Al sol, las llanas y las manchas

Petroglifus cicuiranus an Paris



Aquesta mui pequeiña ambora pra vus dezir solu que pu’lus fins de Mayu fize ũa pequeiña antervançon n’ũa reunion de la SAF (Société d’Astronomie Française) an Paris. Aperźentei dalgũas gravuras rupestres an relaçon cu l’astronomie y que ya habie amustradu eiqui nal blog.

Las çcuçones furun açpuis mui custrutivas y anstrutivas cu’l publicu qu’eilli staba (un bun ciêntu de pessonas). Cuntorun-me qu’an França tamiên hai gravuras d’aqueste tipu an Bretaña y pu’ls pirénéus y tamùiên n’Eitalia.
Tube n’aquesse die l’oupurtunida de cuinecer a varias pessonas que saben de las artes rupestres y de las ligaçones d’aquestas artes cu l’astronomie. Agora tengu mas cuntatus dal lladu françés pra puder cuntinar l’ambestigaçon.

Agora ya tube’l cuinecimiêntu an Bretaña d’ũa cruç que revela alla uns funchacus dal meźmicu tipu de las que you eiqui ya vus tengu ansinadu. Y tamiên hai alla varias piźadas. Dizen eilli lus antigus que fui Nuôssa Señora que pur eilli passou ! Y agora ya védes que son las meźmicas storias que se cuntan ende an Miranda y pa’lli an Bretaña !

Acabu pur vus dezir que’l pursor Herminio de Miranda passou an Cicuiru pu’ls fins d’Agostu y ficou admiradu cu’la riquéza arquéologica qu’hai an Cicuiru. Pur fin, ya achei quiên me da rezon ! Dende vai haber mas traballus y ambestigaçones pra fazer...


Lus Pendones de Llion y la bandeira purtuéźa



La purmeira véç que vi’l Pendon, al de Cicuiru, fui quandu tiu Muizés me l’ansinou hai mas de dous añus. Y claru, la purmeira couźa que you falei cu él fui de las culores dal Pendon ; « Mira, ten las culores de la bandeira nacional » dixu-me él.

Mas la verdad nun yê biên assi. Muitus pendones ténen an Llion las méźmicas culores que’l de Cicuiru y eibidentemiênte nada ténen a ver cu’la bandeira de Purtual. Lus sturiadores antersadus pu’l téma pensan que las bandas avurmelladas ténen a ver cu’la culor de la bandeira’l Reinu de Llion (culor “carmesin”, nun sei que nome tenera aquesta culor an mirandés, pur issu falu de “avurmelladu”).
Las bandas verdes staren relaciondas cu’las defrentes batallas que gañou la melicia dal llugar contra lus muçulmanus durante la Recunquista. Outra couźa yê la singularidade de la bandeira de Cicuiru que ten un corte en W, couźa mui rala.

 Moçus de Pradu Gaton cun bandeiras nacionales na fiêsta de la Trindade an Fuônte Aldéya


Anton d’ende venera la cunfunźon que se fai an Tiêrras de Miranda antre’l Pendon de tipu Llionés y la bandeira nacional. Ende vus amostru un eiźemplu. Pudeis ver n’aqueste retratu lus moçus de Pradu Gaton ne la purciçon de la Trindade an Fuônte Aldéya. Ban cun bandeiras de Purtual y ũa de l’Ouropa. You pensu que dantes teneriên un pendon, scalla un pendon llionés. Outrus moçus que salen cun bandeiras nacionales son als de la Pruôba mas ya nun sei an que fiêsta ye.
 

Fiêstas an relaçon cu'l "phallus"

Als "phallus" de piêdra que s'achan agora nal Prainu cume aquesses de la capellica de Samartinicu (Paradéla) fazen-me pensar ne las fiêstas qu'hai nal Japon agora pur Abril.

 Un dals phallus de la capiêlla de Samartinicu



Las fiêstas japonéźas an relaçon cu’l « phallus » ténen ourige n’ũa llienda que cunta qu’ũa rapaza ya pra caźar tenie un monstru ne la barriga. Un die caźou-se c’un moçu y quandu iban a fazer un garotu al monstru cumiu-l l’aparatu'l rapaç !


Al "phallus" n'un andor achadu eiqui


Anton, un ferreiru tubu l’eidéya de fazer un mocu ou « phallus » de metal. D’ende’l ferreiru antregou-l al mocu a la rapaza y quandu l’anturduziu al monstru fui alla a murder y partiu als diêntes ! Cu’las dulores saliu de la barriga la rapaza y matorun-lu. D’ende’l phallus passou a ser ũa reliquia !

 Ritual de fertilidade onde las rapazas ténen de chubir an riba un "phallus" de madeira achadu eiqui



Hoije an die, als japonéźes fazen ũa fiêsta que se chama Kanamara Matsuri y yê feita an honra dal ferreiru. Saca-se un “phallus” einorme an purciçon pu’las rugas la cidade y yê llebadu n’un andor, cume nos llebamus a un santu.
Hai pessonas que tamiên fazen “phallus” de madeira ou cun legumes y anté hai chupa-chupa cun aquessas formas !

D'outrus ritus de fertilidade onde las rapazas chupan arrebuçadus an forma de "phallus" 

Y scalla'l mas antersante yê'l que vus vou agora a cuntar. Pus an mirandés da-mus un nome religioźu al "phallus" que yê "mocu de Sant Ilariu"... D'ende habera mas pra dezir !



Cicuiru, un llugar prestoricu (7)

Eiqui vus deixu'l retratu de la peiña. Ya scuźu de vus dezir d'onde yê .... !


Cicuiru, un llugar prestoricu (6)

Eiqui fican 3 vidius de la mie anvestigaçon de la peiña gravada que sta ne la Tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru, llougu pur baixu dal Llazaru.






Cicuiru, un llugar prestoricu (5)


Çcubri mas uns funchacus n’ũa peiña mas pequeiña a’l lladu de l’outra qu’andu agora a anvestigar alla pu’la Tiêrra de Nuôssu Señor an Cicuiru. Cume pudeis ver nals retratus andei a rebulcar piêdras y a arrincar mofu pra poder catar la couźa maravelloźa qu’ende védes; als caminus de cada funchacu van adreitus para un solu puntu. Cun tiêmpu ya s’eira studar mas !

 La peiña cu'l mofu



 La peiña ya sin l mofu ten couźas mas antersantes !