Al sol, las llanas y las manchas

34 añus pu'l spaciu !

Nal passadu die 5 de setembru fizu 34 añus que la sonda Voyager-1 fui llançada. Yê l’oujetu feitu pu l’home que sta’l mas loinge de la tiêrra. N’aqueste tiêmpu todu la sonda andou cerca de 116 UA (Ounidades Astronomicas). Hai que saber qu’ũ ounidade astronomica curresponde al caminu d’eiqui anté’l sol, dende son uns 150 mellones de km. Y la sonda ya fizu l’eiquivaliênte de 116 vezes l caminu, ou seya, maginai biên, cerca de 17500 mellones de km ! Pus vai a ũa velucide de 3.5 UA pur añu...

Voyager-1

Aquesta sonda ten ũ armana que yê Voyager-2 y que fui llançada nal die 20 d’Agostu dal méźm’añu. Cada ũa ten un péźu que ronda lus 800 kg, lu que yê muitu. Maginai mandar un péźu d’aquestes pa’l spaciu ! Las sondas ténen varias anténas, ũas que sirben de cator de plaźma y ũa parabolica pra mandar lus dadus anté la tiêrra. Habie mas strumiêntus pra fazer medidas cume un mañétrometro, un detetor de rayus coźmicus, varius recetores de radiu y mas aparatus pra’l studu la lluç : un spetrometru, un anterferometru y un fotopolarimetru.

Las sondas teniên cume oujetivu studar las pranétas de gas cume Jupiter, Saturnu, Uranus, Neptuniu y to’lus satelitus naturales d’aquestas pranétas (un d’eilles chama-se Miranda que yê un satelitu d’Uranus).

Acunchegamiêntu anté Jupiter de Voyager-1 

Atualmiênte las sondas stan tan loinge que yê peciźu asperar quaisque 30 horas antre’l tiêmpu que se manda ũ orde y’l tiêmpu que s’arreciben lus dadus. Lus dadus arrecullidus hoije an die ténen a ver cu’la medida dal campu mañéticu solar, al studu de l’air solar, y’l studu de sinales de radiu d’ourige natural.

Cada sonda ten l famoźu discu d’ouru que yê un discu cun dadus suôbre la tiêrra, gente a falar, berullus y muźicas. Yê se pur adregu las sondas cayen an manus d’outras gentes dal spaciu... nunca se sabe !


Al punticu azul yê la nuôssa Tiêrra !

La sonda Voyager-1 queda cuinecida pu’l retratu que sacou de la tiêrra an febreiru de 1990 quandu passu a cerca de Neptuniu, a uns 6400 mellones de km d’eiqui. Vémus un punticu azul a chapuçar n’un rayu de lluç dal sol, pus aende stamus nos !



Las ultimas passaiges de nuite de l’ISS

Las nuites caliêntes dal més d’Agostu dorun-mus pra ver l’ISS, la staçon spacial anternational dende Cicuiru y de que maneira ! Méźmu mui clarica. La staçon tamiên yê cuinecida pu’l nome de Zarya, qu’an Ruçu quiêr dezir allevantar de sol purque fui la purmeira parte dal sistéma que se mandou pa’l spaciu.

Tengu que vus dezir que la staçon nun ten alla lluzes qu’allumbran pra nos y se la vémus yê purque la lluç dal sol bate n’eilla ! Y a las vézes yê angraçadu de vé-la scapa-se nal conu de selombra de la tiêrra, yê claru qu’aende zaparéce purque ningũa lluç dal sol bate n’eilla. La véç an que ficou mas guapa fui na sigunda a la nuite quandu you la vi allebanta-se a Norte y meté-se nu siête striêllu, aende fui spetacular de ver aquessa streilla tan brillante cruzar cun aquesse grupu antiquissimu de strellicas !

 Distilador de lus meijus de l'ISS para arrecuperar l'auga
retratu NASA

Sabeis a que velucidade anda la staçon ? Pus a 7 km/s ou séya 25200 km/h !!! Da ũa vuôlta al mundu an 92 minutus ou séya que da ũas 15 vuôltas pur die a ũa altura média de 385 km ! Mas la staçon nun ten siêmpre lus mutores ligadus, nun va’la péna purque d’ũa véç acullarriba la velucidade d’un oujetu yê determinada pu’las leis de Képler y nada mas ! Hai que dezir qu’a uns 400 km d’altura, l’atmosféra inda yê biên densa y poucu a poucu la staçon yê trabada, perde velucidade y caye d’uns metrus a cada tornu. Calculei you que caye de 2.4 m pur tornu. Yê pur issu que de vézes an quandu lus mutores son acendidus y la staçon chube outra véç d’alguns kilontrus.

Simulaçon cu'la calculadora de las passaiges de l'ISS pu'l mundu

Anton eiqui vus deixu las horas que you calculei cu’la mie calculadora centifica de las ultimas passaiges de la staçon pu’las nuites de branu nal ciêlu Cicuiranu :

Die 1 :
20h44-20h52 allevantar NO, deitar SO, eilevaçon maxima : 70°
22h20-22h26 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 9°

Die 2 :
21h22-21h30 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 20°

Die 3 :
20h24-20h32 allevantar O, deitar SE, eilevaçon maxima : 45°

Die 4 :
21h02-21h06 allevantar O, deitar S, eilevaçon maxima : 10°

Para qu’un astru se véya biên, ten que tener pu’l ménus ũa eilevaçon de 10°, lu que fai que la segunda passaige dal die 1, y la passaige dal die 4 seran cumplicadas de ver. Tamiên todas aquessas ultimas passaiges acuntécen-se llougu açpuis que’l sol se deita, lu que fai que pussiblemiênte la staçon nun sera tan brillante cume de las outras vézes ya que la nuite nun quedara inda biên scura. Que vus agrade !