Eiqui vus deixu un teixtu que paréce star na nuôssa lliêngua. Fui screbidu an 1273. Digu que paréce purque achamus bastante palabras que sabémus : you, muler (muller), a vos, vendemos vos, nossa vinna (viña), chamam, subla (sub la), lugar (llugar ?), fagades, queserdes (quesirdes), melor (mellor), ffeyta (feita), dies, sou, outorgamos, outros, muytos (muitus).
Ende vémus qu'hai bastante palabras mirandéźas. Ũa couźa anciêrta yê la palabra llugar. Ten « lugar »
y nun sei se purnunciaban « l » ou « ll ». Mas doutras
palabras llougu apuntan qu’al « l » debie de se purnunciar « ll ».
Pus vémus screbidu « melor » y « muler ».
Achei aqueste testu que trata de la venda d’ũa viña n’un
llibru an francés « Etude sur l’ancien dialecte léonais » publicadu
an 1907, amprimidu pu l’Ouniversidade de Uppsala, ũa de las mas famoźas n’Ouropa.
Al llibru standu an francés yê la rezon pur la qual védes la data dal teixtu an
francés (18 Juin).
Cume diç al teixtu, la viña que se vende a’lus monges de
Sant’Andrés sta nal faueyro (Fabeiru, hoije Fabero) sitiu que sta nu Bierçu.