Al sol, las llanas y las manchas

30/10/2013

Petroglifus cicuiranus an Paris



Aquesta mui pequeiña ambora pra vus dezir solu que pu’lus fins de Mayu fize ũa pequeiña antervançon n’ũa reunion de la SAF (Société d’Astronomie Française) an Paris. Aperźentei dalgũas gravuras rupestres an relaçon cu l’astronomie y que ya habie amustradu eiqui nal blog.

Las çcuçones furun açpuis mui custrutivas y anstrutivas cu’l publicu qu’eilli staba (un bun ciêntu de pessonas). Cuntorun-me qu’an França tamiên hai gravuras d’aqueste tipu an Bretaña y pu’ls pirénéus y tamùiên n’Eitalia.
Tube n’aquesse die l’oupurtunida de cuinecer a varias pessonas que saben de las artes rupestres y de las ligaçones d’aquestas artes cu l’astronomie. Agora tengu mas cuntatus dal lladu françés pra puder cuntinar l’ambestigaçon.

Agora ya tube’l cuinecimiêntu an Bretaña d’ũa cruç que revela alla uns funchacus dal meźmicu tipu de las que you eiqui ya vus tengu ansinadu. Y tamiên hai alla varias piźadas. Dizen eilli lus antigus que fui Nuôssa Señora que pur eilli passou ! Y agora ya védes que son las meźmicas storias que se cuntan ende an Miranda y pa’lli an Bretaña !

Acabu pur vus dezir que’l pursor Herminio de Miranda passou an Cicuiru pu’ls fins d’Agostu y ficou admiradu cu’la riquéza arquéologica qu’hai an Cicuiru. Pur fin, ya achei quiên me da rezon ! Dende vai haber mas traballus y ambestigaçones pra fazer...