Al sol, las llanas y las manchas

Ũa cunversa a falar de satelitus


-Quandu vai a cayir aqueste nuôssu satelitu ? Aquele an que tu mus faleste l’outru die ? Al ARISSat-1.
-Pus... buôna pergunta !
-Mas mira. Lu que ten graça n'aquessas couźas dals satelitus yê que quandu son travadus pur l’aire van inda mas depriêssa ! Si home !
-Conchu ! Anton quei ? Qui’que dizes tu... ? Quantu mas un trava mas un vai depriêssa ???
-Bon, la respuôsta yê que se sodes un satelitu pus tal couźa acuntéce.
-Bah ?
-Si pus deixa-me que te splique…

-Bon, pus un satelitu quandu sta a ũa altura superior als 500 km sta ya quaisque nal spaciu baziu y arrecibe pouca travaige. Se’l satelitu stubira a ũa altura muitu mas baixu, ala, pus uns 300 km, anton aende si que vai a star biên travadu pu l’aire que ya sta preźente meźmu a ũa alture assi tan grande.

-Anton quei ? Al satelitu yê travadu, no ?
-Pus la verdade yê que no...
-Anton deziste-me que...
-Aspéra conchu que nun acabei...
-Bah vota alla anton...

-Quandu’l satelitu yê travadu pus perde einergie. Einergie que se trasforma an calor, dende’l satelitu cai un pouquechicu, mas quandu cai acunchega-se un pouquechicu mas de la Tiêrra. So que...

-Bah, so que quei ?

-So qu’houbu un die un tiu que se chamava Newton y qu’achou dalgũas leis fizicas y ũa d’eillas diç que quandu mas acerca sta un cuôrpu, al nuôssu satelitu, de la Tiêrra pus mas depriêssa vai ! Anton d’un lladu yê travadu pu l’aire, lu que fai cayi’l satelitu. Mas pur outru lladu cume sta mas acerca de nos, al campu graviticu aceléra-lu outra veç…

-Boh ! Agora si que me la calleste !

-Si pus al resultadu yê que quantu mas acerca de nos sta mas aceléra, mas cume l’aire yê cada véç mas densu anton cada véç s’acunchéga mas de nos, anté...

-Anté quei ?

-Pus anté que l’aire seya tan densu que l’einergie perdida, perdida pur calor aumenta la temperatura dal satelitu anté que se pong’arder !

-Y arde méźmu ?

-Ah mai ! A la velucidade que vai, mas de 7 km/s... arde cume lleiña séca ! Nurmalmiênte, un satelitu nun pûode sta a ũa altura anferior als 78 km. Y un satelitu que sta a ũa alture de 100 km nun ten mas que dalgũas horas de vida. Agora ya sabes no ?

-Pus, home no, qu’inda nun mus dezis-te quandu vai a cayi’l satelitu esse... ARISSat-1...

-Pus ende tube que llançar dalguns mudélus de calculus y ya te digu que nun fui façel. Magina agora se you te digu que’l sol tamiên mudefica la densidade de l’air ! Pus yê verdade ! Mira qu’a las vézes pon-se a vutar chamas grandotas cume un mellon d’uôlmus seguidus... Y ya te digu que quandu aquesta einergie toda chéga anté nos pus fai ũa barafondia ne l’atmosféra que vaya vaya...

-Coiru !

-Si home ! Y tal couźa acunteciu hai un més atras. So que quandu you fiç lus purmeirus calclus ende pu’l  méyu d’outubre todu stava biên y dava-me que’l satelitu iba a cayir pu’l die 4 de Janeiru dal 2012.

-Y anton ? Nun cai n’aqueste die ?

-Pus quandu’l sol assi se puju. Ha vutar chamas y tal… fizu tantu qu’aumentou la densidade de l’air y’l satelitu quedou muitu mas travadu que lu que you habie pervistu. Fiç outra véç al calclu y ende dou-me qu’iba a cayir ende pu’l die de Natal.

-Bah... ũa sumanota mas cédu anton !

-Si, so que cume’l sol açpuis acalmou un poucu ya bastante anté. L’aire quedou ménus densu y arre qu’arre que’l satelitu ya stava outra véç ménus travadu cume dantes.

-Mas anton si vai a cayir pu’l die 4 ?

-Pus home, no... ya que cayiu mas que lu pervistu quandu’l sol mandou aquestas chamas todas que agora paréce que vai a cayir ende pul die 30 d’aqueste més...

-Bah... anton solu son 5 diês d’erru a vistas dal tou purmeiru calclu.

-Mira eiqui te deixu un graficu pra que veyas cume son las couźas. Las curvas de culor son las defrentes pervizones que fiç y las strellicas vurmeillas yê lu que curresponde a l’altura rial dal satelitu. Cume ya pudes ver paréce que vai pu’la curva laranja...



-Bah afinal nun tumémus al café ?

-Si vota alla que tengu un dulor de cachimonia cu’las tues storias... Hui…

ARISSat-1

ARISSat-1 que yê tamiên cuinecidu pur KEDR yê l’ultimu satelitu radiuamador que fui llançandu d’aculla l’ISS al passadu die 3 d’agostu. Eiqui teneis un retratu dal satelitu ya n’ISS cu’l cumandante Dimitri Kondratyev. Pra llançar un satelitu dende l’ISS yê bastante facel. So yê agarra-lu y sali cu él pa’l spaciu ! D’ũa veç alla fuôra solu yê llançar al satelitu cu’la manu, cume se na tiêrra stariêmus a llançar ũa bola.

 Dimitri Kondratyev y'l ARISSat-1

Yê’l que pudeis ver aende n’aqueste vidius que pongu a seguir. Anfeliçmiênte quandu fui llançadu, lus astronautas squecirun-se de ligar ũa de las antenas, dorun-se decuônta y açpuis antrorun-lu outra veç. Mas cume nun achorun la segunda antena, pus salirun outra veç cu él y llançorun-lu. Anté hoije nun se sabe que sumiciu llevou aquella antena ! Y un de lus trasmissores UHF quedou pur funciunar. Hai que ver tamiên cume lus cusmunautas tratorun'l satelitu; a tombus d'un lladu par'outru ! Vei-se biên que nun yêra un satelitu de grande cumenencia ! Solu yê oubir lus angeñeirus de la staçon de cuntrolu an baixu na tiêrra : "Ay! Lus painéles... cuidadu cu'ls painéles sulares !"





Aqueste satelitu ten dues maquinas fetugraficas que mus sacan retratus de la tiêrra. Lus retratus son açpuis mandadus pur ondias de radiu an VHF. Al satelitu tamiên lliêva gravaçones de giênte moça y de ninus dal mund’anteiru a falar ne la lliêngua d’eilles. Falan de lu qu’eilles gustan, de paç, de lus amigus, de la radiu,... Y pudémus anton tamiên scuitar aquessas gravaçones. ARISSat-1 yê anton un satelitu eiducativu purque permite a muitus alunus de scuôlas pu’l mundu d’arrecebir eimaiges de la tiêrra y vozes d’outrus alunus cume eilles a falr de couźas y d’outras. You, pur mi, passei horas an setembru a scuita'l satelitu y a gravar aquestas vozes todas !

 
Un dals retratus de la tiêrra que you arrecebi d'acullarriba'l satelitu quandu staba a 350 km d'altura

Mas al satelitu ya vai nal fin de vida. Pus quandu fui llançadu staba a ũa altura de 370 km, mais ya hoije passou pur baixu lus 300 km. Y dende cada veç vai baixandu mas y mas purque cada veç l’air yê mas densu y trava’l satelitu. Segundu lus mius calclus eira cayir pur vuôlta dal die de Natal... son couźa de la vida. Mas inda lu que sperémus yê que mus mande retratus anté’l fin, y ya quéda poucu !

Purmeira Jeira de moçus Ambestigadores dal Valle'l Douru

Vai a oucurrer la Purmeira Jeira de moçus Ambestigadores dal Valle'l Douru an Çamora nals dies 16, 17, y 18 dal mes d'Avientu (Nuvembru). Mas anfurmaçones aende.

Cayida d'un restu dal Fengyun 1C

Eiqui vus vengu a anfurmar de la pussible cayida d'eiqui un ou dous diês d'un de lus restus dal Fengyun 1C çtruidu an 2007 cume ya vimus de l'outra veç. Un de lus mudélus cu'l qual traballu agora diç que puôde cayir mañana, mas nada de biên ciêrtu.
Lu que sei yê qu'aqueste restu dal Fengyun 1C ten perdidu 123 km d'altura an solu 12 diês ! Y ya'l mui mudélu matematicu daba ũa cayida pra hoije. Y hoije paréce que solu caye mañana ou scalla passadu. De restu mantengu-vus anfurmadus suôbre l'assuntu.


Eiqui vus deixu'l graficu de l'altura d'aquesta broça spacial ne lus ultimus diês (hoije die 315 de l'añu). La broça sera çtruida pu'la densidade mui ampurtante de l'air n'ũa altura de 78 km. Cume'l pudeis ver, la broça sta a 260 km, mas d'eiqui an poucas horas vai a cayir de maneira brutal purque entra n'un air cada veç mas densu.

FENGYUN 1C

Fengyun 1C yêra un satelitu xinés que fui çtruidu an 2007. Yêra un satelitu que fazie parte de lus Fengyun y que servie pra sabé lu tiêmpu qu’iba a fazer. Se daban auga ou sol, lus xinéźes sabiên-lu cun aquesse satelitu y d’outrus qu’inda funcionan.
 Un satelitu dal tipu Fengyun 1

Al Fengyun 1C fui çtruidu durante ũa spriença de lus xinéźes. Queriên saber se yêran capazes de çtruir un satelitu ! Lu que fazirun yê que m’andorun un fugueton que llibertou anton ũa carga. La carga yêra lu que se chama un micil cinéticu, nun tenie nada pra spludir. Dende aquesse micil cinéticu fui anton pustu ne la orbita dal Fengyun 1C mas an sentidu cuntrariu de tal maneira que batissen un cu l’outru. Fui anton assi que’l satelitu fui çtruidu nal die 11 de Janeiru dal 2007.

Hoije d’aquesta çtruiçon hai un sin numaru de restus que van vulandu pu’l spaciu. Diç la NASA qu’hai uns 2841 cachus dal satelitu spalladus pu’l spaciu. Uns mas altus qu’outrus, y uns cachus ya van cun vida pu’l spaciu que se sta a ancurtiar muitu. Dende you pensu que fui la cayida d’un d’aquestes restus dal Fengyun 1C que vi la sumana passada. Dende tamiên pensu que mas restus eiran a cayir d’eiqui ũas poucas sumanas... ya verémus.

ROSAT cayiu onte a la nuite ?

Onte a la nuite dende Paris vi cayir un satelitu que deixu un rastru mui biên visible nal ciêlu an direçon dal Sul. Yêra a las 19h06 UTC, venie de mercar ũas couźas y quandu salie dal cumerciu aparciu aquesse rastru pu’l ciêlu. Un rastru brancu y de color naranja pu’las bordas. Açpuis al rastru partiu-se an très cachus a mode d’uns rastricus mui curtius que llougu zaparcirun. 

Yêra un rastru mui asparcidu cu’la cayida d’un satelitu purque la punta dal rastru iba mui debagar, durou uns diêç segundus y nun yêra ũa streilla cadiênte de las que vémus quaisque to’lus diês purque'l rastru apénas se vei nada mas qu'un ou dous segundus !

Yêra pervistu que’l satelitu ROSAT cayisse antre lus diês 21 y 23 d’aqueste més. Yêra ou scalla inda yê, un satelitu de 2400 kg que serviu pra studa’l ciêlu y scubrir nuôvas streillas. Anton cayiu ou nun cayiu ?

34 añus pu'l spaciu !

Nal passadu die 5 de setembru fizu 34 añus que la sonda Voyager-1 fui llançada. Yê l’oujetu feitu pu l’home que sta’l mas loinge de la tiêrra. N’aqueste tiêmpu todu la sonda andou cerca de 116 UA (Ounidades Astronomicas). Hai que saber qu’ũ ounidade astronomica curresponde al caminu d’eiqui anté’l sol, dende son uns 150 mellones de km. Y la sonda ya fizu l’eiquivaliênte de 116 vezes l caminu, ou seya, maginai biên, cerca de 17500 mellones de km ! Pus vai a ũa velucide de 3.5 UA pur añu...

Voyager-1

Aquesta sonda ten ũ armana que yê Voyager-2 y que fui llançada nal die 20 d’Agostu dal méźm’añu. Cada ũa ten un péźu que ronda lus 800 kg, lu que yê muitu. Maginai mandar un péźu d’aquestes pa’l spaciu ! Las sondas ténen varias anténas, ũas que sirben de cator de plaźma y ũa parabolica pra mandar lus dadus anté la tiêrra. Habie mas strumiêntus pra fazer medidas cume un mañétrometro, un detetor de rayus coźmicus, varius recetores de radiu y mas aparatus pra’l studu la lluç : un spetrometru, un anterferometru y un fotopolarimetru.

Las sondas teniên cume oujetivu studar las pranétas de gas cume Jupiter, Saturnu, Uranus, Neptuniu y to’lus satelitus naturales d’aquestas pranétas (un d’eilles chama-se Miranda que yê un satelitu d’Uranus).

Acunchegamiêntu anté Jupiter de Voyager-1 

Atualmiênte las sondas stan tan loinge que yê peciźu asperar quaisque 30 horas antre’l tiêmpu que se manda ũ orde y’l tiêmpu que s’arreciben lus dadus. Lus dadus arrecullidus hoije an die ténen a ver cu’la medida dal campu mañéticu solar, al studu de l’air solar, y’l studu de sinales de radiu d’ourige natural.

Cada sonda ten l famoźu discu d’ouru que yê un discu cun dadus suôbre la tiêrra, gente a falar, berullus y muźicas. Yê se pur adregu las sondas cayen an manus d’outras gentes dal spaciu... nunca se sabe !


Al punticu azul yê la nuôssa Tiêrra !

La sonda Voyager-1 queda cuinecida pu’l retratu que sacou de la tiêrra an febreiru de 1990 quandu passu a cerca de Neptuniu, a uns 6400 mellones de km d’eiqui. Vémus un punticu azul a chapuçar n’un rayu de lluç dal sol, pus aende stamus nos !



Las ultimas passaiges de nuite de l’ISS

Las nuites caliêntes dal més d’Agostu dorun-mus pra ver l’ISS, la staçon spacial anternational dende Cicuiru y de que maneira ! Méźmu mui clarica. La staçon tamiên yê cuinecida pu’l nome de Zarya, qu’an Ruçu quiêr dezir allevantar de sol purque fui la purmeira parte dal sistéma que se mandou pa’l spaciu.

Tengu que vus dezir que la staçon nun ten alla lluzes qu’allumbran pra nos y se la vémus yê purque la lluç dal sol bate n’eilla ! Y a las vézes yê angraçadu de vé-la scapa-se nal conu de selombra de la tiêrra, yê claru qu’aende zaparéce purque ningũa lluç dal sol bate n’eilla. La véç an que ficou mas guapa fui na sigunda a la nuite quandu you la vi allebanta-se a Norte y meté-se nu siête striêllu, aende fui spetacular de ver aquessa streilla tan brillante cruzar cun aquesse grupu antiquissimu de strellicas !

 Distilador de lus meijus de l'ISS para arrecuperar l'auga
retratu NASA

Sabeis a que velucidade anda la staçon ? Pus a 7 km/s ou séya 25200 km/h !!! Da ũa vuôlta al mundu an 92 minutus ou séya que da ũas 15 vuôltas pur die a ũa altura média de 385 km ! Mas la staçon nun ten siêmpre lus mutores ligadus, nun va’la péna purque d’ũa véç acullarriba la velucidade d’un oujetu yê determinada pu’las leis de Képler y nada mas ! Hai que dezir qu’a uns 400 km d’altura, l’atmosféra inda yê biên densa y poucu a poucu la staçon yê trabada, perde velucidade y caye d’uns metrus a cada tornu. Calculei you que caye de 2.4 m pur tornu. Yê pur issu que de vézes an quandu lus mutores son acendidus y la staçon chube outra véç d’alguns kilontrus.

Simulaçon cu'la calculadora de las passaiges de l'ISS pu'l mundu

Anton eiqui vus deixu las horas que you calculei cu’la mie calculadora centifica de las ultimas passaiges de la staçon pu’las nuites de branu nal ciêlu Cicuiranu :

Die 1 :
20h44-20h52 allevantar NO, deitar SO, eilevaçon maxima : 70°
22h20-22h26 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 9°

Die 2 :
21h22-21h30 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 20°

Die 3 :
20h24-20h32 allevantar O, deitar SE, eilevaçon maxima : 45°

Die 4 :
21h02-21h06 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 10°

Para qu’un astru se véya biên, ten que tener pu’l ménus ũa eilevaçon de 10°, lu que fai que la segunda passaige dal die 1, y la passaige dal die 4 seran cumplicadas de ver. Tamiên todas aquessas ultimas passaiges acuntécen-se llougu açpuis que’l sol se deita, lu que fai que pussiblemiênte la staçon nun sera tan brillante cume de las outras vézes ya que la nuite nun quedara inda biên scura. Que vus agrade !

La mie staçon de radiu CT2JTZ

Yê cumplicadu pra mie de falar an mirandés nal que trata dal radiu. Pus sou l'unicu radiuamador que fala mirandés y las palavras nin siêmpre me bénen cume debe ser. Issu fai-me pensar ne lu que dezie'l padre Mouriñu que'l mirandés, anque tubisse pusseblidades, nun yêra pa'l deixar salir dal sou sitiu : la casa y la nuôssa giênte. Dende cuntinu a pensar un poucu defrente, nal sentidu que sera talveç pussible de falar cencia an mirandés. Ya qu'hoije vai habendu ménus pastores y mas angeñeirus... ala ! Ala !





La bumbiêlla qu'allumbra siên star ligada !

Aquesse vidiu qu'eiqui pongu tamiên puderie ser magiya, mas anfin nun yê. Purque aquissu yê cencia biên cuinecida !
Eiqui amustramus cume un campu eiletricu fuôrte puôde acender ũa bumbiêlla cun gas de néon. Yê un simples fenomenu d’eiyonizaçon dal gas :

-Un fuôrte campu eiletricu arranca eiletrones a las muléculas dal gas.
-Aquesses eiletrones entran an cuntatu cu’l mercuriu y purduzan ũa lluç d’ultravioletus
-Aquessa lluç yê açpuis trasformada an lluç mas branca cun matérias fluorecentes.

Al campu eiletricu yê'l trasmitidu pu l'antena c'ũa putencia de 100 W n’ũa frequencia de 7 MHz.

La vara de l'auga : cencia ou magiya ?

Quand’ũa pessona vei couźas feitus pur outrus y que nun puôde splicar anton siêmpre se puôde dezir que fui pur suôrte (fui un callar !) ou que fui pur istu ou pur aquillu que cunseguiu.
Mas quand’un centificu que nun acreditaba n’ũa couźa, que la spurmenta y que cunsigue un reźultadu poźitivu siên tener splicaçones anton ende yê que sta tode’l purbléma.

Y fui lu que m’acunteciu s’outrudie quandu Eiloi m’ensinou a achar auga c’ũa vara de negriêllu (uôlmu). Dende fazimus muitas mas sprienças que nun deixarei d’eiqui cuntar para que la giênte tamiên spurmente aquessas couźas. Mas a final, purqui’que se retuôrce la vara toda al p’arriba ?

Campu eiletricu ? Campu manéticu ? Stamus a ambestigar. Pur anquantu deixu-vus eiqui dous vidius de lus nuôssus purmeirus ansayus an Cicuiru. De bréve mas nuticias ! 





La Pruma y l'Aradu


 Cadernu reviscadu


LA PRUMA Y L’ARADU

La pruma rabiscandu yê miu aradu
Al papel rabiscadu, la sementeira
Gañandu’l pán pur Dius abençoadu
Vou traballandu assi la mie jeira.

Solu Dius sabe lus martírius y cuidadu
Na sembra i amañu d’ũa lleira
D’eideyas sembradas n’ũa arada!
Pur ciêrtu nun hai mayor canseira.

Reilla de pruma, rasga mas y fondu
Siên miêdu dal papel seis ciêntas vezes,
Qu’a las vezes ũ’eideya bira’l mundu.

L’eideya quebra’l nuôlu de mil revezes
L’eideya assuca la tiêrra y mar purfundu
L’eideya fizu heiróis lus pertueźes.
 
 
 Doutor Antenas

Eicliç de sol die 4 de Janeiru

Mañana die 4 de Janeiru cumeçaremus l'añu c´ua eicliç de sol. A las 10h00 al sol quedara tapadu a 60%, mas cume mañana tenaremus nubrina... pus nun veremus nada...


YA STA !

Ya sta ! Acabou-se al miu traballu de téze cumeçadu an Dezembru 2007. Anterguei al manuscritu a la scuôla doutoral na passada segunda. Pur anquantu inda nun vus la puôdu ansinar purque ten que ser eivaluida pur dous pursores.

Ya sta feita !

Açpuis d’eiqui a un més ya eilles me deziran se you la puôdu aperźentar. Nurmalmiênte sera nal die 17 de Dezembru, l’ultimu die de las aulas. Y açpuis ? Pus açpuis ya se vera, cunforme s’acha.
Mas yê angraçadu cume aqueste retratu me reperźenta biên ; las antenas y la peninsula... tode’l que you gustu !

L’ourige de la tabafeya

Anté’l die d’hoije inda nun houbu ũa splicaçon clara de l’ourige dal nome d'aqueste anchidu. S’an Miranda se cuñece cume tabafeya, an Purtual yê chamada “alheira” purque lliêba allu, antre outras couźas.
Ya spliquei eiqui cume se fai la tabafeya assi que nun vale la péna turnar ende cun issu. De mas, pudeis vé dalgu antersante screbidu fai uns añus atras pur Amadeu Ferreira eiqui. Fai tamiên trés añus que you screbie dalgu suobre l’ourige de la palabra nal cadernu de Cicuiru mas cume parece que naide’l dou fé tornu eiqui a puné’l que you pensu.
Tabafeya cun garbançus


Andei a buscar an varias lliênguas la pussible ourige de la palabra y aparece que yê l’árab que talveç mus dara ũa respuôsta clara suôbre l’assuntu.
Diç la gente que la chouriça ven de lus judius, cume y purquei, issu nun sei. Mas al que yê claru yê que muitus judius tamiên falen árab. Naquessa lliêngua tenémus la palabra tayba y la palabra fi que son las que mas biên puderan splica-l que buscamus :

- Tayba ten’l senificadu de cuzidu.
- Fi ten’l sentidu de “an drentu”.

Ou seya que tayba-fi ten’l sentidu de cuzidu an drentu, darie cuncerteza la palabra mirandéźa atual tabafeya. Y para lus que nun’l saben, la tabafeya yê feita cun carne cuzida. Assi que na mie oupenion yê ũa buôna splicaçon de l’eitemologie la palabra.

Dende’l simulador dal Soyuz

Eiqui teneis al retratu d’un astronauta an que ya eiqui falemus mas anfliçmiênte nun recuôdu’l nome. Al tiu sta nun simulador dal Soyuz a spurmentar to’lus cumandus y a vé se to’lus altomatiźmus funcionan. Pudeis arreparar qu’al manual de las anstruçones sta an ruçu !
L'anterior dal simulador de vuôlu dal Soyuz


Ya pra mas l’eilletronica de bordu parece meźmu mui antiga y pur acaźu yê. Hai que saber que pur eiźemplu ne la nabe spacial americana lus purcessador son uns Intel 8086... ũa tecnolugie que ten pur ende uns 25 añus ! Hai que sabé tamiên que l'eilletronica an bordu nun ten las specificaçones de la que vai nus radius, nas tervizones,... Aquesta que vai pal spaciu ten purteçones cuntra lus rayus-X y lus rayus cosmicus.

Xatcobeo; al satlitu gallegu



Vengu-vus eiqui cun vidiu d’ũa repurtaige que fala dal Xatcobeo que yê un satlitu mui pequerrechicu feitu pur lus alunus d’angeñerie eilletronica de l’Ouneversidade de Vigo.
Deixu-vus anton vé la repurtaige de la TVG y a vé-se s’achu un poucu de tiêmpu para vus puder cumentar dalgu mas suôbre aqueste tipu de custruçon.

Que tal dal EuCAP 2010 ?

Aquesta mañana quandu salie parecie qu’habie paridu la gallega alla fuôra! Hoije yêra la maratona de Paris y’l que me strañou mas fui que muita giênte nun yêra franceźa, mas habie muitas almanas... You biên me querie ir tras deillas a currer, mas la verdade yê que cun la mie mala nun daba.
Si la mie mala, purque agora meźmu ya stou an Barcelona purque ampeça mañana al EuCAP 2010 eiqui nal Centre de Convencions International. L’añu passadu fui an Berlin, si vus recurdais ? Fazie un friu, coñu, eiqui yê todu al rubés ; fai ũa calor !
Ũa fuôlla de la mie aperźentaçon

Ya tengu la mie aperźentaçon feita, vou a falar de cume las ondias de radio caminan an vuôlta’l cuôrpu. Anfin, couźas tontas d’angeñeirus. Astañu si que vai haber giênte de Spaña, de Purtual tamiên, mas muitu menus. Nal mapa de las veźitas de la paigina Anterneta de la cunferencia tenemus Spaña 4103, França 3193, Almaña 2827, mas de Purtual apénas 327 veźitas.
Assi que buônu, ya se vera mañana... pur anquantu vou apurbeitar pur ende !


Donde venera la giênte... mas ou menus ũa pequeiña eideya


La feira las lliênguas 2010 an Paris

La feira las lliênguas decuriu la sumana passada an Paris. Astañu fui Cataluña y’l catalan que furun honradus durante trés diês. Falaba-se muitu catalan y habie repreźentaçones a mode de queloquius. Cume’l catalan tamien se fala an França, pus ya habie tamiên giente d’alla de Mompelier/Montpelier y tal.

Passei an frente la chabola de lus bascus y dorun-me un CD y un palabreiru, que purreiru ! Y eilli habie dalgu screbidu que yê biên verdadeiru : « las lliênguas nun se perden purque naide las ansina, mas purque lus que las saben deixan de las falar ! ». Dende sacai-se lu que vos querei pensar, mas nun valga solu screbir mirandés, tamiên hai que’l falar... se no... quedamus siêmpre nal virtual.

Açpuis eilli al lladu staban las miês amigas gallegas. Digu amigas, anque niên sei cume se chaman, mas yê que las veyus a cada feira y assi ya son miês amigas. Amigas purque tamiên eillas me falaban gallegu y you mirandés. Falemus de las varias mudalidades dal stur-llionés y fui antersante ! Açpuis dorun-me muita couźa ! Ũa scubica pra llimpa la pantalla dal cumputador, un tapeticu pal ratu, y uns papelicus pra screbir alla.

Mas bon, lus sturianus nun staban, y lus mirandéźes tamiên nun habie siên ser you. Anque… nun me lembru quandu, mas un die houbie dezi qu’al mirandés yêra agora arrecuñecidu pul stadu purtués… ha bon !? Y anton, nun staban na feira las lliênguas an Paris ? Home, no !

Al sol anda muôrtu !

Al sol anda muôrtu ! Nun se sabe lu que se sta a passar cun él. Pus ya ampeçou la ronda 24 an Janeiru dal 2008, y ya mas d'añe y meyu que l'atividade sular ten-se quedada mui baixa. La mas baixa de siêmpre zde que s'ousserva al sol.

Niun rayu-X detetable


Anté lus strumiêntus de medidade de rayus-X nun son bastante sensibles pra medir l que se sta passandu ende arriba na nuôssa strellica. Mas anton, houbu un quechicu d'atebidade hai trés sumanas y açpuis mas nada, anté habie messaige que passaban pu'la neta a dezir que'l sol s'habie ya çpertadu... buônu a final nada.
Pus vaya que couźa tan straña. Hai dalguns centificus que dizen que yê d'ũas curriêntes acendiêntes qu'hai n'anterior al sol y que perturba l'apariçon de las manchas sulares.


Atebidade magnética mui fraca

Aquessas manchas son partes dalgu mas fries y son respunsables d'eimisson de rayus-X, rayus gamma, y mas. Al massimu la ronda 24 sta prebista pra 2013, mas dende veyu que nun sera cume'l massimu de 2001... nada a ver !


Pa la proxima falamus del que yê ũa ronda sular, cuntina...

Arrimandu-se cul Soyuz a la SSA

Franck de Winne yê un spacionouta belga de la ESA. Yê piloutu de lus aviones las fuôrças armadas belgas. Ya andou nal Mirage 5 y’l F16.
Hoije sta an buôrdu la SSA (ISS) ya zde Mayu y acaba al sou traballu pal més que ven.

Ende pudeis-l ver, nal simulador dal Soyuz, a fazer al treinu la manobra pra s’arrimar a la staçon spacial. Pr’issu uźan-se uns binoclus speciales y un llazer que permite assi apuntar ũa mira zeñada nal arrimadeiru la SSA.
Treinu d'arrimada a la Staçon Spacial Anternational

An tiêmpu nurmal, l’ouperaçon d’arrimada yê altomatica. Mas s’al purcessu fallar, anton ten de se fazer de maneira manual, ya Franck sta ende a treinar an caźu qu’acuntéça… pul spaciu nunca se sabe !
Retratu ESA

Ũa mulliêr nel spaciu

Karen Nyberg ten quarent’añus feitus, yê angeñeira mecanica y tamiên ũa de las astranautas de la NASA. Antes d’eilla ya alla fueren a vular pul spaciu ũas 49 mulliêres.
Pra mellor vus dezir, eilla yê doutora-angeñeira. Al sou traballu d’ambestigaçon stubu relacionadu cu’lus mecaniźmus de termoregulaçon houmana y’l cuntrol de la temperatura anterna a las çamarras pal spaciu. Aquestas çamarras trayen uns cañicus adonde circula auga caliênte permetindu assi regula la temperatura anterna’l fatu spacial.
Karen durante an buôrdu la Staçon Spacial Anternational

Karen partecipou an varius volus. Ende pudeis la ver an buôrdu la SSA (ISS) an frente ua de las grandes janelas (50 cm de diametru) que ten la staçon.
Dende tengu que vus falar de la janéla. Ten uns 12 cm de speçura, y yê an verdade custituida pur 2 vezes 2 llaminas de vidru çparadas pur air. Al vidru yê tratadu cuôntra’l choc cun micrometeoritus. Y d’eilli, pus si, puôden ver la belleza de la tiêrra !


Retratu NASA

ESoA Barcelona (lumbranças...)

An Juniu al miu pursor dixu-m’assi : “bon tu ya traballes-te bastante astañu y vou-t’a mandar pr’ũa aula suôbre antenas pra Barcelona. Quiês ir ?” You tode cuntenticu nun dixe que no. Y dal die 5 anté’l 11 de Juliu fui-me pra las tiêrras Catalanas.

Fui un xoc pra mi al cheguar eilli purque nunca habie oubido catalan, y muita giênte lu falaba. Nada cume an Miranda adonde naide fala. Miranda yê ũa vergoña, ũa cidade siên neyũa cuncencia, y yê péna !
Nal purmeiru die coinecie lus mius culegas. Uns ya lus coinecie; dues catalanas Gemma y Marta y tamiên habie Farshad. Eilles tamiên traballan cun antenas. Mas fui fixe purque tamiên coinecie outras pessonas, ũa rapaza yêra d’Asturias, de l’ouneversidade d’Uviéu, Héléna. Fui reciêntemiênte purmubida cume pursora y traballa cun antenas y metamateriales pra cusebir antenas de RFID. Yê angraçadu purque quantas vezes mas falu cun pessonas d’eilli mas veyu que tenemus todu an quemun cun eilles, que seya lliêngua, musica, cultura, dezideirus, y biên poucu tenemus cul restu al peis !


L'eiquipa dal cursu



La purmeira aula fui cul pursor Lluis Jofre (al la squiêrda ende nal retratu) que mus aperźentou algũas bazes suôbre antenas. El yê mui bun pursor, ten buôna pratica. Anté ya screbiu un llibru cun mas outres pursores. Marquei-lu nu « passeig de gracia » a « la casa del llibre », de lumbrança de Barcelona.

Ne lus outrus diês tamiên tubimus buônus pursores, uns alemans que mus faloran de las tecnicas numéricas de simulaçon d’antenas. Açpuis, tamiên ũa pursora belga specializada an antenas mus falou de pequeiñas antenas antegradas an reloijus ! Pur fin, tamiên tubimus ũa aula d’un pursor catalan suôbre antenas fractales. Mui antersante ! Y assi se passorun lus cincu diês.




Traballandu (pul menus parece) muitu



Hui ! Y al segundu die a la nuite yê que fui ! Home, quemie-mus cume burrus. Yêra peixe, perźuntu eibéricu, legumes de tode’las maneiras, ũa couźa ancrible ! Dende lembro-me dal pursor Jofre que me dixu que tenie mellor assento castellanu qu’al d’él, dou pra rir !

Açpuis acunchegou-se l’ultimu die y cada un turnou d'adonde viênu. Mas talbeç mus turnaremus a ver pal EuCAP 2010 an Barcelona, anté lla, anton !

Cunferencias…

Nesses ultimus tiêmpus tube bastante traballu, mas tamiên acuntece que s’acunchegoran lus diês buônus y apetecie-me mas de star alla fuôra qu’eiqui an drentu an frente la pantalla. Pur issu yê qu’al dieiru centificu nun ten adelantradu muitu.
An Abril aperźentou-se un cartaç dal miu traballu an Londres (mas you nun fui) y an Paris tamiên partecipei an algũas pallestras. Hoije parece qu’ũa pequeiña parte dal purjetu ya sta reźulbida, mas ind’hai muita purblematica an tornu las antenas.

Grenoble... y'l sou trambie


A la fin dal més de Mayu fumes you y mas outrus dal llaboratorio pals JNM an Grenoble (Journée Nationales Microondes) que son las « Jeiras Nacionales de Micro-ondias » nada a ver cu’lus fornus. Yê ũa cunferencia qu’amostra lus ultimus reźultadus de l’ambestigaçon francéźa an eiletronica y purpagaçon de las ondias. Trata-se anton de lus termobles, de las antenas, y de la maneira an que las ondias caminan pul ambiênte. You fui cun dous culegas; un que falou dalgu suôbre la recuperaçon d’einergie cun antenas y l’outru que studa la refleçon de las ondias ne lus predius. Esse ultimu traballu yê dalgu mui teoricu y biên cumplicadu.



Lus ambestigadores
Al miu traballu, gracias, yê biên mas aplicadu, nun digu que seya mas simples. Mas studar antenas yê, hai que lu dezir, mas facél purque siêmpre se puôden realizar. An que cul miu culega, la cousa yê muitu mas cumplicada y siêmpre se queda an frente la pantalla a fazer simulaçones y calclus mui cumplicadus.

D’ir eilli a las JNM acabou pur cunfirmar l que you veyu nal die a die; l’ambestigaçon franceźa yê quaisque toda feita pur joves strangeirus, la meyor parte que venirun de las antigas culonias. Yê que lus franceźes atualmiênte tenen feitu poucas ambestigaçones y lus strangeirus que venen a studar an França ralamiênte ancuôntran traballu eiqui, assi que cuntinan lus studius anté acabaren pur fazer ũa téze. Solu açpuis yê qu’acuôntran traballu ou n’ouneversidade ou nal peis d’eilles.





You an frente'l miu cartaç

A falar un poucu de Grenoble, eilla yê ũa cidade metida antre muntañas y fai alla ũa calor, que meźmu an Mayu nun hai quiên rejista; yê dalgu cume an Coimbra ! La cidade yê purreira, biên mellor que Paris, ya que yê biên pequeiña y ten poucas pessonas. Alla ind’ancuntrei ũa culega que traballu n’ũa tematica asparcida, coinecie-la an Berlin. Y assi fui, aquiêllu durou uns 3 diês, y anté tubimus ũa tarde joldia cun to’lus ambestigadores.
Habie varias çplinas çpurtibas y partecipaba quiên crie. Un de lus jogus yêra un que you coineçu bastante biên y yê assi : sconde-se un trasmissor radiu y açpuis hai que l’ancuntrar uźandu un radiu receptor. Yêra dalgu cumplicadu purque scundiran-lu n’ũa de las montañas y habie que chubir pur uns caminu chenicus de piêdras.
Pus sabei-l quei ? Fui you que metie l menus de tiêmpu pra fazer tod’al parcursu, y gañei un premiu ! Y que premiu, ũa camiźola y ũa garrafa de l’alcol local. Mius Dius, ũ’aguardiênte de las ostias, 55°, y un gustu mui ruin !

25 abiêrtu

Hoije salie d’ũa renion suôbre al miu purjetu de traballu. Traballu nu BANET, ya un die falaremus de la couźa. Cumprei ũa barra de pan i fui-m’a caminar pur ũas rugas de Jussieu an Paris. Deilli fui anté la catedral Notre Dame, que pur acaźu nu’l ancuôntru nada de magnificu, apénas ye ũa catedral !

Lus americanus que pullie passaban miraban pra mie pensandu « This is a true french… with the famous baguette ! »… hmmm anyway, andei a caminar y pensei nal que you ya habie feitu. Nada de geitu achu, cume me diç siêmpre mie mai « tu so sabes andar cu’lus tous filus ! » Y la verdade yê meźmu aquessu, solu qu’inda se squeciu que tamiên sei fazer turtillas…

Pensei que fai agora uit’añus qu’ampecei al studiu de l’eyonosféra y issu pur varius meyus, mas siêmpre cun ondias de radiu. Mas lus reźultadus nun fuôran y pur anquantu nun son grande couźa !
You, un radiu y vinu Sandinés hai uns diês atras


Lumbrei-me que de pequeiñu gustaba muitu de biologie y tenie un microscopiu, mas ya deixei issu ya hai muitu tiêmpu. Andaba a ambestigar tod’las vidas y bichicus qu’ancuntraba pul ribeiru de Cicuiru. Açpuis acunchegou-se al tiêmpu an qu’ampeçei a antersar-me pu l’eiletronica y ya dende la biologie quedou-se de lladu. Fui Oscar que me puźu esse viciu de las antenas, un die él fizu-me ũa... fui mui purreiru, llougu apañaba biên mellor. Y apartir desse tiêmpu nunca parei nissu !

Antenas pr’un lladu, studius de purpagaçon pa l’outru. Hai dous añus atras ambestigaba qu’al puderie ser la putencia minima pra fazer un cuntatu an ondias curtas. Fazie l’ambestigaçon cun un radiuamador belga y assi tod’las nuites cunseguie mandar un sinal tipu morse zde Burdeus anté la sue cidade cun cada beç menus putencia, anté un die an que cheguemus a 250 µW, ou seya, ũa putencia 1000 vezes mas fraca que la q se uźa de maneira classica. Hai que dezir que dal sou lladu él tenie un mui bun receptor assistidu pur cumputador que cunseguie fazer un filtraige mui puxadu pra cunseguir strair al sinal dal ruidu. Açpuis, cun putencias mas baixas ya nunca mas funcyunou, pus l’home ya nun cunseguie ver al miu sinal anriba la pantalla.

Fui tamiên you al primeiru a mandar un testu screbidu an Mirandés pur viyas d’ondias de radiu. Uźaba un sinal degetal, y la medulaçon yêra feita pur ũa placa de son dal cumputador. Cun apénas 500 mW al sinal fui a parar pa’lus Stadus Ounidus, nal Michigan ! Al testu que mandaba fuôran uns versus de Manuel Pretu : “You nun sou you, Chamo-me Manuel, mas nun sou Manuel,... Sou la voç de la tiêrra an que nacie y me criei”. Son esses versus que caminoran pul ciêlu anté al nuôvu mundu. Quiên lus arrecebiu fui W8ERN que nun aquerditaba ne lu que staba a ver ne la pantalla, « incredible » dezie él ! Al testu niên pur issu apareciu biên anteiru, mas yêra repetidu, llougu daba pra perceber todu passandu uns minutus.

Ya fai un añu que stou metidu nal doutouramiêntu. Y na verdade nun sei biên lu qu’hei de fazer açpuis...Y cuntinaba you al caminu pulas rugas de Jussieu a pansar, y agora ? Ostia hoije fagu you 26 !

Un Llionés a la cunquista de Marte !

Luis Vázquez Martínez yê un bercianu y yê tamiên pursor dal Departamiêntu de Matematica Aplicada de la Faculdade d’Anfurmatica de l’Ouneversidade de Madrid y diretor centificu dal purjetu MEIGA (Mars Environmental Instrumentation for Ground and Atmosphere) que sta agora a ser ancaminadu pr’al studiu de la climatologie de Marte.

Al studiu climatologicu ten cume ojetibu al coinecimiêntu detalladu dal cumpurtamiêntu de la atmosféra dal planéta Marte. Al purjetu tenera cume ambitu de puner varias staçones de meteorologie nal chanu marcianu.

Quandu se eimagina llebar anté’lla homes y quandu se sabe cume mala yê la atmosfera marciana; las turmiêntas, las trubuadas, lus aires fuôrtes. Al chegar, la eiquipa de sploradores tenera de saber a quei van a ser cunfruntadus y cume stan las cundiçones nal sitiu d’aterraige. Sta previstu l’anstalaçon de dezaseis staçones de medida de tamperatura, presson, ouriêntaçon y blucidade de l’air, cumpuziçon quimica de l’air, y mas.

Pur an quantu ya hai sondas spaciales uôrbitales que fazen medidas de la climatologie, mas cun metodos andiretus, y anton menos ciêrtus. Al que se pretende anton eiqui fazer yê trayir maquinas eiletronicas anté’l suôlu pra puder tirar puontus de mellor maneira y ya assi puder fazer mudelus de lus muvimiêntus de l’atmosféra. La custruçon de las varias staçones d’ousserbaçon son al reźultadu de la colaboraçon antre la Spaña, la Finlandya y la Ruçya.

Ya solu queda agora dezeyar un bun sucessu pra este traballu, que nunca yê façél mandar algu pra outru planéta, suôbretodu quandu ten qu’ir anté’l suôlu.

Zeñu NASA

Al cadernu d'un radiuamatore


Eiqui vus queda la ligaçon p'al cadernu de Juoquin EA2CCG, un radiuamatore de Navarra que you coincie an Burdeus. Al cadernu amostra mui biên cum nos somus, y pur issu yê que you eiqui hoije vus-lu pongu : http://ea2ccg.blogspot.com

EuCAP 2009: diês quatru y cincu

Diês 26 y 27 de Marciu :
Furan lus dous ultimus diês an Berlin. Ne la quinta houbu ũa pallestra suôbre RFID feita pur Carla, ũa rapaza dal IT. Trataba-se dal uźu d’antenas RFID an llibrus de bibliotécas y permetie d’ũa maneira simples de saber s'al llibru staba ou no an riba de la pratelleira. A la tardica inda houbu mas couźas mas you andei a charlar c’uns y outrus y tamiên cumprei un llibru de purpagaçon de las ondias. Naquesse die vie tamiên ũa pallestra que nun fui grande couźa. Yêra un pursor que viênu a pétu dal Japon pra mus falar d’ũ antena dipolu, la couźa mas eilementar que puôde haber an materia d’antenas ! You nun sei cum yê qu’al sou papel fui aceitadu pu’la quemisson dal EuCAP !

Ne la sexta, solu fui pu’la mañana que ya a las 12h30 tenie you de star nal avion pra Paris. Apénas vie la pallestra de Nunu, un rapaç de l’IST, mas que yê de Bergancia, y que falaba d’antenas de banda llarga y dal uźu dessas antenas a purximidade dal cuôrpu.

Açpuis çpedie-me de todus lus qu’alla habie coinecidu y marchei. Nun me dou tiêmpu pra ver Berlin, mas inda me dou pra ver que las pessonas son simpaticas, que se come pur baratu mas que nun hai restourantes alemans, apénas eitalianus, ou spañoles ! Lus alojamiêntus tamiên son biên baratus eilli, acumparar cu’la França… hui ! An Berlin puôdes tener un piźu de 60 m² pur 350 ourus al més. An Paris, pul mesmu préciu puôdes tener uns 20 m²… y gracias !

Mas antes de marchar inda saquei esse retratu…


L'eiquipa de las antenas antre Purtual, Spaña y França

De la squiêrda pa’la dreita :

Carla (IT Lisboua), Pursor Jorge (IT Lisboua), Tiégui (ESYCOM Paris-Est), Eiduardu (IT Lisboua), Céline (IETR Rennes), Nunu (IST Lisboua), Raquel (Universitat de Barcelona).

Anté l'añu... EuCAP 2010 an Barcelona !!!!


EuCAP 2009 : die trés

Screbidu nal die 25 de Marciu :

Hoije la cunferencia fui antersante, mas nal que vie parece-me que mañana inda sera mellor. Pu’la mañana fui-m’a ver ũa seçon suôbre la mudelizaçon de la purpagaçon de las ondias an meyu urbanu. Esses mudélus son mui uźadus pra stablecir la rede de termobles an cidades. Al traballu fui-mus aperźentadu pul pursor Luis Correia dal IST de Lisboua. Tengu que vus dezir qu’hai bastante purtuéźes y quedu cuntentu de lus ver. Mas al qu’hai mas son spañoles (l peis yê mas grande) y tenen un traballu feitu mui deversu.
Ũa cunferencia suôbre metamateriales


Açpuis houbu la pallestra suôbre lus metamateriales. Yê un nuôvu tipu de strutura que vai a permetir ũa grande revoluçon ne las antenas. So que you nun percebie muitu d'aquiêllu. Habie mas giênte que you sei alla. y'l pursor canadianu que falaba de l'assuntu yêra buônu.
Tube ũa charla c’ũa rapaza francéźa que traballa mas ou menus nal meźmu téma que you. Eilla studia tamiên la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu y crie acumparar uns reźultadus téoricus cu’las varias medidas que ya fiç. Eilla cunseguiu mudelizar un cuôrpu houmanu nal cumputador y punendu-l antenas an varius sitius cunsigue stablecir la fuôrça dals sinales. Admiru aquesse tipu de traballu purque uźa ũa tecnica de calclu chamada FDTD, al pra mie yê magie...



Ũa pallestra cun muita giênte qu’anté pu’la caleija staban !

Al studiu de la difraçon permite stablecir de maneira curreta ũa rede de sensores nal cuôrpu. Esses sensores, ya las antenas, teneren de ser ancurpuradus nas roupas, ciêrtamiênte ya d’eiqui uns añus.Al die assi se passou y inda falei tamiên cun antigu culegua de l’ENSEIRB (la scola d’angeñerie an Burdéus). El agora sta pa’la Belgica y splicou-me la storia de l’ouneversidade Catolica de Louvein. Diç qu’alla habie lus que falaban frances y’ls outrus, lus flamans.



Ũa seçon de cartazes


Pus an 1968 tubiêrun que se çparar purque ya nun se suportaban uns a lus outrus ! Bedes que couźas ! Hoije ne la parte Flamana yê purbidu falar francés !!!
An quantu a la seçon de cartazes, hoije, fui an assuntus inda algu nuôvus pra mie ya pra outrus tamiên, assi que nun m'irei a stender muitu nissu.

EuCAP 2009 : die dous

Screbidu nal die 24 de Marciu :

Hoije fui al die anque dei la mie purmeira aperźentaçon. Passei mal la nuite, nun sei, fiç cada suôñu ! Mas finalmiênte todu se passou mui biên. Anté staba alla un grande pursor, yêra pursor Mittra, un mui coinecidu nal que se diç y you nu’l sabie y d’ende ven la couźa angraçada que vus vou eiqui a cuntar.

Purparandu la mie pallestra... c'un cafezicu

Acabada la mie charla, vou m’a sentar al pie d’un amiyu que me tenie venidu ver, al pursor Mittra anton standu lluôgu a la mie frente, vira-se, y da-me lus parabiênes, pon-s’a falar cumiyu, piêde-m’al miu andreçu, y da-m’al sou cumputador pra you’l puner alla la mie pallestra !!! So quandu al miu ourientador vei aquillu diç que se quedou de boc’abiêrta ! Passan uns minutus y acunchega-s’a mie y que me diç assi : “Ostia, mas tu sabes cun quiên tu stabas a falar ?”
“Yêra’l pursor Mittra ! Yê tan famoźu qu’hai studantes cun tu nals Stadus Ounidus que rogan a dius tod’lus pr’al puder falar assi cun tu l fales-te !!!” Y you nun sabie de nada, falei-le cum a outru qualquiêra !


"Al ciêntificu eilustradu" an EuCAP...

Passandu issu houbu açpuis de mie la aperźentaçon d’un viêllu pursor Xinés qu’ende mus falaba de la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu. You ya studei algu la couźa, mas al la maneira d’un angeñeiru, quiêru dezir de maneira pratica y simples. An quantu qu’al Xinés mus fizu eilli ũa couźa a la maneira que valie la péna ver, solu yêran formulas mas grandes que you sei alla !
Açpuis d’él mus haber splicadu issu todu, falou-mus d’un purblema qu’ancuntrou nals sous reźultadus, y cum you ya tenie algũa pratica desses reźultadus alla tantei’l dar splicaçon dal sou purblema (bon él dixu-me que nun pudie ser la couźa que you’l dezie).


Ũa pallestra d’un purssor de l’Ouneversidade dal Ohio

Y ende tamiên fui angraçadu purque you dei-l lus parabiênes cum se fusse un percipiante assi de maneira mui cincerota, deziêndu tipu : “home ! Faziêstes un mui bun traballu, al que you nun percebie nadica !”. Al pursor Mittra quandu m’houbiu dezir issu assi scangallou-se todu cu’la riźa... y’l Xinés que nun speraba tal couźa d’un rapazicu cum you pon-se burmeillu cum’un tumate y diç :”Quei ? Mas quei dixu ? Nun percebie ?” Y vai Mittra : “Sta-t’a dezir que faziês-te un mui bun traballu !” Y’l Xinés qu’inda se puźu mas burmeillu nun tubu outra couźa pra fazer de que rir él tamiên !

Al miu pursor ya nun sabie adonde se meter : “Home ! Tu si sos... anton fala-se a Mittra cum se fusse al tou amiyu de siêmpre, ya’l Xinés l fala-se cum se fussa la purmeira veç qu’aperźentaba algu !”... Agora ya percebie purquei onte un spañol me dixu assi : “Que cojonudo el portugués !

Se no, hoije eiqui nevou ! Que friu... mas issu yê segundairu !!!!

EuCAP 2009 : die un

Screbidu nal die 23 de Marciu :
Ya sacabou l purmeiru die. Y pur acaźu fui biên buônu que nunca pansaba you coincer assi tanta giênte cum hoije. Apeźar de la chuba, ind’houbu quiên me dixu que mañana pussiblemiênte qu’ibamus a tener niêbe (vaya que peis !). Anton apeźar de la chubizna essa cheguei nal Outel y llougu lus purmeirus que vie fuôran un de Hong Kong y ũa rapaza de la Malézia, y you : “boh ! mas issu nun yê ouropéu, ou sera que m’angañei de sitiu ?” Mas a final nun m’habie you angañadu y ende hai giênte de tod’al mundu !!!

Anton entru n’ũa sala, solu quandu veyu aquessas cabeçoras todas pensei you :”Coñu, mas you vou a tener que falar an frente destes todus ?” Açpuis uns que ya staban acustumbradus a este tipu de çringonça ye que me splicoran qu’habie mas salas, muitu mas pequeiñas pa’las cunferencias. Pus mirai la mie ya vai a ser d’eiqui a poucu assi que speru que me vai a currer biên.

You y l'alemana... se mie mai me vei...


Cuntinu anton a cuntar-vus. Ancuntrei un rapaç d’Uviéu, Jaime, y llougu me puźe a falar Mirandés cu’él so que parecie nun saber... haaa nun falaba Astur... bon pus cuntinémus an Castellanu. Hoije a la tarde yêra ũa seçon de cartazes. Son lus traballus que son aperźentadus assi, yê algu xatu purqu’un ten de star eilli durante dues horas an frente al cartaç y a falar cu’las pessonas, mas bah, ya nun ye cun nun oural que siêmpre un se queda cun mas niêrbus.
Açpuis inda m’ancuntrei c’ũa rapaza de Finlandya que traballa mas ou menus nela meźma couźa que you... y mirai vos, eilla tamiên yê radioamadora (OH3HNY) ! Llougu a ver se falu mas cu’eilla !
L tiêmpu passou y ancuntrei-me cun ambestigadores dal IT de Lisboua cun quiên tube ũa charla. Pa l’añu ourganizan ũa jeira (workshop) suôbre antenas y you alla tenerei de star cu’las miês, ya que sera an Lisboua !


Las pessonas a la nuite

Açpuis de las 18h00 anté las 20h00 y poucu tubimus un ancuôntru antre todus, you purmeiru buscaba cun quiên star, y açpuis alla m’ajuntei c’uns spañoles. Nun sei purquei, you que detestu buer cerveija, pus cun eilles bebu-la ! Vai alla tu a antender la couźa ! Esta yera de la buôna, nun da ganas de majar, mas hui, ataca la cabéça a martelladas ! Lus spañoles ya me staban a dezir “que portugues tan cojonudo !” purque sabie tantu de Castellanu, y pra mas daprendiran qu’hai mas ũa lliêngua an Spaña : Llionés, pus si si, eilles nu’l sabiên. Y issu ancluźu un Llionés qu’eilli staba !!!!!!
Lus cartazes (hai cartazes to'las tardes)

Y so quandu Pablu se vira pra mie i me diç :”mira este tambien es portugues !”. Y aparece-me un rapaç que se quedou todu cuntentu quandu l dixe que son meyu mirandés, “eu sou de Bragança” que me diç él ! “Ja ultrapassamos a taxa de transmontanos aqui !” adiciunou. Y mirai vos qu’él tamiên studia l’anfluencia dal cuôrpu ne las antenas ! Bon ala, vou-m’alla.

Ya vai EuCAP 2009 !

Ya vai ende EuCAP 2009 astañu an Berlin; ũa de las mas grandes cunferencias mundial suôbre antenas y purpagaçon. Qu’anté las américanas de l’IEEE nun son capaç d’ajuntar tantas pessonas al mismu tiêmpu ! Y sabeis l quei ? Hai un mirandés alla, si home... you ! Terça a las 16h40 starei you a falar durante uns 15 minutus de las mies antenas que zambuôlbie esses ultimus méźes. Essas antenas teneran al stinu final de seren ampremidas ou puôstas an roupa, cum camiźas ou cazacus.
Eillas eiran permitindu la ligaçon antre varius objetus cumenicantes puôstus an varius sitius dal cuôrpu (pie, ciêntu, cabeça, ...) ou fuôra (base de tratamiêntu de dadus y cumputador). Las aplicaçones destas couźas son varias : medicales (terapies musculares, ajuda als ciêgus), melitares, rede social (quedar an cuntatu c’un grupu, ou junta-se c’un nuôvu, ...).


La méźa de traballu
Yê ũa tecnologie agora zambuôlbida que ya ampeçou a aparcer nals pacemakers “pilha” pra transmitir dadus suôbre l stadu dal curaçon ou meźmu alertar pur vias terfonicas an caźu de purblema.
EuCAP vai a ser biên purreiru cun muita giênte, ya lus de l’IST stan ende y you ya stou cun ganas de falar cun eilles. Nun sei a que me vaya you tamiên un die destes a traballar pr’esse anstitutu d’ambestigaçon. Cheguei hoije y ya ancuntrei un rapaç que ya mas de trés añes que nun vie. Pus mirai vos, él agora anda pu’la Belgica y ven eiqui tamiên pal EuCAP, ancuntrei-lu pur hazar nal metru ! El fai al studiu dals canales de purpagaçon de las ondias antre mobles (carrus pur eiźemplu).

Las antenas que vou aperźentar
Inda yê algu cumplicadu stablecer un cuntatu cu’la giênte, you nun falu nada d’aleman, mas ya a de venir. Agora quiên querga ver la mie aperźentaçon puôde dar ũa mirada eiqui.Lus passadus ultimus dies tenen sidu malus, ya que niên tiêmpu de puner algu de nuôvu, niên eiqui, niên pu’llie nal “you que sei”.

You, nal que nun paréce, mas cun stress !


Andaba a purparar las fuôllas d’amostra i issu oucupa muitu tiêmpu, ya qu’açpuis hai que treinar pra nun ultrapassar al tiêmpu que mus dan i issu todu claru an anglés. Vamus a ver cum me vai a salir la couźa, you ya truxe un faticu biên lindu, ya ũa gurbata (no nun yê de Custantin...) y ala todu pinpon. Hoije d’ancuntrei ũa rapazas de Purtual, a ver se las vuôlvu a ver assi todu arrenjadu... ya ! Mas issu nun ye ciencia !