Al sol, las llanas y las manchas

EuCAP 2009 : die trés

Screbidu nal die 25 de Marciu :

Hoije la cunferencia fui antersante, mas nal que vie parece-me que mañana inda sera mellor. Pu’la mañana fui-m’a ver ũa seçon suôbre la mudelizaçon de la purpagaçon de las ondias an meyu urbanu. Esses mudélus son mui uźadus pra stablecir la rede de termobles an cidades. Al traballu fui-mus aperźentadu pul pursor Luis Correia dal IST de Lisboua. Tengu que vus dezir qu’hai bastante purtuéźes y quedu cuntentu de lus ver. Mas al qu’hai mas son spañoles (l peis yê mas grande) y tenen un traballu feitu mui deversu.
Ũa cunferencia suôbre metamateriales


Açpuis houbu la pallestra suôbre lus metamateriales. Yê un nuôvu tipu de strutura que vai a permetir ũa grande revoluçon ne las antenas. So que you nun percebie muitu d'aquiêllu. Habie mas giênte que you sei alla. y'l pursor canadianu que falaba de l'assuntu yêra buônu.
Tube ũa charla c’ũa rapaza francéźa que traballa mas ou menus nal meźmu téma que you. Eilla studia tamiên la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu y crie acumparar uns reźultadus téoricus cu’las varias medidas que ya fiç. Eilla cunseguiu mudelizar un cuôrpu houmanu nal cumputador y punendu-l antenas an varius sitius cunsigue stablecir la fuôrça dals sinales. Admiru aquesse tipu de traballu purque uźa ũa tecnica de calclu chamada FDTD, al pra mie yê magie...



Ũa pallestra cun muita giênte qu’anté pu’la caleija staban !

Al studiu de la difraçon permite stablecir de maneira curreta ũa rede de sensores nal cuôrpu. Esses sensores, ya las antenas, teneren de ser ancurpuradus nas roupas, ciêrtamiênte ya d’eiqui uns añus.Al die assi se passou y inda falei tamiên cun antigu culegua de l’ENSEIRB (la scola d’angeñerie an Burdéus). El agora sta pa’la Belgica y splicou-me la storia de l’ouneversidade Catolica de Louvein. Diç qu’alla habie lus que falaban frances y’ls outrus, lus flamans.



Ũa seçon de cartazes


Pus an 1968 tubiêrun que se çparar purque ya nun se suportaban uns a lus outrus ! Bedes que couźas ! Hoije ne la parte Flamana yê purbidu falar francés !!!
An quantu a la seçon de cartazes, hoije, fui an assuntus inda algu nuôvus pra mie ya pra outrus tamiên, assi que nun m'irei a stender muitu nissu.

EuCAP 2009 : die dous

Screbidu nal die 24 de Marciu :

Hoije fui al die anque dei la mie purmeira aperźentaçon. Passei mal la nuite, nun sei, fiç cada suôñu ! Mas finalmiênte todu se passou mui biên. Anté staba alla un grande pursor, yêra pursor Mittra, un mui coinecidu nal que se diç y you nu’l sabie y d’ende ven la couźa angraçada que vus vou eiqui a cuntar.

Purparandu la mie pallestra... c'un cafezicu

Acabada la mie charla, vou m’a sentar al pie d’un amiyu que me tenie venidu ver, al pursor Mittra anton standu lluôgu a la mie frente, vira-se, y da-me lus parabiênes, pon-s’a falar cumiyu, piêde-m’al miu andreçu, y da-m’al sou cumputador pra you’l puner alla la mie pallestra !!! So quandu al miu ourientador vei aquillu diç que se quedou de boc’abiêrta ! Passan uns minutus y acunchega-s’a mie y que me diç assi : “Ostia, mas tu sabes cun quiên tu stabas a falar ?”
“Yêra’l pursor Mittra ! Yê tan famoźu qu’hai studantes cun tu nals Stadus Ounidus que rogan a dius tod’lus pr’al puder falar assi cun tu l fales-te !!!” Y you nun sabie de nada, falei-le cum a outru qualquiêra !


"Al ciêntificu eilustradu" an EuCAP...

Passandu issu houbu açpuis de mie la aperźentaçon d’un viêllu pursor Xinés qu’ende mus falaba de la difraçon de las ondias an vuôlta dal cuôrpu. You ya studei algu la couźa, mas al la maneira d’un angeñeiru, quiêru dezir de maneira pratica y simples. An quantu qu’al Xinés mus fizu eilli ũa couźa a la maneira que valie la péna ver, solu yêran formulas mas grandes que you sei alla !
Açpuis d’él mus haber splicadu issu todu, falou-mus d’un purblema qu’ancuntrou nals sous reźultadus, y cum you ya tenie algũa pratica desses reźultadus alla tantei’l dar splicaçon dal sou purblema (bon él dixu-me que nun pudie ser la couźa que you’l dezie).


Ũa pallestra d’un purssor de l’Ouneversidade dal Ohio

Y ende tamiên fui angraçadu purque you dei-l lus parabiênes cum se fusse un percipiante assi de maneira mui cincerota, deziêndu tipu : “home ! Faziêstes un mui bun traballu, al que you nun percebie nadica !”. Al pursor Mittra quandu m’houbiu dezir issu assi scangallou-se todu cu’la riźa... y’l Xinés que nun speraba tal couźa d’un rapazicu cum you pon-se burmeillu cum’un tumate y diç :”Quei ? Mas quei dixu ? Nun percebie ?” Y vai Mittra : “Sta-t’a dezir que faziês-te un mui bun traballu !” Y’l Xinés qu’inda se puźu mas burmeillu nun tubu outra couźa pra fazer de que rir él tamiên !

Al miu pursor ya nun sabie adonde se meter : “Home ! Tu si sos... anton fala-se a Mittra cum se fusse al tou amiyu de siêmpre, ya’l Xinés l fala-se cum se fussa la purmeira veç qu’aperźentaba algu !”... Agora ya percebie purquei onte un spañol me dixu assi : “Que cojonudo el portugués !

Se no, hoije eiqui nevou ! Que friu... mas issu yê segundairu !!!!

EuCAP 2009 : die un

Screbidu nal die 23 de Marciu :
Ya sacabou l purmeiru die. Y pur acaźu fui biên buônu que nunca pansaba you coincer assi tanta giênte cum hoije. Apeźar de la chuba, ind’houbu quiên me dixu que mañana pussiblemiênte qu’ibamus a tener niêbe (vaya que peis !). Anton apeźar de la chubizna essa cheguei nal Outel y llougu lus purmeirus que vie fuôran un de Hong Kong y ũa rapaza de la Malézia, y you : “boh ! mas issu nun yê ouropéu, ou sera que m’angañei de sitiu ?” Mas a final nun m’habie you angañadu y ende hai giênte de tod’al mundu !!!

Anton entru n’ũa sala, solu quandu veyu aquessas cabeçoras todas pensei you :”Coñu, mas you vou a tener que falar an frente destes todus ?” Açpuis uns que ya staban acustumbradus a este tipu de çringonça ye que me splicoran qu’habie mas salas, muitu mas pequeiñas pa’las cunferencias. Pus mirai la mie ya vai a ser d’eiqui a poucu assi que speru que me vai a currer biên.

You y l'alemana... se mie mai me vei...


Cuntinu anton a cuntar-vus. Ancuntrei un rapaç d’Uviéu, Jaime, y llougu me puźe a falar Mirandés cu’él so que parecie nun saber... haaa nun falaba Astur... bon pus cuntinémus an Castellanu. Hoije a la tarde yêra ũa seçon de cartazes. Son lus traballus que son aperźentadus assi, yê algu xatu purqu’un ten de star eilli durante dues horas an frente al cartaç y a falar cu’las pessonas, mas bah, ya nun ye cun nun oural que siêmpre un se queda cun mas niêrbus.
Açpuis inda m’ancuntrei c’ũa rapaza de Finlandya que traballa mas ou menus nela meźma couźa que you... y mirai vos, eilla tamiên yê radioamadora (OH3HNY) ! Llougu a ver se falu mas cu’eilla !
L tiêmpu passou y ancuntrei-me cun ambestigadores dal IT de Lisboua cun quiên tube ũa charla. Pa l’añu ourganizan ũa jeira (workshop) suôbre antenas y you alla tenerei de star cu’las miês, ya que sera an Lisboua !


Las pessonas a la nuite

Açpuis de las 18h00 anté las 20h00 y poucu tubimus un ancuôntru antre todus, you purmeiru buscaba cun quiên star, y açpuis alla m’ajuntei c’uns spañoles. Nun sei purquei, you que detestu buer cerveija, pus cun eilles bebu-la ! Vai alla tu a antender la couźa ! Esta yera de la buôna, nun da ganas de majar, mas hui, ataca la cabéça a martelladas ! Lus spañoles ya me staban a dezir “que portugues tan cojonudo !” purque sabie tantu de Castellanu, y pra mas daprendiran qu’hai mas ũa lliêngua an Spaña : Llionés, pus si si, eilles nu’l sabiên. Y issu ancluźu un Llionés qu’eilli staba !!!!!!
Lus cartazes (hai cartazes to'las tardes)

Y so quandu Pablu se vira pra mie i me diç :”mira este tambien es portugues !”. Y aparece-me un rapaç que se quedou todu cuntentu quandu l dixe que son meyu mirandés, “eu sou de Bragança” que me diç él ! “Ja ultrapassamos a taxa de transmontanos aqui !” adiciunou. Y mirai vos qu’él tamiên studia l’anfluencia dal cuôrpu ne las antenas ! Bon ala, vou-m’alla.

Ya vai EuCAP 2009 !

Ya vai ende EuCAP 2009 astañu an Berlin; ũa de las mas grandes cunferencias mundial suôbre antenas y purpagaçon. Qu’anté las américanas de l’IEEE nun son capaç d’ajuntar tantas pessonas al mismu tiêmpu ! Y sabeis l quei ? Hai un mirandés alla, si home... you ! Terça a las 16h40 starei you a falar durante uns 15 minutus de las mies antenas que zambuôlbie esses ultimus méźes. Essas antenas teneran al stinu final de seren ampremidas ou puôstas an roupa, cum camiźas ou cazacus.
Eillas eiran permitindu la ligaçon antre varius objetus cumenicantes puôstus an varius sitius dal cuôrpu (pie, ciêntu, cabeça, ...) ou fuôra (base de tratamiêntu de dadus y cumputador). Las aplicaçones destas couźas son varias : medicales (terapies musculares, ajuda als ciêgus), melitares, rede social (quedar an cuntatu c’un grupu, ou junta-se c’un nuôvu, ...).


La méźa de traballu
Yê ũa tecnologie agora zambuôlbida que ya ampeçou a aparcer nals pacemakers “pilha” pra transmitir dadus suôbre l stadu dal curaçon ou meźmu alertar pur vias terfonicas an caźu de purblema.
EuCAP vai a ser biên purreiru cun muita giênte, ya lus de l’IST stan ende y you ya stou cun ganas de falar cun eilles. Nun sei a que me vaya you tamiên un die destes a traballar pr’esse anstitutu d’ambestigaçon. Cheguei hoije y ya ancuntrei un rapaç que ya mas de trés añes que nun vie. Pus mirai vos, él agora anda pu’la Belgica y ven eiqui tamiên pal EuCAP, ancuntrei-lu pur hazar nal metru ! El fai al studiu dals canales de purpagaçon de las ondias antre mobles (carrus pur eiźemplu).

Las antenas que vou aperźentar
Inda yê algu cumplicadu stablecer un cuntatu cu’la giênte, you nun falu nada d’aleman, mas ya a de venir. Agora quiên querga ver la mie aperźentaçon puôde dar ũa mirada eiqui.Lus passadus ultimus dies tenen sidu malus, ya que niên tiêmpu de puner algu de nuôvu, niên eiqui, niên pu’llie nal “you que sei”.

You, nal que nun paréce, mas cun stress !


Andaba a purparar las fuôllas d’amostra i issu oucupa muitu tiêmpu, ya qu’açpuis hai que treinar pra nun ultrapassar al tiêmpu que mus dan i issu todu claru an anglés. Vamus a ver cum me vai a salir la couźa, you ya truxe un faticu biên lindu, ya ũa gurbata (no nun yê de Custantin...) y ala todu pinpon. Hoije d’ancuntrei ũa rapazas de Purtual, a ver se las vuôlvu a ver assi todu arrenjadu... ya ! Mas issu nun ye ciencia !

Purquei vémus al mundu assi ?

Las purmeiras celulas qu’apareciêren hai mellares de mellones d’añus pul nuôssu planéta fuôran eiboluindu anté s’ajutaran pra furmar seres mas eiboluidus. Cu l’eiboluçon aquesses seres tubiran la nececidade de sentir al mundu an qu’eiboluien, zanbulbiran recetores.
Cun forme al méyu, uns teniên que sentir la tempratura, outrus las pressones mecanicas cul tucar, ou las pressones mecanicas pur purpagaçon culs oubidus, ou tamiên las ondias eiletromagnéticas (al ver). De tal maneira que cada ser zambuôlbiu un ou mas recetores que l’ajudariên a sentir al mundu an que vive, apurveitandu las fuôrças fizicas çpunibles.

Mas anton purquei vémus assi ? Quiêru dezir purquei nun vémus atravéç d’un muru pur eiźemplu ?

La splicaçon yê simples. Lus purmeirus seres vivus apareciêren n’auga y pouco açpuis cu’las nececidades desses seres apareciêren lus uôllus. Lus uôllus claru teniên de ver algu (eilles apareciêren pur issu) y solu puôdiên apanhar l’einergie que cunsigue passar atraveç de l’auga, ou seya l’einergie de la lluç !

Purque isso todu yê ua question de frequencya, mas alta fur la frequencya y mas einergie ten la ondia, y quantas mas einergie ten mas caminu fai. Mas tamiên depende dal meyu de purpagaçon, ya assi l’auga deixa passar al que nos chamamus al spetru vesible.

Pur eisemplu, las ondias de radiu nun passan pu l’auga, mas la lluç si, y yê pur issu que lus nuôssus uôllus nun son sensibles a las ondias dal radiu.

Mas eimaginai se assi fur... las antenas seriên las nuôssas llampedas ! Puderiêmus ver atraveç lus murus y todu ! Al nuôssu mundu serie mi defrente issu yê ciêrtu !