Al sol, las llanas y las manchas

23/12/2011

Ũa cunversa a falar de satelitus


-Quandu vai a cayir aqueste nuôssu satelitu ? Aquele an que tu mus faleste l’outru die ? Al ARISSat-1.
-Pus... buôna pergunta !
-Mas mira. Lu que ten graça n'aquessas couźas dals satelitus yê que quandu son travadus pur l’aire van inda mas depriêssa ! Si home !
-Conchu ! Anton quei ? Qui’que dizes tu... ? Quantu mas un trava mas un vai depriêssa ???
-Bon, la respuôsta yê que se sodes un satelitu pus tal couźa acuntéce.
-Bah ?
-Si pus deixa-me que te splique…

-Bon, pus un satelitu quandu sta a ũa altura superior als 500 km sta ya quaisque nal spaciu baziu y arrecibe pouca travaige. Se’l satelitu stubira a ũa altura muitu mas baixu, ala, pus uns 300 km, anton aende si que vai a star biên travadu pu l’aire que ya sta preźente meźmu a ũa alture assi tan grande.

-Anton quei ? Al satelitu yê travadu, no ?
-Pus la verdade yê que no...
-Anton deziste-me que...
-Aspéra conchu que nun acabei...
-Bah vota alla anton...

-Quandu’l satelitu yê travadu pus perde einergie. Einergie que se trasforma an calor, dende’l satelitu cai un pouquechicu, mas quandu cai acunchega-se un pouquechicu mas de la Tiêrra. So que...

-Bah, so que quei ?

-So qu’houbu un die un tiu que se chamava Newton y qu’achou dalgũas leis fizicas y ũa d’eillas diç que quandu mas acerca sta un cuôrpu, al nuôssu satelitu, de la Tiêrra pus mas depriêssa vai ! Anton d’un lladu yê travadu pu l’aire, lu que fai cayi’l satelitu. Mas pur outru lladu cume sta mas acerca de nos, al campu graviticu aceléra-lu outra veç…

-Boh ! Agora si que me la calleste !

-Si pus al resultadu yê que quantu mas acerca de nos sta mas aceléra, mas cume l’aire yê cada véç mas densu anton cada véç s’acunchéga mas de nos, anté...

-Anté quei ?

-Pus anté que l’aire seya tan densu que l’einergie perdida, perdida pur calor aumenta la temperatura dal satelitu anté que se pong’arder !

-Y arde méźmu ?

-Ah mai ! A la velucidade que vai, mas de 7 km/s... arde cume lleiña séca ! Nurmalmiênte, un satelitu nun pûode sta a ũa altura anferior als 78 km. Y un satelitu que sta a ũa alture de 100 km nun ten mas que dalgũas horas de vida. Agora ya sabes no ?

-Pus, home no, qu’inda nun mus dezis-te quandu vai a cayi’l satelitu esse... ARISSat-1...

-Pus ende tube que llançar dalguns mudélus de calculus y ya te digu que nun fui façel. Magina agora se you te digu que’l sol tamiên mudefica la densidade de l’air ! Pus yê verdade ! Mira qu’a las vézes pon-se a vutar chamas grandotas cume un mellon d’uôlmus seguidus... Y ya te digu que quandu aquesta einergie toda chéga anté nos pus fai ũa barafondia ne l’atmosféra que vaya vaya...

-Coiru !

-Si home ! Y tal couźa acunteciu hai un més atras. So que quandu you fiç lus purmeirus calclus ende pu’l  méyu d’outubre todu stava biên y dava-me que’l satelitu iba a cayir pu’l die 4 de Janeiru dal 2012.

-Y anton ? Nun cai n’aqueste die ?

-Pus quandu’l sol assi se puju. Ha vutar chamas y tal… fizu tantu qu’aumentou la densidade de l’air y’l satelitu quedou muitu mas travadu que lu que you habie pervistu. Fiç outra véç al calclu y ende dou-me qu’iba a cayir ende pu’l die de Natal.

-Bah... ũa sumanota mas cédu anton !

-Si, so que cume’l sol açpuis acalmou un poucu ya bastante anté. L’aire quedou ménus densu y arre qu’arre que’l satelitu ya stava outra véç ménus travadu cume dantes.

-Mas anton si vai a cayir pu’l die 4 ?

-Pus home, no... ya que cayiu mas que lu pervistu quandu’l sol mandou aquestas chamas todas que agora paréce que vai a cayir ende pul die 30 d’aqueste més...

-Bah... anton solu son 5 diês d’erru a vistas dal tou purmeiru calclu.

-Mira eiqui te deixu un graficu pra que veyas cume son las couźas. Las curvas de culor son las defrentes pervizones que fiç y las strellicas vurmeillas yê lu que curresponde a l’altura rial dal satelitu. Cume ya pudes ver paréce que vai pu’la curva laranja...



-Bah afinal nun tumémus al café ?

-Si vota alla que tengu un dulor de cachimonia cu’las tues storias... Hui…

11/12/2011

ARISSat-1

ARISSat-1 que yê tamiên cuinecidu pur KEDR yê l’ultimu satelitu radiuamador que fui llançandu d’aculla l’ISS al passadu die 3 d’agostu. Eiqui teneis un retratu dal satelitu ya n’ISS cu’l cumandante Dimitri Kondratyev. Pra llançar un satelitu dende l’ISS yê bastante facel. So yê agarra-lu y sali cu él pa’l spaciu ! D’ũa veç alla fuôra solu yê llançar al satelitu cu’la manu, cume se na tiêrra stariêmus a llançar ũa bola.

 Dimitri Kondratyev y'l ARISSat-1

Yê’l que pudeis ver aende n’aqueste vidius que pongu a seguir. Anfeliçmiênte quandu fui llançadu, lus astronautas squecirun-se de ligar ũa de las antenas, dorun-se decuônta y açpuis antrorun-lu outra veç. Mas cume nun achorun la segunda antena, pus salirun outra veç cu él y llançorun-lu. Anté hoije nun se sabe que sumiciu llevou aquella antena ! Y un de lus trasmissores UHF quedou pur funciunar. Hai que ver tamiên cume lus cusmunautas tratorun'l satelitu; a tombus d'un lladu par'outru ! Vei-se biên que nun yêra un satelitu de grande cumenencia ! Solu yê oubir lus angeñeirus de la staçon de cuntrolu an baixu na tiêrra : "Ay! Lus painéles... cuidadu cu'ls painéles sulares !"





Aqueste satelitu ten dues maquinas fetugraficas que mus sacan retratus de la tiêrra. Lus retratus son açpuis mandadus pur ondias de radiu an VHF. Al satelitu tamiên lliêva gravaçones de giênte moça y de ninus dal mund’anteiru a falar ne la lliêngua d’eilles. Falan de lu qu’eilles gustan, de paç, de lus amigus, de la radiu,... Y pudémus anton tamiên scuitar aquessas gravaçones. ARISSat-1 yê anton un satelitu eiducativu purque permite a muitus alunus de scuôlas pu’l mundu d’arrecebir eimaiges de la tiêrra y vozes d’outrus alunus cume eilles a falr de couźas y d’outras. You, pur mi, passei horas an setembru a scuita'l satelitu y a gravar aquestas vozes todas !

 
Un dals retratus de la tiêrra que you arrecebi d'acullarriba'l satelitu quandu staba a 350 km d'altura

Mas al satelitu ya vai nal fin de vida. Pus quandu fui llançadu staba a ũa altura de 370 km, mais ya hoije passou pur baixu lus 300 km. Y dende cada veç vai baixandu mas y mas purque cada veç l’air yê mas densu y trava’l satelitu. Segundu lus mius calclus eira cayir pur vuôlta dal die de Natal... son couźa de la vida. Mas inda lu que sperémus yê que mus mande retratus anté’l fin, y ya quéda poucu !