Al sol, las llanas y las manchas

Ũa cunversa a falar de satelitus


-Quandu vai a cayir aqueste nuôssu satelitu ? Aquele an que tu mus faleste l’outru die ? Al ARISSat-1.
-Pus... buôna pergunta !
-Mas mira. Lu que ten graça n'aquessas couźas dals satelitus yê que quandu son travadus pur l’aire van inda mas depriêssa ! Si home !
-Conchu ! Anton quei ? Qui’que dizes tu... ? Quantu mas un trava mas un vai depriêssa ???
-Bon, la respuôsta yê que se sodes un satelitu pus tal couźa acuntéce.
-Bah ?
-Si pus deixa-me que te splique…

-Bon, pus un satelitu quandu sta a ũa altura superior als 500 km sta ya quaisque nal spaciu baziu y arrecibe pouca travaige. Se’l satelitu stubira a ũa altura muitu mas baixu, ala, pus uns 300 km, anton aende si que vai a star biên travadu pu l’aire que ya sta preźente meźmu a ũa alture assi tan grande.

-Anton quei ? Al satelitu yê travadu, no ?
-Pus la verdade yê que no...
-Anton deziste-me que...
-Aspéra conchu que nun acabei...
-Bah vota alla anton...

-Quandu’l satelitu yê travadu pus perde einergie. Einergie que se trasforma an calor, dende’l satelitu cai un pouquechicu, mas quandu cai acunchega-se un pouquechicu mas de la Tiêrra. So que...

-Bah, so que quei ?

-So qu’houbu un die un tiu que se chamava Newton y qu’achou dalgũas leis fizicas y ũa d’eillas diç que quandu mas acerca sta un cuôrpu, al nuôssu satelitu, de la Tiêrra pus mas depriêssa vai ! Anton d’un lladu yê travadu pu l’aire, lu que fai cayi’l satelitu. Mas pur outru lladu cume sta mas acerca de nos, al campu graviticu aceléra-lu outra veç…

-Boh ! Agora si que me la calleste !

-Si pus al resultadu yê que quantu mas acerca de nos sta mas aceléra, mas cume l’aire yê cada véç mas densu anton cada véç s’acunchéga mas de nos, anté...

-Anté quei ?

-Pus anté que l’aire seya tan densu que l’einergie perdida, perdida pur calor aumenta la temperatura dal satelitu anté que se pong’arder !

-Y arde méźmu ?

-Ah mai ! A la velucidade que vai, mas de 7 km/s... arde cume lleiña séca ! Nurmalmiênte, un satelitu nun pûode sta a ũa altura anferior als 78 km. Y un satelitu que sta a ũa alture de 100 km nun ten mas que dalgũas horas de vida. Agora ya sabes no ?

-Pus, home no, qu’inda nun mus dezis-te quandu vai a cayi’l satelitu esse... ARISSat-1...

-Pus ende tube que llançar dalguns mudélus de calculus y ya te digu que nun fui façel. Magina agora se you te digu que’l sol tamiên mudefica la densidade de l’air ! Pus yê verdade ! Mira qu’a las vézes pon-se a vutar chamas grandotas cume un mellon d’uôlmus seguidus... Y ya te digu que quandu aquesta einergie toda chéga anté nos pus fai ũa barafondia ne l’atmosféra que vaya vaya...

-Coiru !

-Si home ! Y tal couźa acunteciu hai un més atras. So que quandu you fiç lus purmeirus calclus ende pu’l  méyu d’outubre todu stava biên y dava-me que’l satelitu iba a cayir pu’l die 4 de Janeiru dal 2012.

-Y anton ? Nun cai n’aqueste die ?

-Pus quandu’l sol assi se puju. Ha vutar chamas y tal… fizu tantu qu’aumentou la densidade de l’air y’l satelitu quedou muitu mas travadu que lu que you habie pervistu. Fiç outra véç al calclu y ende dou-me qu’iba a cayir ende pu’l die de Natal.

-Bah... ũa sumanota mas cédu anton !

-Si, so que cume’l sol açpuis acalmou un poucu ya bastante anté. L’aire quedou ménus densu y arre qu’arre que’l satelitu ya stava outra véç ménus travadu cume dantes.

-Mas anton si vai a cayir pu’l die 4 ?

-Pus home, no... ya que cayiu mas que lu pervistu quandu’l sol mandou aquestas chamas todas que agora paréce que vai a cayir ende pul die 30 d’aqueste més...

-Bah... anton solu son 5 diês d’erru a vistas dal tou purmeiru calclu.

-Mira eiqui te deixu un graficu pra que veyas cume son las couźas. Las curvas de culor son las defrentes pervizones que fiç y las strellicas vurmeillas yê lu que curresponde a l’altura rial dal satelitu. Cume ya pudes ver paréce que vai pu’la curva laranja...



-Bah afinal nun tumémus al café ?

-Si vota alla que tengu un dulor de cachimonia cu’las tues storias... Hui…

Nenhum comentário: