Al sol, las llanas y las manchas

Las bullacas de tiu Zidériu



S’outurdie lumbrei-me d’ũa véç an que tiu Zidériu me staba a cunta lu que se passaba cu’las bullacas. Las bullacas, dezie-él, “Las bullacas son feitas pur ũa mosca que caga uns uôbus nas gallas de lus carballus !”. Ende passen-te uns que viven an Bergancia y que me dizen “Não escutes o homen que so sabe lérias ! Olha tu, uma mosca que faz uma bolhaca !”
Mas l’home nun dezie boubadas y staba biên mellor que sta hoije, que ya vai mui malicu. You cume ya sabie mas u ménus issu, dixe que si, que si yê verdade, mas nun mus aquerditaban.

Aton, s’outurdie, lumbrei d’aquessa véç de las bullacas y fui-me a saber dalgũas pra vus ansinar que tiu Zidériu si tenie rezon.

 Defrentes bullacas que se puôden achar

Purmeiru vémus cume son las bullacas. Son mas u ménus redondas y ténen varias punticas, un méźmu nu cumbriu la bullacas y d’outrus an vuôlta. Aquesses ultimus que son antre 5 y 8. Nun sei biên purquei’l numaru de punticas varia d’ũa bullaca pa l’outra ; habera que fazer ende studu !
La bullaca yê simpresmiênte la reaçon que ten l carballu quandu la mosca pon alla l’uôbu, na mas !

Bon pus agora agarramus ũa palaçuôla u ũa d’aquessas facas gallegas que merquei an Samarcus, que cortan mi biên y abrimus la bullaca a’l méyu. Y aton que vémus ? Pus vémus d’un lladu l’uôbicu y alredor a mode d’ũa sponja. Ya pur fin la casca dura de la bullaca. Aquessa sponja yê un eiźolador termicu que permite a l’uôbu de nun apañar friu durante l’Inviêrnu. La naturéźa sta méźmu biên feita, y yê’l carballu que fai issu todu !

 Bullaca abiêrta

Y agora vamus a l’uôbu ! Cu la puntica la faca reźgamus la carapucha y aparéce-mus un cocu todu brancu, brancu cume la niêve ! Aquesse cocu venera mas tarde a dar ũa mosca que salera de la bullaca ũa véç que ya stara cun fuôrças de furar la casca la bullaca.

 Al cocu la mosca an drentu la bullaca !

A’l fin al cabu tiu Zidériu si tenie rezon y la gente que vive nas vilas solu sabe de puliticas, restourantes y... na mas digu !