Al sol, las llanas y las manchas

23/05/2011

La vara de l'auga : cencia ou magiya ?

Quand’ũa pessona vei couźas feitus pur outrus y que nun puôde splicar anton siêmpre se puôde dezir que fui pur suôrte (fui un callar !) ou que fui pur istu ou pur aquillu que cunseguiu.
Mas quand’un centificu que nun acreditaba n’ũa couźa, que la spurmenta y que cunsigue un reźultadu poźitivu siên tener splicaçones anton ende yê que sta tode’l purbléma.

Y fui lu que m’acunteciu s’outrudie quandu Eiloi m’ensinou a achar auga c’ũa vara de negriêllu (uôlmu). Dende fazimus muitas mas sprienças que nun deixarei d’eiqui cuntar para que la giênte tamiên spurmente aquessas couźas. Mas a final, purqui’que se retuôrce la vara toda al p’arriba ?

Campu eiletricu ? Campu manéticu ? Stamus a ambestigar. Pur anquantu deixu-vus eiqui dous vidius de lus nuôssus purmeirus ansayus an Cicuiru. De bréve mas nuticias ! 





Um comentário:

Abelhon disse...

Essa nun ye diç que ...