Purquei vémus al mundu assi ?

Las purmeiras celulas qu’apareciêren hai mellares de mellones d’añus pul nuôssu planéta fuôran eiboluindu anté s’ajutaran pra furmar seres mas eiboluidus. Cu l’eiboluçon aquesses seres tubiran la nececidade de sentir al mundu an qu’eiboluien, zanbulbiran recetores.

Cun forme al méyu, uns teniên que sentir la tempratura, outrus las pressones mecanicas cul tucar, ou las pressones mecanicas pur purpagaçon culs oubidus, ou tamiên las ondias eiletromagnéticas (al ver). De tal maneira que cada ser zambuôlbiu un ou mas recetores que l’ajudariên a sentir al mundu an que vive, apurveitandu las fuôrças fizicas çpunibles.

Mas anton purquei vémus assi ? Quiêru dezir purquei nun vémus atravéç d’un muru pur eiźemplu ?

La splicaçon yê simples. Lus purmeirus seres vivus apareciêren n’auga y pouco açpuis cu’las nececidades desses seres apareciêren lus uôllus. Lus uôllus claru teniên de ver algu (eilles apareciêren pur issu) y solu puôdiên apanhar l’einergie que cunsigue passar atraveç de l’auga, ou seya l’einergie de la lluç !

Purque isso todu yê ua question de frequencya, mas alta fur la frequencya y mas einergie ten la ondia, y quantas mas einergie ten mas caminu fai. Mas tamiên depende dal meyu de purpagaçon, ya assi l’auga deixa passar al que nos chamamus al spetru vesible.

Pur eisemplu, las ondias de radiu nun passan pu l’auga, mas la lluç si, y yê pur issu que lus nuôssus uôllus nun son sensibles a las ondias dal radiu.

Mas eimaginai se assi fur... las antenas seriên las nuôssas llampedas ! Puderiêmus ver atraveç lus murus y todu ! Al nuôssu mundu serie mi defrente issu yê ciêrtu !