Al sol, las llanas y las manchas

Prainus tamiên lus hai an Marte !


Essa eimaige dal prainu Daedalia dal planéta Martes fui sacada a ũa altura de 302 kilontrus. L’eimaige ten ũa cubertura de 100 kilontrus y eilla fui sacada an Juliu de 2005. Al prainu esse fica a uns 1000 kilontrus al sul de la muntaña Arsia que yê un vulcanu dals montes Tharsis.

Algũas palabras Bascas nal Mirandés...

Deixu-vus eiqui algũas palabras mas qu’eidiêntefiquei cum pudendu ser d’ourige Basca.

Ũa chabola nal Peis Bascu



Txabola > chabola.
Txanka > chancar.
Txiki > chibzniç (txiki > txigi > txibi) anque nun tengu eideya d’adonde ben al “zniç”.
Ur-belar-a > urballeira (auga de las yêrbas).
Zur > dar ũa zurra, çurriagu (palu).
Goi-bi-hanka > Cabiancas (an baixu de las dues alturas) yê l nome d’ũa tierra nal valle de Samartinu.

Ende fiquan essas y outras veneran d’eiqui an poucu tiêmpu.

Cunferencias pal Portu !

Sta ciêrtu, Purtual yê un peis de ciência y de muderniźmu anfurmaticu ciêrtu, mas un peis de ciência. Varias cunferencias ven a ser feitas nal Portu durante al prossimu veranu. Y tamiên dues mas nal Fuchal an Agostu.




Esses tipus d’ancuôntrus son mui ampurtantes pa l’anvestigaçon purque permiten de ver, d’ancuntrar y de falar cun outrus ciêntificus dals studius que fazemus. Y assi yê fazer ciência.
Muitas vezes d’essa maneira ancuôntran-se eideyas i zanvuôlven-se relaçones antre ouneversidades.



Essas cunferencias stan an relaçon culas nuôvas tecnolugies de l’anfurmatica. Deixu-vus eiqui lus cartazes desses ancuôntrus.

Lus Mirandéźes tamiên faloran Bascu un die ?

Essa yê ũa buôna pregunta. Qual serie la lliêngua de lus Mirandéźes antes de l’anvazon rumana ? La giênte dal Prainu falaba Bascu ?

Muitas pessonas pensan y lus andepandantistas Bascus son lus purmeirus a dezi-lu; la lliêngua Basca siêmpre fui falada nun territoriu biên çfenidu, al peis Bascu actual y nunca se falou an outrus sitius.

La verdade yê qu’essa eideya arranja biên lus andepandantistas que nun pensan que s’ancuôntra restus de la lliêngua Basca an muitas outras lliênguas eibéricas cum al Purtués ou al Mirandés, mas tamien nal Francés.

Vamus ende mustrar la posseblidade que la lliêngua Basca fui falada nal Prainu. Ne las varias couźas antiguas screbidas pu’lus curas ancuntramus al nome Duiru [1] que yê l nome dal nuôssu riu. Hoije ya muitus l chaman cum an Purtués, ou seya Douro. Mas inda dalguns cuntinan a uźar la forma Mirandéźa Duiru.
D’adonde ven essa forma ? Ou melhor d’adonde ven al nome dal riu ?

Pudemus ancuntrar nal Bascu la palabra iturri-a [2] que seguenefica “las fuôntes” ou “la fuônte”. Sabendu issu yê bastante simples de fazer la lligaçon de Duiru cu’la palabra Basca iturri-a.

Muitas vézes las vogales eineciales d’ũa palabra zparecen, yê l qu’acuntéce cul i. Y assi la palabra Basca suôfre d’ũa purmeira stransfurmaçon : turria. Outra de las stransfurmaçones yê la cunfuźon de las palatales d y t. De tal maneira que la palabra ourgenal passa a ser durria.

Cul tiêmpu tamiên se stranfurmou la ultima vogale que passou dal a pal u, ou seya agora tenemus la palabra durriu. An scritus antigus ancontran-se lus nomes Durius y Dorios al que yê mui piêrtu de durriu.

Un ultimu fenomenu acuntéce a la palabra, yê l’anverçon de letras y finalmiênte chigamus a la forma Mirandéźa duiru.

Essa splicaçon anque solu fui amustrada pur poucus si mus diç qu’hai ende algu de strañu. Hai muitas relaçones i restus dal Bascu an outras lliênguas, no pur anfluencia, mas si purque antes las pessonas lu falaban.

[1] J.LEITE DE VASCONCELOS, Philologia Mirandesa.
[2] J.M.C SANCHEZ-PAGIN, Toponimia Euskera y prerromana en la provincia de Leon.

Prantaçones de l’outru mundu !

L’outru die ampeçoran las purmeiras speriências biologicas an buôrdu dal Columbus ne la Staçon Spacial Anternacional. Essas spurmentaçones fueren feitas pra çfrenciar prantas naturales d’outra geneticamiênte muôdeficadas.

Cultura de prantas naturales (an riba) y de prantas genéticas (an baixu).

Al reźultadu bastante strañu yê que las raizes de las prantas naturales crécen de maneira ondulada, cum’ũa ondia dal mar. Anque las outras, las muôdeficadas médran fazendu un circulu y nun se stenden tantu an prefundidade cum las prantas naturales.

Yê coincidu que las prantas geneticamiênte muôdeficadas son buônas y capables de s’adaptaran an qualquiêra sitiu, ya agora la fetugrafie mus mostra que no purque la caratlistica prencipal d’ũa buôna pranta yê de tener las raizes las mas grandes pussibles para puder mellor sacar l’auga y lus eilemiêntus nutritivus de la tiêrra.
Tener las raizes anruladas nun yê buônu purque so s'apaña lus nutrivus d'un solu sitiu. Sitiu que prontu s'apubreç.

Llaboratoriu biologicu

Nal spaçiu, las sperimentaçones essas son cumplicadas de fazer. Y nun se fazen nun cacu ! No, uźa-se ũa maquina biên special y en meyu steril. Ende pudeis ver un dezeiñu dessa maquina. Nun son simples maquinas y hai muita angeñerie atras deillas.
Pra cuncluir, vamus dezir que nun hai mellor qu’ũas buônas prantas pra sambrar nal Prainu... an final issu ya se sabie !!!

Hoije l die eiguala las nuites !

Hoije l die eiguala las nuites y apartir de mañana las nuites ya seran mas curtas, anfin ya éra sin tiêmpus ! Hoije l sol alumia de la meźma maneira todas las partes dal mundu assi qu'al die y la nuite duraran quais'que doze horas an todas las partes de la tiêrra !

Pul spaciu...

Fetugrafie NASA

Llabrandu pul spaciu arriba


Fetugrafie NASA

Las foyas de la Lluna

Las foyas de la Lluna son cum muntañas. Eillas fuôren zñadas nal suôlu de la Lluna pur meteoritus einormes que nal ampéçu dal sistemas solare eilli queiran. Pur hazar eilli y aculla al queir faziren un zeiñu, ũa cara que tod’lus dies puôdemus ver allebantar y deitar.

Ya hai un ciêrtu tiêmpu atras fui lançadu un satlitu para cartugrafiar de maneira mui ciêrta toda la Lluna, al satlitu chama-se SMART-1. Nun yê la purmeira veç que se fai issu. Ya antes qu’al home ponga un pie alla lus Ruçus mustraban al mundu anteiru la parte scundida de la Lluna.
Las fetugrafies qu’ende vus amostru son dal polu Norte y Sul tiradas pul satlitu a uns 500 kilontrus dal suôlu Llunar.

Las foyas dal polu Norte
Mas desta veç nun yê solu mustrar que se pretende fazer tal couźa mas si de tener un mapa cumpretu de la geografie Llunar para s’un die queremus alla puner lus pies de maneira diaria teneremus de saber an que valle stamus. Cum quiêra qu’alla tamiên hai un valle de la Baglina y ũa curtina dal Llazaru... quiên sabe alla !


Las foyas dal polu Sul


La foya a la dreita de la fetugrafie dal polu Sul ten uns 80 kilontrus de diametru. Ũa couźa antersante yê que nal meyu de la foya ancuôntra-se al restu dal meteoritu que parece cum’ũa muntaña ! Yê solu eimaginar las dimençones que tenie al meteoritu que fizu issu !

L’altura de las foyas yê façel de medir cula slombra qu’eillas fazen. Solu yê medir al cumprimiêntu de las slombras y de coincer l’altura angular dal sol (pur calculu) açpuis cun relaçones simples de triguenometrie llougu se sabe l’altura de las foyas, de las muntañas y de lus valles.

Fetugrafies ESA.

Al fugeton dal Soyuz


Al Soyuz éra la nabe uźada pra llebar lus astraunotas pa la staçon MIR Ruça y agora tamiên pa l'anternacional, la ISS. Pa la puner nal spaçiu yê peciźu un fugeton einorme cuns motores que mandan carallu... y al mas angraçadu yê que la lliêban pal sitiu de la mandaran, nun cumboyu mui pequericu ! Mira tu !


Fetugrafie NASA.

Ya anda Columbus pul spaciu !

Columbus yê l nuôvu llaboratoriu de la ESA, ou seya yê un llaboratoriu Ouropeiu ! Ya l arrimoran hai uns dies atras a la staçon spacial anternational. Pur anquantu sta alla un Francês y ya falemus cun él l'outru die (un die tenerei de vus dezir cum yê que fagu pra falar culus astraunotas) y alla mus dixu que todu staba biên y qu'inda tenie alguns dies de traballu nal meyu de las streillas !




Sacandu al Columbus de la nabe Americana Atlantis




Lus astraunotas Stanley Love y Rex Walheim passoran ũa jeira cumpreta atras dal nuôvu llaboratoriu pa l'achincar ne la staçon. Fui un traballu cumplicadu y lentu ya qu'hai qu'andar pul spaçiu. Couźa que no todus puôden fazer !

Achincandu al Columbus

Antes de salir pal spaciu yê peciźu purparar-se ! Claru nun hai que salir meyu znudu se no un ancalla-se todu ou acaba pur deretir... depende adonde fur !



Purparandu ũa salida pul spaciu !



Ende pudeis ver a Leopold Eyharts, yê un bascu Francês fui cun él que falémus. Nessa fetugrafie tenie un pacote de massa ya prontu pra quemer. Pus mira eilles comen assi : hai ũa pipa nal sacu y él alla chupa la massa pur'aquiêllu ! Si home eilli nun hai pratus, nin garfus, nin culliêres, nadica ! Y come-s'assi !


Leopold Eyharts quemendu massa ne la Staçon Spacial Anternacional, la ISS


Nun sei s'un die habara un Mirandés qu'ira pal spaciu... you yê que no que pur un nada cagu-me todu y se yê pra quemer assi anton no carallu ! Ou se no lliêbu ũa sacada de tabafeyas y ũa riestra d'allus... ai no !

Fetugrafies ESA

L'home pul spaçiu : ya fui hai 50 añus

Hoije ampeçamus las nuôssas avinturas pul spaçiu an busca d’outrus mundus. Ne l’eiboluçon dal mundu, al home ampeçou pur çcubrir ũa purmeira veç al mundu. De l’Africa, d’un lladu, spallou-se pula Rucia anté la foya de las Américas y de l’outru lladu fui pa l’Ouropa anté al fin de las tiêrras.
Cum l’home ya s’habie squeçidu d’aquessa grande vuôlta qu’habie dadu pus fui-s’a dar outra. Zd’al Prainu, l’home ampeçou a dar outra vuôlta, la dal renacimiêntu y hoije an die ya se fai muitas vuôltas pur esse mundu a fuôra.
Mas hai cinquant’añus ampeçou outra avintura, la dal spaçiu y yê dessa que you vus quiêru falar ende.

Ir al spaçiu fui pra lus Stadus Unidus y la Rucia ũa maneira de fazer guerra y paç al meźmu tiêmpu. Lus Ruçus fueren lus purmeirus. An purmeiru fui al satlitu chamadu “Spoutnik” y açpuis ũa perra chamada “Laïka” anté al purmeiru home nal spaçiu Youri Gagarine. La nabe qu’él uźou fui al Boçtoc 1 (Восток, an Ruçu) al nome anternational sendu Vostok (cun purnuncia normal dal “v”).
Naquesse die de 12 d’Abril de 1961 él fui al purmeiru home an ver la tiêrra cum Dius la biu nal purmeiru die. Hoije an die son uns quantus que cun Dius la veyan çde la staçon spatial anternational.
L’eimaige qu’ende ven mostra ũa vista dal Boçtoc 2. Essa nabe éra achincada a un fugeton de las bombas nucleares. La numeraçon ende preźentada mostra las çfrentes partes dal Boçtoc. Yê de nutar las achincas al fugeton y las canales de lus propulssores andependiêntes.

Al Boçtoc 2

1. Motor de cuntrole d'altura (propulssores andependiêntes).
2. Achincas dal Boçtoc.
3. Subradu dal fugeton.
4. Circuitus eidrolicus.
5. Parafuźu d’arreglamiêntu.
6. Barrila d'ocçigéniu y de nitrogéniu.
7. Siêntallu cun mecaniźmu de scape.
8. Pustigu d’antrada.
9. Jinelas.
10. Stabliźadores.
11. Cabeznalla termica.
12. Caixa eiltronica.
13. Antenas de radiu.
14. Antenas de comandu pur radiu.
15. Conetores eiletricus uźadus antes dal lançamiêntu.
16. Abertura pal siêntallu de scape.
17. Guia pal siêntallu de scape.
18. Fugetones dal siêntallu de scape.
19. Antenas de radiu.
20. Circuitus eiltronicus.
21. Antenas de comandu radiu.
22. Stençon dal subradu dal fugeton.
23. Cañu sternu.
24. Antena de radiu de alta frequencia.

-Als Boçtocs 3 y 4 :
Yê l cosmonauta Nikolaïev que sta al bordu dal Boçtoc 4 naquesse 11 d’Agostu de 1962, al volu durara uns 4 dies. Eimaiges son retransmitidas a la tervizon adonde lu vemus brincar c’un lapéç y vular quandu zata al cintu dal sou siêntallu.
Mas nun yê todu. Nal die seguiênte, al 12, lus Ruçus metan an uorbita al Boçtok 4 adonde sta alla Pavel Popovitch. La uorbita dessa ultima nabe fui scullida pra que las dues nabes se pudiêssen ancuntrar nal spaçiu. Couźa dita, couźa feita, lus cosmonautas passan un al pie de l’outru a uns 5 kilontrus. Fui tan piêrtu qu’anté se pudieren ver un a l’outru pula jinela !

-Als Boçtocs 5 y 6 :
Ũa veç mas la brincadeira éra de sancuntrar nal spaçiu. Agora anté l’home, açpuis de Dius, pudie tener joldia nal spaçiu. Y essa joldia iba ser de las mellores que pudie haber.
Nal die 14 de Juñu de 1963, Valery Bikovsky scapa-se pul ciêlu arriba an bordu dal Boçtoc 5. Y suspreza, 2 dies açpuis al Boçtoc 6 scapa-se tamiên cu’la purmeira mulliêr pal spaçiu !!!
Eilla chamaba-se Valentina Téretchkova. La dues nabes ancuntraran-se a uns 6 kilontrus y puderen ver-se pula jinela. You ya eimaginu la Valentina manda-l uns beijicus al Valery !
Açpuis de tod’essas purmeiras salidas pul’universu arriba ya l’home staba prontu pra ir mas loinge...anté la lluna.
D’ũa maneira general la storia mustrara-mus que son lus Ruçus qu’abriren al caminu dal spaçiu, mas qu’an fin fuôran lus américanus que punieren al homes ne la lluna. An quantu que lus Ruçus mustroran ũa tecnolugie de altu nivle an satlites y robotes pa la sploraçon y l studiu de la lluna y d’outras planétas dal sistéma solar. Siên squecer las staçones urbitales cum Mir… mas issu ya l veremus outru die. Purqu'hoije ya todus traballan juntus ne la staçon spatial anternational, la ISS.

La palabra “achincas” eiqui uźada yê l nome d’ũas partes an fiêrru que permittan al Boçtoc de ficar preźu dal fugeton durante al lançamiêntu, al fugeton sendu açpuis tiradu ũa veç al Boçtoc an uorbita. Chamei essa piêça assi purque’al Boçtoc staba meźmu achin anriba dal fugeton cum ũa mai lliêba al sou ninu achin.

Antre muderniźmu y tradiçones

Yê antre muderniźmu y tradiçones qu'esse cadernu aparece hoije.
Falaremus ende de tod'al que toca a las ciencias purqu'hoije tamiên tenemus que ver se queremus al uźu dal Mirandés ne la ouniversidade y anton ampeçar la charla an vuôlta de las couźas mudernas aparece cum'ũa nececidade.
Eiqui falaremus dal spaçu, de las streillas, de las ondias, de las tecnolugies y de lus que las fazen. Tantaremus, ancuntrar al uźu de nuôvas palabras, adaptar outras que ya nun s'uźan nal que mus antressa.