Al sol, las llanas y las manchas

Al sol anda muôrtu !

Al sol anda muôrtu ! Nun se sabe lu que se sta a passar cun él. Pus ya ampeçou la ronda 24 an Janeiru dal 2008, y ya mas d'añe y meyu que l'atividade sular ten-se quedada mui baixa. La mas baixa de siêmpre zde que s'ousserva al sol.

Niun rayu-X detetable


Anté lus strumiêntus de medidade de rayus-X nun son bastante sensibles pra medir l que se sta passandu ende arriba na nuôssa strellica. Mas anton, houbu un quechicu d'atebidade hai trés sumanas y açpuis mas nada, anté habie messaige que passaban pu'la neta a dezir que'l sol s'habie ya çpertadu... buônu a final nada.
Pus vaya que couźa tan straña. Hai dalguns centificus que dizen que yê d'ũas curriêntes acendiêntes qu'hai n'anterior al sol y que perturba l'apariçon de las manchas sulares.


Atebidade magnética mui fraca

Aquessas manchas son partes dalgu mas fries y son respunsables d'eimisson de rayus-X, rayus gamma, y mas. Al massimu la ronda 24 sta prebista pra 2013, mas dende veyu que nun sera cume'l massimu de 2001... nada a ver !


Pa la proxima falamus del que yê ũa ronda sular, cuntina...

Arrimandu-se cul Soyuz a la SSA

Franck de Winne yê un spacionouta belga de la ESA. Yê piloutu de lus aviones las fuôrças armadas belgas. Ya andou nal Mirage 5 y’l F16.
Hoije sta an buôrdu la SSA (ISS) ya zde Mayu y acaba al sou traballu pal més que ven.

Ende pudeis-l ver, nal simulador dal Soyuz, a fazer al treinu la manobra pra s’arrimar a la staçon spacial. Pr’issu uźan-se uns binoclus speciales y un llazer que permite assi apuntar ũa mira zeñada nal arrimadeiru la SSA.
Treinu d'arrimada a la Staçon Spacial Anternational

An tiêmpu nurmal, l’ouperaçon d’arrimada yê altomatica. Mas s’al purcessu fallar, anton ten de se fazer de maneira manual, ya Franck sta ende a treinar an caźu qu’acuntéça… pul spaciu nunca se sabe !
Retratu ESA

Ũa mulliêr nel spaciu

Karen Nyberg ten quarent’añus feitus, yê angeñeira mecanica y tamiên ũa de las astranautas de la NASA. Antes d’eilla ya alla fueren a vular pul spaciu ũas 49 mulliêres.
Pra mellor vus dezir, eilla yê doutora-angeñeira. Al sou traballu d’ambestigaçon stubu relacionadu cu’lus mecaniźmus de termoregulaçon houmana y’l cuntrol de la temperatura anterna a las çamarras pal spaciu. Aquestas çamarras trayen uns cañicus adonde circula auga caliênte permetindu assi regula la temperatura anterna’l fatu spacial.
Karen durante an buôrdu la Staçon Spacial Anternational

Karen partecipou an varius volus. Ende pudeis la ver an buôrdu la SSA (ISS) an frente ua de las grandes janelas (50 cm de diametru) que ten la staçon.
Dende tengu que vus falar de la janéla. Ten uns 12 cm de speçura, y yê an verdade custituida pur 2 vezes 2 llaminas de vidru çparadas pur air. Al vidru yê tratadu cuôntra’l choc cun micrometeoritus. Y d’eilli, pus si, puôden ver la belleza de la tiêrra !


Retratu NASA

ESoA Barcelona (lumbranças...)

An Juniu al miu pursor dixu-m’assi : “bon tu ya traballes-te bastante astañu y vou-t’a mandar pr’ũa aula suôbre antenas pra Barcelona. Quiês ir ?” You tode cuntenticu nun dixe que no. Y dal die 5 anté’l 11 de Juliu fui-me pra las tiêrras Catalanas.

Fui un xoc pra mi al cheguar eilli purque nunca habie oubido catalan, y muita giênte lu falaba. Nada cume an Miranda adonde naide fala. Miranda yê ũa vergoña, ũa cidade siên neyũa cuncencia, y yê péna !
Nal purmeiru die coinecie lus mius culegas. Uns ya lus coinecie; dues catalanas Gemma y Marta y tamiên habie Farshad. Eilles tamiên traballan cun antenas. Mas fui fixe purque tamiên coinecie outras pessonas, ũa rapaza yêra d’Asturias, de l’ouneversidade d’Uviéu, Héléna. Fui reciêntemiênte purmubida cume pursora y traballa cun antenas y metamateriales pra cusebir antenas de RFID. Yê angraçadu purque quantas vezes mas falu cun pessonas d’eilli mas veyu que tenemus todu an quemun cun eilles, que seya lliêngua, musica, cultura, dezideirus, y biên poucu tenemus cul restu al peis !


L'eiquipa dal cursu



La purmeira aula fui cul pursor Lluis Jofre (al la squiêrda ende nal retratu) que mus aperźentou algũas bazes suôbre antenas. El yê mui bun pursor, ten buôna pratica. Anté ya screbiu un llibru cun mas outres pursores. Marquei-lu nu « passeig de gracia » a « la casa del llibre », de lumbrança de Barcelona.

Ne lus outrus diês tamiên tubimus buônus pursores, uns alemans que mus faloran de las tecnicas numéricas de simulaçon d’antenas. Açpuis, tamiên ũa pursora belga specializada an antenas mus falou de pequeiñas antenas antegradas an reloijus ! Pur fin, tamiên tubimus ũa aula d’un pursor catalan suôbre antenas fractales. Mui antersante ! Y assi se passorun lus cincu diês.




Traballandu (pul menus parece) muitu



Hui ! Y al segundu die a la nuite yê que fui ! Home, quemie-mus cume burrus. Yêra peixe, perźuntu eibéricu, legumes de tode’las maneiras, ũa couźa ancrible ! Dende lembro-me dal pursor Jofre que me dixu que tenie mellor assento castellanu qu’al d’él, dou pra rir !

Açpuis acunchegou-se l’ultimu die y cada un turnou d'adonde viênu. Mas talbeç mus turnaremus a ver pal EuCAP 2010 an Barcelona, anté lla, anton !

Cunferencias…

Nesses ultimus tiêmpus tube bastante traballu, mas tamiên acuntece que s’acunchegoran lus diês buônus y apetecie-me mas de star alla fuôra qu’eiqui an drentu an frente la pantalla. Pur issu yê qu’al dieiru centificu nun ten adelantradu muitu.
An Abril aperźentou-se un cartaç dal miu traballu an Londres (mas you nun fui) y an Paris tamiên partecipei an algũas pallestras. Hoije parece qu’ũa pequeiña parte dal purjetu ya sta reźulbida, mas ind’hai muita purblematica an tornu las antenas.

Grenoble... y'l sou trambie


A la fin dal més de Mayu fumes you y mas outrus dal llaboratorio pals JNM an Grenoble (Journée Nationales Microondes) que son las « Jeiras Nacionales de Micro-ondias » nada a ver cu’lus fornus. Yê ũa cunferencia qu’amostra lus ultimus reźultadus de l’ambestigaçon francéźa an eiletronica y purpagaçon de las ondias. Trata-se anton de lus termobles, de las antenas, y de la maneira an que las ondias caminan pul ambiênte. You fui cun dous culegas; un que falou dalgu suôbre la recuperaçon d’einergie cun antenas y l’outru que studa la refleçon de las ondias ne lus predius. Esse ultimu traballu yê dalgu mui teoricu y biên cumplicadu.



Lus ambestigadores
Al miu traballu, gracias, yê biên mas aplicadu, nun digu que seya mas simples. Mas studar antenas yê, hai que lu dezir, mas facél purque siêmpre se puôden realizar. An que cul miu culega, la cousa yê muitu mas cumplicada y siêmpre se queda an frente la pantalla a fazer simulaçones y calclus mui cumplicadus.

D’ir eilli a las JNM acabou pur cunfirmar l que you veyu nal die a die; l’ambestigaçon franceźa yê quaisque toda feita pur joves strangeirus, la meyor parte que venirun de las antigas culonias. Yê que lus franceźes atualmiênte tenen feitu poucas ambestigaçones y lus strangeirus que venen a studar an França ralamiênte ancuôntran traballu eiqui, assi que cuntinan lus studius anté acabaren pur fazer ũa téze. Solu açpuis yê qu’acuôntran traballu ou n’ouneversidade ou nal peis d’eilles.





You an frente'l miu cartaç

A falar un poucu de Grenoble, eilla yê ũa cidade metida antre muntañas y fai alla ũa calor, que meźmu an Mayu nun hai quiên rejista; yê dalgu cume an Coimbra ! La cidade yê purreira, biên mellor que Paris, ya que yê biên pequeiña y ten poucas pessonas. Alla ind’ancuntrei ũa culega que traballu n’ũa tematica asparcida, coinecie-la an Berlin. Y assi fui, aquiêllu durou uns 3 diês, y anté tubimus ũa tarde joldia cun to’lus ambestigadores.
Habie varias çplinas çpurtibas y partecipaba quiên crie. Un de lus jogus yêra un que you coineçu bastante biên y yê assi : sconde-se un trasmissor radiu y açpuis hai que l’ancuntrar uźandu un radiu receptor. Yêra dalgu cumplicadu purque scundiran-lu n’ũa de las montañas y habie que chubir pur uns caminu chenicus de piêdras.
Pus sabei-l quei ? Fui you que metie l menus de tiêmpu pra fazer tod’al parcursu, y gañei un premiu ! Y que premiu, ũa camiźola y ũa garrafa de l’alcol local. Mius Dius, ũ’aguardiênte de las ostias, 55°, y un gustu mui ruin !

25 abiêrtu

Hoije salie d’ũa renion suôbre al miu purjetu de traballu. Traballu nu BANET, ya un die falaremus de la couźa. Cumprei ũa barra de pan i fui-m’a caminar pur ũas rugas de Jussieu an Paris. Deilli fui anté la catedral Notre Dame, que pur acaźu nu’l ancuôntru nada de magnificu, apénas ye ũa catedral !

Lus americanus que pullie passaban miraban pra mie pensandu « This is a true french… with the famous baguette ! »… hmmm anyway, andei a caminar y pensei nal que you ya habie feitu. Nada de geitu achu, cume me diç siêmpre mie mai « tu so sabes andar cu’lus tous filus ! » Y la verdade yê meźmu aquessu, solu qu’inda se squeciu que tamiên sei fazer turtillas…

Pensei que fai agora uit’añus qu’ampecei al studiu de l’eyonosféra y issu pur varius meyus, mas siêmpre cun ondias de radiu. Mas lus reźultadus nun fuôran y pur anquantu nun son grande couźa !
You, un radiu y vinu Sandinés hai uns diês atras


Lumbrei-me que de pequeiñu gustaba muitu de biologie y tenie un microscopiu, mas ya deixei issu ya hai muitu tiêmpu. Andaba a ambestigar tod’las vidas y bichicus qu’ancuntraba pul ribeiru de Cicuiru. Açpuis acunchegou-se al tiêmpu an qu’ampeçei a antersar-me pu l’eiletronica y ya dende la biologie quedou-se de lladu. Fui Oscar que me puźu esse viciu de las antenas, un die él fizu-me ũa... fui mui purreiru, llougu apañaba biên mellor. Y apartir desse tiêmpu nunca parei nissu !

Antenas pr’un lladu, studius de purpagaçon pa l’outru. Hai dous añus atras ambestigaba qu’al puderie ser la putencia minima pra fazer un cuntatu an ondias curtas. Fazie l’ambestigaçon cun un radiuamador belga y assi tod’las nuites cunseguie mandar un sinal tipu morse zde Burdeus anté la sue cidade cun cada beç menus putencia, anté un die an que cheguemus a 250 µW, ou seya, ũa putencia 1000 vezes mas fraca que la q se uźa de maneira classica. Hai que dezir que dal sou lladu él tenie un mui bun receptor assistidu pur cumputador que cunseguie fazer un filtraige mui puxadu pra cunseguir strair al sinal dal ruidu. Açpuis, cun putencias mas baixas ya nunca mas funcyunou, pus l’home ya nun cunseguie ver al miu sinal anriba la pantalla.

Fui tamiên you al primeiru a mandar un testu screbidu an Mirandés pur viyas d’ondias de radiu. Uźaba un sinal degetal, y la medulaçon yêra feita pur ũa placa de son dal cumputador. Cun apénas 500 mW al sinal fui a parar pa’lus Stadus Ounidus, nal Michigan ! Al testu que mandaba fuôran uns versus de Manuel Pretu : “You nun sou you, Chamo-me Manuel, mas nun sou Manuel,... Sou la voç de la tiêrra an que nacie y me criei”. Son esses versus que caminoran pul ciêlu anté al nuôvu mundu. Quiên lus arrecebiu fui W8ERN que nun aquerditaba ne lu que staba a ver ne la pantalla, « incredible » dezie él ! Al testu niên pur issu apareciu biên anteiru, mas yêra repetidu, llougu daba pra perceber todu passandu uns minutus.

Ya fai un añu que stou metidu nal doutouramiêntu. Y na verdade nun sei biên lu qu’hei de fazer açpuis...Y cuntinaba you al caminu pulas rugas de Jussieu a pansar, y agora ? Ostia hoije fagu you 26 !

Un Llionés a la cunquista de Marte !

Luis Vázquez Martínez yê un bercianu y yê tamiên pursor dal Departamiêntu de Matematica Aplicada de la Faculdade d’Anfurmatica de l’Ouneversidade de Madrid y diretor centificu dal purjetu MEIGA (Mars Environmental Instrumentation for Ground and Atmosphere) que sta agora a ser ancaminadu pr’al studiu de la climatologie de Marte.

Al studiu climatologicu ten cume ojetibu al coinecimiêntu detalladu dal cumpurtamiêntu de la atmosféra dal planéta Marte. Al purjetu tenera cume ambitu de puner varias staçones de meteorologie nal chanu marcianu.

Quandu se eimagina llebar anté’lla homes y quandu se sabe cume mala yê la atmosfera marciana; las turmiêntas, las trubuadas, lus aires fuôrtes. Al chegar, la eiquipa de sploradores tenera de saber a quei van a ser cunfruntadus y cume stan las cundiçones nal sitiu d’aterraige. Sta previstu l’anstalaçon de dezaseis staçones de medida de tamperatura, presson, ouriêntaçon y blucidade de l’air, cumpuziçon quimica de l’air, y mas.

Pur an quantu ya hai sondas spaciales uôrbitales que fazen medidas de la climatologie, mas cun metodos andiretus, y anton menos ciêrtus. Al que se pretende anton eiqui fazer yê trayir maquinas eiletronicas anté’l suôlu pra puder tirar puontus de mellor maneira y ya assi puder fazer mudelus de lus muvimiêntus de l’atmosféra. La custruçon de las varias staçones d’ousserbaçon son al reźultadu de la colaboraçon antre la Spaña, la Finlandya y la Ruçya.

Ya solu queda agora dezeyar un bun sucessu pra este traballu, que nunca yê façél mandar algu pra outru planéta, suôbretodu quandu ten qu’ir anté’l suôlu.

Zeñu NASA

Al cadernu d'un radiuamatore


Eiqui vus queda la ligaçon p'al cadernu de Juoquin EA2CCG, un radiuamatore de Navarra que you coincie an Burdeus. Al cadernu amostra mui biên cum nos somus, y pur issu yê que you eiqui hoije vus-lu pongu : http://ea2ccg.blogspot.com

EuCAP 2009: diês quatru y cincu

Diês 26 y 27 de Marciu :
Furan lus dous ultimus diês an Berlin. Ne la quinta houbu ũa pallestra suôbre RFID feita pur Carla, ũa rapaza dal IT. Trataba-se dal uźu d’antenas RFID an llibrus de bibliotécas y permetie d’ũa maneira simples de saber s'al llibru staba ou no an riba de la pratelleira. A la tardica inda houbu mas couźas mas you andei a charlar c’uns y outrus y tamiên cumprei un llibru de purpagaçon de las ondias. Naquesse die vie tamiên ũa pallestra que nun fui grande couźa. Yêra un pursor que viênu a pétu dal Japon pra mus falar d’ũ antena dipolu, la couźa mas eilementar que puôde haber an materia d’antenas ! You nun sei cum yê qu’al sou papel fui aceitadu pu’la quemisson dal EuCAP !

Ne la sexta, solu fui pu’la mañana que ya a las 12h30 tenie you de star nal avion pra Paris. Apénas vie la pallestra de Nunu, un rapaç de l’IST, mas que yê de Bergancia, y que falaba d’antenas de banda llarga y dal uźu dessas antenas a purximidade dal cuôrpu.

Açpuis çpedie-me de todus lus qu’alla habie coinecidu y marchei. Nun me dou tiêmpu pra ver Berlin, mas inda me dou pra ver que las pessonas son simpaticas, que se come pur baratu mas que nun hai restourantes alemans, apénas eitalianus, ou spañoles ! Lus alojamiêntus tamiên son biên baratus eilli, acumparar cu’la França… hui ! An Berlin puôdes tener un piźu de 60 m² pur 350 ourus al més. An Paris, pul mesmu préciu puôdes tener uns 20 m²… y gracias !

Mas antes de marchar inda saquei esse retratu…


L'eiquipa de las antenas antre Purtual, Spaña y França

De la squiêrda pa’la dreita :

Carla (IT Lisboua), Pursor Jorge (IT Lisboua), Tiégui (ESYCOM Paris-Est), Eiduardu (IT Lisboua), Céline (IETR Rennes), Nunu (IST Lisboua), Raquel (Universitat de Barcelona).

Anté l'añu... EuCAP 2010 an Barcelona !!!!


EuCAP 2009 : die trés

Screbidu nal die 25 de Marciu :

Hoije la cunferencia fui antersante, mas nal que vie parece-me que mañana inda sera mellor. Pu’la mañana fui-m’a ver ũa seçon suôbre la mudelizaçon de la purpagaçon de las ondias an meyu urbanu. Esses mudélus son mui uźadus pra stablecir la rede de termobles an cidades. Al traballu fui-mus aperźentadu pul pursor Luis Correia dal IST de Lisboua. Tengu que vus dezir qu’hai bastante purtuéźes y quedu cuntentu de lus ver. Mas al qu’hai mas son spañoles (l peis yê mas grande) y tenen un traballu feitu mui deversu.
Ũa cunferencia suôbre metamateriales


Açpuis houbu la pallestra suôbre lus metamateriales. Yê un nuôvu tipu de strutura que vai a permetir ũa grande revoluçon ne las antenas. So que you nun percebie muitu d'aquiêllu. Habie mas giênte que you sei alla. y'l pursor canadianu que falaba de l'assuntu yêra buônu.
Tube ũa charla c’ũa rapaza francéźa que traballa mas ou menus nal meźmu téma que you. Eilla studia tamiên la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu y crie acumparar uns reźultadus téoricus cu’las varias medidas que ya fiç. Eilla cunseguiu mudelizar un cuôrpu houmanu nal cumputador y punendu-l antenas an varius sitius cunsigue stablecir la fuôrça dals sinales. Admiru aquesse tipu de traballu purque uźa ũa tecnica de calclu chamada FDTD, al pra mie yê magie...



Ũa pallestra cun muita giênte qu’anté pu’la caleija staban !

Al studiu de la difraçon permite stablecir de maneira curreta ũa rede de sensores nal cuôrpu. Esses sensores, ya las antenas, teneren de ser ancurpuradus nas roupas, ciêrtamiênte ya d’eiqui uns añus.Al die assi se passou y inda falei tamiên cun antigu culegua de l’ENSEIRB (la scola d’angeñerie an Burdéus). El agora sta pa’la Belgica y splicou-me la storia de l’ouneversidade Catolica de Louvein. Diç qu’alla habie lus que falaban frances y’ls outrus, lus flamans.



Ũa seçon de cartazes


Pus an 1968 tubiêrun que se çparar purque ya nun se suportaban uns a lus outrus ! Bedes que couźas ! Hoije ne la parte Flamana yê purbidu falar francés !!!
An quantu a la seçon de cartazes, hoije, fui an assuntus inda algu nuôvus pra mie ya pra outrus tamiên, assi que nun m'irei a stender muitu nissu.

EuCAP 2009 : die dous

Screbidu nal die 24 de Marciu :

Hoije fui al die anque dei la mie purmeira aperźentaçon. Passei mal la nuite, nun sei, fiç cada suôñu ! Mas finalmiênte todu se passou mui biên. Anté staba alla un grande pursor, yêra pursor Mittra, un mui coinecidu nal que se diç y you nu’l sabie y d’ende ven la couźa angraçada que vus vou eiqui a cuntar.

Purparandu la mie pallestra... c'un cafezicu

Acabada la mie charla, vou m’a sentar al pie d’un amiyu que me tenie venidu ver, al pursor Mittra anton standu lluôgu a la mie frente, vira-se, y da-me lus parabiênes, pon-s’a falar cumiyu, piêde-m’al miu andreçu, y da-m’al sou cumputador pra you’l puner alla la mie pallestra !!! So quandu al miu ourientador vei aquillu diç que se quedou de boc’abiêrta ! Passan uns minutus y acunchega-s’a mie y que me diç assi : “Ostia, mas tu sabes cun quiên tu stabas a falar ?”
“Yêra’l pursor Mittra ! Yê tan famoźu qu’hai studantes cun tu nals Stadus Ounidus que rogan a dius tod’lus pr’al puder falar assi cun tu l fales-te !!!” Y you nun sabie de nada, falei-le cum a outru qualquiêra !


"Al ciêntificu eilustradu" an EuCAP...

Passandu issu houbu açpuis de mie la aperźentaçon d’un viêllu pursor Xinés qu’ende mus falaba de la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu. You ya studei algu la couźa, mas al la maneira d’un angeñeiru, quiêru dezir de maneira pratica y simples. An quantu qu’al Xinés mus fizu eilli ũa couźa a la maneira que valie la péna ver, solu yêran formulas mas grandes que you sei alla !
Açpuis d’él mus haber splicadu issu todu, falou-mus d’un purblema qu’ancuntrou nals sous reźultadus, y cum you ya tenie algũa pratica desses reźultadus alla tantei’l dar splicaçon dal sou purblema (bon él dixu-me que nun pudie ser la couźa que you’l dezie).


Ũa pallestra d’un purssor de l’Ouneversidade dal Ohio

Y ende tamiên fui angraçadu purque you dei-l lus parabiênes cum se fusse un percipiante assi de maneira mui cincerota, deziêndu tipu : “home ! Faziêstes un mui bun traballu, al que you nun percebie nadica !”. Al pursor Mittra quandu m’houbiu dezir issu assi scangallou-se todu cu’la riźa... y’l Xinés que nun speraba tal couźa d’un rapazicu cum you pon-se burmeillu cum’un tumate y diç :”Quei ? Mas quei dixu ? Nun percebie ?” Y vai Mittra : “Sta-t’a dezir que faziês-te un mui bun traballu !” Y’l Xinés qu’inda se puźu mas burmeillu nun tubu outra couźa pra fazer de que rir él tamiên !

Al miu pursor ya nun sabie adonde se meter : “Home ! Tu si sos... anton fala-se a Mittra cum se fusse al tou amiyu de siêmpre, ya’l Xinés l fala-se cum se fussa la purmeira veç qu’aperźentaba algu !”... Agora ya percebie purquei onte un spañol me dixu assi : “Que cojonudo el portugués !

Se no, hoije eiqui nevou ! Que friu... mas issu yê segundairu !!!!

EuCAP 2009 : die un

Screbidu nal die 23 de Marciu :
Ya sacabou l purmeiru die. Y pur acaźu fui biên buônu que nunca pansaba you coincer assi tanta giênte cum hoije. Apeźar de la chuba, ind’houbu quiên me dixu que mañana pussiblemiênte qu’ibamus a tener niêbe (vaya que peis !). Anton apeźar de la chubizna essa cheguei nal Outel y llougu lus purmeirus que vie fuôran un de Hong Kong y ũa rapaza de la Malézia, y you : “boh ! mas issu nun yê ouropéu, ou sera que m’angañei de sitiu ?” Mas a final nun m’habie you angañadu y ende hai giênte de tod’al mundu !!!

Anton entru n’ũa sala, solu quandu veyu aquessas cabeçoras todas pensei you :”Coñu, mas you vou a tener que falar an frente destes todus ?” Açpuis uns que ya staban acustumbradus a este tipu de çringonça ye que me splicoran qu’habie mas salas, muitu mas pequeiñas pa’las cunferencias. Pus mirai la mie ya vai a ser d’eiqui a poucu assi que speru que me vai a currer biên.

You y l'alemana... se mie mai me vei...


Cuntinu anton a cuntar-vus. Ancuntrei un rapaç d’Uviéu, Jaime, y llougu me puźe a falar Mirandés cu’él so que parecie nun saber... haaa nun falaba Astur... bon pus cuntinémus an Castellanu. Hoije a la tarde yêra ũa seçon de cartazes. Son lus traballus que son aperźentadus assi, yê algu xatu purqu’un ten de star eilli durante dues horas an frente al cartaç y a falar cu’las pessonas, mas bah, ya nun ye cun nun oural que siêmpre un se queda cun mas niêrbus.
Açpuis inda m’ancuntrei c’ũa rapaza de Finlandya que traballa mas ou menus nela meźma couźa que you... y mirai vos, eilla tamiên yê radioamadora (OH3HNY) ! Llougu a ver se falu mas cu’eilla !
L tiêmpu passou y ancuntrei-me cun ambestigadores dal IT de Lisboua cun quiên tube ũa charla. Pa l’añu ourganizan ũa jeira (workshop) suôbre antenas y you alla tenerei de star cu’las miês, ya que sera an Lisboua !


Las pessonas a la nuite

Açpuis de las 18h00 anté las 20h00 y poucu tubimus un ancuôntru antre todus, you purmeiru buscaba cun quiên star, y açpuis alla m’ajuntei c’uns spañoles. Nun sei purquei, you que detestu buer cerveija, pus cun eilles bebu-la ! Vai alla tu a antender la couźa ! Esta yera de la buôna, nun da ganas de majar, mas hui, ataca la cabéça a martelladas ! Lus spañoles ya me staban a dezir “que portugues tan cojonudo !” purque sabie tantu de Castellanu, y pra mas daprendiran qu’hai mas ũa lliêngua an Spaña : Llionés, pus si si, eilles nu’l sabiên. Y issu ancluźu un Llionés qu’eilli staba !!!!!!
Lus cartazes (hai cartazes to'las tardes)

Y so quandu Pablu se vira pra mie i me diç :”mira este tambien es portugues !”. Y aparece-me un rapaç que se quedou todu cuntentu quandu l dixe que son meyu mirandés, “eu sou de Bragança” que me diç él ! “Ja ultrapassamos a taxa de transmontanos aqui !” adiciunou. Y mirai vos qu’él tamiên studia l’anfluencia dal cuôrpu ne las antenas ! Bon ala, vou-m’alla.

Ya vai EuCAP 2009 !

Ya vai ende EuCAP 2009 astañu an Berlin; ũa de las mas grandes cunferencias mundial suôbre antenas y purpagaçon. Qu’anté las américanas de l’IEEE nun son capaç d’ajuntar tantas pessonas al mismu tiêmpu ! Y sabeis l quei ? Hai un mirandés alla, si home... you ! Terça a las 16h40 starei you a falar durante uns 15 minutus de las mies antenas que zambuôlbie esses ultimus méźes. Essas antenas teneran al stinu final de seren ampremidas ou puôstas an roupa, cum camiźas ou cazacus.
Eillas eiran permitindu la ligaçon antre varius objetus cumenicantes puôstus an varius sitius dal cuôrpu (pie, ciêntu, cabeça, ...) ou fuôra (base de tratamiêntu de dadus y cumputador). Las aplicaçones destas couźas son varias : medicales (terapies musculares, ajuda als ciêgus), melitares, rede social (quedar an cuntatu c’un grupu, ou junta-se c’un nuôvu, ...).


La méźa de traballu
Yê ũa tecnologie agora zambuôlbida que ya ampeçou a aparcer nals pacemakers “pilha” pra transmitir dadus suôbre l stadu dal curaçon ou meźmu alertar pur vias terfonicas an caźu de purblema.
EuCAP vai a ser biên purreiru cun muita giênte, ya lus de l’IST stan ende y you ya stou cun ganas de falar cun eilles. Nun sei a que me vaya you tamiên un die destes a traballar pr’esse anstitutu d’ambestigaçon. Cheguei hoije y ya ancuntrei un rapaç que ya mas de trés añes que nun vie. Pus mirai vos, él agora anda pu’la Belgica y ven eiqui tamiên pal EuCAP, ancuntrei-lu pur hazar nal metru ! El fai al studiu dals canales de purpagaçon de las ondias antre mobles (carrus pur eiźemplu).

Las antenas que vou aperźentar
Inda yê algu cumplicadu stablecer un cuntatu cu’la giênte, you nun falu nada d’aleman, mas ya a de venir. Agora quiên querga ver la mie aperźentaçon puôde dar ũa mirada eiqui.Lus passadus ultimus dies tenen sidu malus, ya que niên tiêmpu de puner algu de nuôvu, niên eiqui, niên pu’llie nal “you que sei”.

You, nal que nun paréce, mas cun stress !


Andaba a purparar las fuôllas d’amostra i issu oucupa muitu tiêmpu, ya qu’açpuis hai que treinar pra nun ultrapassar al tiêmpu que mus dan i issu todu claru an anglés. Vamus a ver cum me vai a salir la couźa, you ya truxe un faticu biên lindu, ya ũa gurbata (no nun yê de Custantin...) y ala todu pinpon. Hoije d’ancuntrei ũa rapazas de Purtual, a ver se las vuôlvu a ver assi todu arrenjadu... ya ! Mas issu nun ye ciencia !

Purquei vémus al mundu assi ?

Las purmeiras celulas qu’apareciêren hai mellares de mellones d’añus pul nuôssu planéta fuôran eiboluindu anté s’ajutaran pra furmar seres mas eiboluidus. Cu l’eiboluçon aquesses seres tubiran la nececidade de sentir al mundu an qu’eiboluien, zanbulbiran recetores.
Cun forme al méyu, uns teniên que sentir la tempratura, outrus las pressones mecanicas cul tucar, ou las pressones mecanicas pur purpagaçon culs oubidus, ou tamiên las ondias eiletromagnéticas (al ver). De tal maneira que cada ser zambuôlbiu un ou mas recetores que l’ajudariên a sentir al mundu an que vive, apurveitandu las fuôrças fizicas çpunibles.

Mas anton purquei vémus assi ? Quiêru dezir purquei nun vémus atravéç d’un muru pur eiźemplu ?

La splicaçon yê simples. Lus purmeirus seres vivus apareciêren n’auga y pouco açpuis cu’las nececidades desses seres apareciêren lus uôllus. Lus uôllus claru teniên de ver algu (eilles apareciêren pur issu) y solu puôdiên apanhar l’einergie que cunsigue passar atraveç de l’auga, ou seya l’einergie de la lluç !

Purque isso todu yê ua question de frequencya, mas alta fur la frequencya y mas einergie ten la ondia, y quantas mas einergie ten mas caminu fai. Mas tamiên depende dal meyu de purpagaçon, ya assi l’auga deixa passar al que nos chamamus al spetru vesible.

Pur eisemplu, las ondias de radiu nun passan pu l’auga, mas la lluç si, y yê pur issu que lus nuôssus uôllus nun son sensibles a las ondias dal radiu.

Mas eimaginai se assi fur... las antenas seriên las nuôssas llampedas ! Puderiêmus ver atraveç lus murus y todu ! Al nuôssu mundu serie mi defrente issu yê ciêrtu !

L’uôllu ũ antena biologica

Soutru die ya viêmus qu’ũ antena yê no mas, no ménus qu’un trasformador de modu. Trasforma l’einergie spallada pul spaciu n’un ciêrtu modu ( ou maneira) an outru modu cumpatible al nuôvu méyu de prupagaçon que puôde pur eiźemplu ser un cabu ou un par de filus. Sera que ya eiźiste tal couźa pu’la naturéza siên nos mus daremus verdadeiramiênte decuônta ?

La respuôsta yê afirmativa. Eiźiste tal sistéma; yê l’uôllu. La lluç que nun yê nada ménus qu’einergie eiletromagnética al bater nal uôllu yê trasformada an ũa curriênte eiletrica, un sinal nervoźu, qu’ira caminar alantre pul nervu oticu anté’l cervu. Passa-se la mésma couźa qu’andu n’ũ antena de tervizon bate alla l’einergie eiletromagnética que ven dal trasmissor. Anduç alla ũa curriênte eiletrica qu’ira caminar pul cabu alantre anté la tervizon adonde aparece l’eimaige. Sabemus todus cum son feitus lus cabus de la terbizon, hai un filu central y an vuôlta ũa meléna de filus. Las ondias passan antre la meléna de filus y’l filu central.

Al cervu y lus nervus oticus

Mas y anton cum yê feitu un nervu ?

Un nervu yê cum un cabu, ten mellares de filus. An verdade neronus. Al nervu oticu ten un mellion de neronus anganchadus uns a lus outrus pra llebar l’anfurmaçon, al sinal, anté’l cervu. Lus neronus son celulas mui pequeiñas que permitan al sinal de passar. Vamus agora a dezir ũa palabricas suôbre eillas :

-Lus diêntrites son uns ramus mui pequeiñus qu’assuguran la trasmisson dals sinales antre lus neronus. Las ligaçones antre neronus ou antre neronus y musclus via un diêntrite chama-se un sinaç.

-Al celindreixu yê’l filu que permite a l’einergie de caminar. Yê un suporte de trasmisson.



Un neronu
Vemus anton qu’un nervu nun yê mas que mellones de junçones de neronus. Un neronu sendu un cachicu de filu, y lus diêntrites ũas suldaduras pa outrus neronus mas an frente.

Dal puntu de vista eiletricu un neronu nal repuôźu aparéce cum un eiźelante ; un anterrutor abiêrtu, l’einergie nun passa.
Mas quandu hai einergie que s’acunchega de la celula, anton eilla torna-se un curcircuitu ; un anterrutor fechadu, l’einergie passa.

De tal maneira un nervu yê custituidu de mellones d’anterrutores anganchadus uns a lus outrus que solu deixan passar l’einergie quandu eilla s’ancunchega. Yê un sistéma que se califica de « todu ou nada ».

La velucidade de purpagaçon de l’einergie yê d’uns quantus metrus pur segundu. Assi que las anfurmaçones caminan de maneira rapida y cun randimiêntu d’ũa punta a l’outra dal cuôrpu.

Al que yê ũa antena ?

Pra muitus ũa antena nun yê grande couźa, apénas un arame, un filu, ũa caña. Anté lus mellores cientificus nun dan mellor defeniçon :”a usually metallic device (as a rod or wire) for radiating or receiving radio waves”, Webster. Ou mellor : “de questume un objétu metalicu (cum ũa barra ou un filu) para iradiar ou arrecebir ondias de radiu”.

Outra defeniçon dada pur l’IEEE yê essa :”objétu que ten capacidades para iradiar ou arrecebir ondias de radiu”.

De tal maneira, vei-se qu’ũa antena yê ũa strutura qu’eiźiste entre al cabu que guiya las ondias (que vai anté un radiu ou ũa tervizon) y’l spaciu llibre.


Sabemus qu’hai einergie perźente nal cabu, sabemus tamiên qu’hai einergie pul spaciu llibre, essa llançada pu l’antena. L’einergie nal cabu camina n’ũa strutura que suporta ondias, cum pur eiźemplu dous filus. Mas l’einergie que camina pul spaciu llibre nun ten suporte fizicu (las ondias puoden caminar pul vaziyu).



Issu fai-mus pansar que la maneira an que l’einergie camina nal cabu y nal spaciu llibre debe de ser mui defrente. Defenimus la maneira an que l’einergie camina pur modu. Deziemus que nun ciêrtu sitiu ũa ondia ten un modu particular. Esse modu define la maneira anque l'einergie se spalla pul spaciu.
Anton pra rezumir, hai un modu de purpagaçon nal cabu, y outru nal spaciu an vuôlta de l’antena. Issu permite-mus agora de dar ũa nuôva defeniçon dal que yê essa couźa :


“ũa antena yê un trasfurmador de modu que permite a las ondias (einergie) d’antrar ou salir d’un sistema de tercomunicaçones”


N.B : Ne la segunda eimaige aparece alla la muéda de dous Ourus cun Juan Carlos, issu yê purque you y él tenémus algu an quemun, somus lus dous radiuamadores. Ya un die falarei mas suobre l'assuntu.

EXPO-LANGUE 2009


EXPO-LANGUE yê al salon anternational de las lliênguas an Paris. Y astañu tamiên alla stube. Mas fui péna purque nun habie alla naide de las Asturias, inda menus de Llion (que falassan Llionés), i anton de Miranda, siên ser you... You inda cumigu trazie uns llibrus an Mirandés (Bersos Mirandeses y las cuontas de tiu Juoquin) nun sei a que pediessen "D'adonde sos ?, De quiên yês ?". Ya you assi puderie amustrar algu !

Astañu al salon fui algu mas pequerruchu que de l'outra veç, mas niên pur isso yêra menus antersante. Tube l'oupurtunidade de falar qu'ũas gallegas que m'ansinoran algu, assi cum eillas falan y tamiên daprendie que 91 % de lus gallegus falan gallegu "a vida vai en galego" cum eillas dezien.

Açpuis inda me dou pra charlar c'ũa tie que falaba Provençal y que me splicou las variedades de la sue lliêngua y lus cunflitus qu'hai antre essas varias antidades de las lliênguas d'Oc.

Finalmiênte passei pula chabola de l'Anstitutu Camones (Instituto Camões) y quandu you'l dixe que yêra Mirandés llougu me dixu que teniemus de star ende perźentes... anton a ver, talveç pa l'añu,... cumu no ?!