Al sol, las llanas y las manchas

09/02/2009

L’uôllu ũ antena biologica

Soutru die ya viêmus qu’ũ antena yê no mas, no ménus qu’un trasformador de modu. Trasforma l’einergie spallada pul spaciu n’un ciêrtu modu ( ou maneira) an outru modu cumpatible al nuôvu méyu de prupagaçon que puôde pur eiźemplu ser un cabu ou un par de filus. Sera que ya eiźiste tal couźa pu’la naturéza siên nos mus daremus verdadeiramiênte decuônta ?

La respuôsta yê afirmativa. Eiźiste tal sistéma; yê l’uôllu. La lluç que nun yê nada ménus qu’einergie eiletromagnética al bater nal uôllu yê trasformada an ũa curriênte eiletrica, un sinal nervoźu, qu’ira caminar alantre pul nervu oticu anté’l cervu. Passa-se la mésma couźa qu’andu n’ũ antena de tervizon bate alla l’einergie eiletromagnética que ven dal trasmissor. Anduç alla ũa curriênte eiletrica qu’ira caminar pul cabu alantre anté la tervizon adonde aparece l’eimaige. Sabemus todus cum son feitus lus cabus de la terbizon, hai un filu central y an vuôlta ũa meléna de filus. Las ondias passan antre la meléna de filus y’l filu central.

Al cervu y lus nervus oticus

Mas y anton cum yê feitu un nervu ?

Un nervu yê cum un cabu, ten mellares de filus. An verdade neronus. Al nervu oticu ten un mellion de neronus anganchadus uns a lus outrus pra llebar l’anfurmaçon, al sinal, anté’l cervu. Lus neronus son celulas mui pequeiñas que permitan al sinal de passar. Vamus agora a dezir ũa palabricas suôbre eillas :

-Lus diêntrites son uns ramus mui pequeiñus qu’assuguran la trasmisson dals sinales antre lus neronus. Las ligaçones antre neronus ou antre neronus y musclus via un diêntrite chama-se un sinaç.

-Al celindreixu yê’l filu que permite a l’einergie de caminar. Yê un suporte de trasmisson.



Un neronu
Vemus anton qu’un nervu nun yê mas que mellones de junçones de neronus. Un neronu sendu un cachicu de filu, y lus diêntrites ũas suldaduras pa outrus neronus mas an frente.

Dal puntu de vista eiletricu un neronu nal repuôźu aparéce cum un eiźelante ; un anterrutor abiêrtu, l’einergie nun passa.
Mas quandu hai einergie que s’acunchega de la celula, anton eilla torna-se un curcircuitu ; un anterrutor fechadu, l’einergie passa.

De tal maneira un nervu yê custituidu de mellones d’anterrutores anganchadus uns a lus outrus que solu deixan passar l’einergie quandu eilla s’ancunchega. Yê un sistéma que se califica de « todu ou nada ».

La velucidade de purpagaçon de l’einergie yê d’uns quantus metrus pur segundu. Assi que las anfurmaçones caminan de maneira rapida y cun randimiêntu d’ũa punta a l’outra dal cuôrpu.

Nenhum comentário: