Al fugeton dal Soyuz

Al Soyuz éra la nabe uźada pra llebar lus astraunotas pa la staçon MIR Ruça y agora tamiên pa l'anternacional, la ISS. Pa la puner nal spaçiu yê peciźu un fugeton einorme cuns motores que mandan carallu... y al mas angraçadu yê que la lliêban pal sitiu de la mandaran, nun cumboyu mui pequericu ! Mira tu !

Fetugrafie NASA.

Ya anda Columbus pul spaciu !

Columbus yê l nuôvu llaboratoriu de la ESA, ou seya yê un llaboratoriu Ouropeiu ! Ya l arrimoran hai uns dies atras a la staçon spacial anternational. Pur anquantu sta alla un Francês y ya falemus cun él l'outru die (un die tenerei de vus dezir cum yê que fagu pra falar culus astraunotas) y alla mus dixu que todu staba biên y qu'inda tenie alguns dies de traballu nal meyu de las streillas !

Sacandu al Columbus de la nabe Americana Atlantis

Lus astraunotas Stanley Love y Rex Walheim passoran ũa jeira cumpreta atras dal nuôvu llaboratoriu pa l'achincar ne la staçon. Fui un traballu cumplicadu y lentu ya qu'hai qu'andar pul spaçiu. Couźa que no todus puôden fazer !

Achincandu al Columbus

Antes de salir pal spaciu yê peciźu purparar-se ! Claru nun hai que salir meyu znudu se no un ancalla-se todu ou acaba pur deretir... depende adonde fur !

Purparandu ũa salida pul spaciu !

Ende pudeis ver a Leopold Eyharts, yê un bascu Francês fui cun él que falémus. Nessa fetugrafie tenie un pacote de massa ya prontu pra quemer. Pus mira eilles comen assi : hai ũa pipa nal sacu y él alla chupa la massa pur'aquiêllu ! Si home eilli nun hai pratus, nin garfus, nin culliêres, nadica ! Y come-s'assi !

Leopold Eyharts quemendu massa ne la Staçon Spacial Anternacional, la ISS

Nun sei s'un die habara un Mirandés qu'ira pal spaciu... you yê que no que pur un nada cagu-me todu y se yê pra quemer assi anton no carallu ! Ou se no lliêbu ũa sacada de tabafeyas y ũa riestra d'allus... ai no !

Fetugrafies ESA

L'home pul spaçiu : ya fui hai 50 añus

Hoije ampeçamus las nuôssas avinturas pul spaçiu an busca d’outrus mundus. Ne l’eiboluçon dal mundu, al home ampeçou pur çcubrir ũa purmeira veç al mundu. De l’Africa, d’un lladu, spallou-se pula Rucia anté la foya de las Américas y de l’outru lladu fui pa l’Ouropa anté al fin de las tiêrras.
Cum l’home ya s’habie squeçidu d’aquessa grande vuôlta qu’habie dadu pus fui-s’a dar outra. Zd’al Prainu, l’home ampeçou a dar outra vuôlta, la dal renacimiêntu y hoije an die ya se fai muitas vuôltas pur esse mundu a fuôra.
Mas hai cinquant’añus ampeçou outra avintura, la dal spaçiu y yê dessa que you vus quiêru falar ende.

Ir al spaçiu fui pra lus Stadus Unidus y la Rucia ũa maneira de fazer guerra y paç al meźmu tiêmpu. Lus Ruçus fueren lus purmeirus. An purmeiru fui al satlitu chamadu “Spoutnik” y açpuis ũa perra chamada “Laïka” anté al purmeiru home nal spaçiu Youri Gagarine. La nabe qu’él uźou fui al Boçtoc 1 (Восток, an Ruçu) al nome anternational sendu Vostok (cun purnuncia normal dal “v”).
Naquesse die de 12 d’Abril de 1961 él fui al purmeiru home an ver la tiêrra cum Dius la biu nal purmeiru die. Hoije an die son uns quantus que cun Dius la veyan çde la staçon spatial anternational.
L’eimaige qu’ende ven mostra ũa vista dal Boçtoc 2. Essa nabe éra achincada a un fugeton de las bombas nucleares. La numeraçon ende preźentada mostra las çfrentes partes dal Boçtoc. Yê de nutar las achincas al fugeton y las canales de lus propulssores andependiêntes.

Al Boçtoc 2

1. Motor de cuntrole d'altura (propulssores andependiêntes).
2. Achincas dal Boçtoc.
3. Subradu dal fugeton.
4. Circuitus eidrolicus.
5. Parafuźu d’arreglamiêntu.
6. Barrila d'ocçigéniu y de nitrogéniu.
7. Siêntallu cun mecaniźmu de scape.
8. Pustigu d’antrada.
9. Jinelas.
10. Stabliźadores.
11. Cabeznalla termica.
12. Caixa eiltronica.
13. Antenas de radiu.
14. Antenas de comandu pur radiu.
15. Conetores eiletricus uźadus antes dal lançamiêntu.
16. Abertura pal siêntallu de scape.
17. Guia pal siêntallu de scape.
18. Fugetones dal siêntallu de scape.
19. Antenas de radiu.
20. Circuitus eiltronicus.
21. Antenas de comandu radiu.
22. Stençon dal subradu dal fugeton.
23. Cañu sternu.
24. Antena de radiu de alta frequencia.

-Als Boçtocs 3 y 4 :
Yê l cosmonauta Nikolaïev que sta al bordu dal Boçtoc 4 naquesse 11 d’Agostu de 1962, al volu durara uns 4 dies. Eimaiges son retransmitidas a la tervizon adonde lu vemus brincar c’un lapéç y vular quandu zata al cintu dal sou siêntallu.
Mas nun yê todu. Nal die seguiênte, al 12, lus Ruçus metan an uorbita al Boçtok 4 adonde sta alla Pavel Popovitch. La uorbita dessa ultima nabe fui scullida pra que las dues nabes se pudiêssen ancuntrar nal spaçiu. Couźa dita, couźa feita, lus cosmonautas passan un al pie de l’outru a uns 5 kilontrus. Fui tan piêrtu qu’anté se pudieren ver un a l’outru pula jinela !

-Als Boçtocs 5 y 6 :
Ũa veç mas la brincadeira éra de sancuntrar nal spaçiu. Agora anté l’home, açpuis de Dius, pudie tener joldia nal spaçiu. Y essa joldia iba ser de las mellores que pudie haber.
Nal die 14 de Juñu de 1963, Valery Bikovsky scapa-se pul ciêlu arriba an bordu dal Boçtoc 5. Y suspreza, 2 dies açpuis al Boçtoc 6 scapa-se tamiên cu’la purmeira mulliêr pal spaçiu !!!
Eilla chamaba-se Valentina Téretchkova. La dues nabes ancuntraran-se a uns 6 kilontrus y puderen ver-se pula jinela. You ya eimaginu la Valentina manda-l uns beijicus al Valery !
Açpuis de tod’essas purmeiras salidas pul’universu arriba ya l’home staba prontu pra ir mas loinge...anté la lluna.
D’ũa maneira general la storia mustrara-mus que son lus Ruçus qu’abriren al caminu dal spaçiu, mas qu’an fin fuôran lus américanus que punieren al homes ne la lluna. An quantu que lus Ruçus mustroran ũa tecnolugie de altu nivle an satlites y robotes pa la sploraçon y l studiu de la lluna y d’outras planétas dal sistéma solar. Siên squecer las staçones urbitales cum Mir… mas issu ya l veremus outru die. Purqu'hoije ya todus traballan juntus ne la staçon spatial anternational, la ISS.

La palabra “achincas” eiqui uźada yê l nome d’ũas partes an fiêrru que permittan al Boçtoc de ficar preźu dal fugeton durante al lançamiêntu, al fugeton sendu açpuis tiradu ũa veç al Boçtoc an uorbita. Chamei essa piêça assi purque’al Boçtoc staba meźmu achin anriba dal fugeton cum ũa mai lliêba al sou ninu achin.

Antre muderniźmu y tradiçones

Yê antre muderniźmu y tradiçones qu'esse cadernu aparece hoije.

Falaremus ende de tod'al que toca a las ciencias purqu'hoije tamiên tenemus que ver se queremus al uźu dal Mirandés ne la ouniversidade y anton ampeçar la charla an vuôlta de las couźas mudernas aparece cum'ũa nececidade.

Eiqui falaremus dal spaçu, de las streillas, de las ondias, de las tecnolugies y de lus que las fazen. Tantaremus, ancuntrar al uźu de nuôvas palabras, adaptar outras que ya nun s'uźan nal que mus antressa.