y nun quiêren antender nada. Furun deveras mal eiducadus y saben poucu an matematica, lu que me custa muitu dar aulas pra aquesta gente.
Antes d’ampeçar cu aquesta nuticia ampurtante pa’l antendimiêntu de la nuôssa
cultura querie ende dezir que la palabra “pauliteiros” yê purtuéźa y reciêntemiênte
antreduzida an mirandés. Mas agora la couźa ten cambiadu muitu y anté lus
grupus de Dançadores cu’la fama que ténen purfiren dezir la palabra purtuéźa
que la mirandéźa purque assi ya llougu s’entende. Mas nos siêmpre deziêmus
Dançadores y las couźas son pra seren chamadas cume son; eiqui eirei uźar siêmpre
essa palabra.
Las dançadoras de Ljelje ne la Croacia
Agora vai la nuticia. S’outurdie, quandu andaba a fazé las miês
ambestigaçones d’eitnografie achei un llibru que falaba dal folklor Croata. Y alla
achei ũa dança que chaman “Ljelje” ou Dança de las reinas. Aquessa dança ten ũa
çrimonia toda, mas pudemus dezir que son antre 8 y 10 rapazas que dançan cun
spadas al son d’ũa guitarra special ou d’ũa gaita de fuôlle que se chama “mijeh”.
Aquesta ultima palabra que quiêre dezir fuôlle. Pus mirai cume son las
couźas ! Y eiqui vus ansinu’l retratu que you vi nal llibru.
Lus Dançadores an Miranda
Qui’que vus paréce ? Anton
nu arrecuñeceis al vestidu dals nuôssus dançadores ? Mirai biên lus puntus
quemuns :
- Hai un gueiteiru y chaman al
strumiêntu « mijeh » que quiêre dezir fuôlle cume nos chamamus la nuôssa
gaita de gaita de fuôlle.
Lljelje (retratu reciênte de l'UNESCO)
- Las dançadoras son la meyor parte dal tiêmpu 8, al las vézes 10. Lus nuôssus
dançadores son tamiên 8.
- Lus chapeus van mui anfeitadus cun froles y fitas de culores de la
méźma maneira que lus Dançadores. De restu, hai outra maneira d’anfeitar lus
chapeus cun a mode de prumas. Lus Dançadores de Granja tamiên s’anfeitan d’aqueste
jeitu.
Outru traije tipicu de las dançadoras de "Ljelje" cun a mode de prumas nals chapeus
Dançador de Granja cu'l chapeu anfeitadu cun prumas de gallu
- Lus chales que lliêban las
dançadoras de “Ljelje” son mui asparcidus als chales dals Dançadores de
Miranda. Y son nurmalmiênte de variadas culores.
- La dança « Ljelje »
fais-se pa l’eiquinocçe de primavéra. Lus Dançadores tamiên dantes solu saliên
pa’l solsticiu d’einviêrnu cume an Custantin ou pa l’eiquinocçe d’outonu an
Samartinu.
- La maneira qu'eillas ténen de baté las spadas yê mui asparcidu a d'alguns llaçus de lus nuôssus dançadores.
- De la méźma maneira, las rapazas ténen que s’anséyar antes de dançar.
- De la méźma maneira qu'an Miranda, aquesta dança fui arrecuperada pu l'eigreija. Las dançadores tal y qual cume lus nuôssus Dançadores puôden antrar assi vestidas n'eigreija durante la missa y beilan açpuis.
- Fazen ũa purciçon onde passan de caźa an caźa. Cume tamiên fazen lus Dançadores de Custantin.
Aquessas asparcencias todas fai-mus pensar que la nuôssa Dança ten ũa
ourige mui antiga pre-cristiana purque ligada cun fenomenus astronomicus y que
serie dantes mui mui spallada pur to l’Ouropa. Un die destes cuntinarémus a
falar de lus Dançadores c’ũa splicaçon de purqui’que ténen froles nals chapeus
y de purqui’que falamus de “llaçus” pra mus referir a las varias maneiras de
dançar.
Mas pur anquantu deixu-vus eiqui d’alguns vidius pra verdes cum se beila al
“Ljelje” la dança de las reinas. Y aqueste vidiu mui curticu onde pudereis ver cume l'asparcencia antre al "Ljelje" y d'algun de lus nuôssus llaçus yê dafeitu quaisque eigual !
Eiqui un vidiu de l'UNESCO :
Tamiên eiqui un anllaç pa la paigina de l'UNESCO que fala de la dança : http://www.unesco.org/culture/ich/RL/00235
[...] You de ciêrtu que studara La cencia mas cumpréta Na sues llanas prétas, Ne las tintas de la sue cara [...].
Assi ampéça la storia de l'houmanidade an vuôlta la cencia. Eiremus ende aperźentandu couźas de las tecnologies, de la vida muderna, de la storia de lus pobus, de la macrobiolugie anté al siête striêllu. Y tod'aquissu ne l'outra lliêngua, la nuôssa.