Al sol, las llanas y las manchas

Lus Dançadores de Miranda y las dançadoras de Croacia

Antes d’ampeçar cu aquesta nuticia ampurtante pa’l antendimiêntu de la nuôssa cultura querie ende dezir que la palabra “pauliteiros” yê purtuéźa y reciêntemiênte antreduzida an mirandés. Mas agora la couźa ten cambiadu muitu y anté lus grupus de Dançadores cu’la fama que ténen purfiren dezir la palabra purtuéźa que la mirandéźa purque assi ya llougu s’entende. Mas nos siêmpre deziêmus Dançadores y las couźas son pra seren chamadas cume son; eiqui eirei uźar siêmpre essa palabra.

 Las dançadoras de Ljelje ne la Croacia


Agora vai la nuticia. S’outurdie, quandu andaba a fazé las miês ambestigaçones d’eitnografie achei un llibru que falaba dal folklor Croata. Y alla achei ũa dança que chaman “Ljelje” ou Dança de las reinas. Aquessa dança ten ũa çrimonia toda, mas pudemus dezir que son antre 8 y 10 rapazas que dançan cun spadas al son d’ũa guitarra special ou d’ũa gaita de fuôlle que se chama “mijeh”. Aquesta ultima palabra que quiêre dezir fuôlle. Pus mirai cume son las couźas ! Y eiqui vus ansinu’l retratu que you vi nal llibru.

 Lus Dançadores an Miranda

Qui’que vus paréce ? Anton nu arrecuñeceis al vestidu dals nuôssus dançadores ? Mirai biên lus puntus quemuns :

- Hai un gueiteiru y chaman al strumiêntu « mijeh » que quiêre dezir fuôlle cume nos chamamus la nuôssa gaita de gaita de fuôlle.

 Lljelje (retratu reciênte de l'UNESCO)

- Las dançadoras son la meyor parte dal tiêmpu 8, al las vézes 10. Lus nuôssus dançadores son tamiên 8.

- Lus chapeus van mui anfeitadus cun froles y fitas de culores de la méźma maneira que lus Dançadores. De restu, hai outra maneira d’anfeitar lus chapeus cun a mode de prumas. Lus Dançadores de Granja tamiên s’anfeitan d’aqueste jeitu.

 Outru traije tipicu de las dançadoras de "Ljelje" cun a mode de prumas nals chapeus


 Dançador de Granja cu'l chapeu anfeitadu cun prumas de gallu

  
- Lus chales que lliêban las dançadoras de “Ljelje” son mui asparcidus als chales dals Dançadores de Miranda. Y son nurmalmiênte de variadas culores.

- La dança « Ljelje » fais-se pa l’eiquinocçe de primavéra. Lus Dançadores tamiên dantes solu saliên pa’l solsticiu d’einviêrnu cume an Custantin ou pa l’eiquinocçe d’outonu an Samartinu. 

- La maneira qu'eillas ténen de baté las spadas yê mui asparcidu a d'alguns llaçus de lus nuôssus dançadores. 

De la méźma maneira, las rapazas ténen que s’anséyar antes de dançar.

De la méźma maneira qu'an Miranda, aquesta dança fui arrecuperada pu l'eigreija. Las dançadores tal y qual cume lus nuôssus Dançadores puôden antrar assi vestidas n'eigreija durante la missa y beilan açpuis.

- Fazen ũa purciçon onde passan de caźa an caźa. Cume tamiên fazen lus Dançadores de Custantin.

Aquessas asparcencias todas fai-mus pensar que la nuôssa Dança ten ũa ourige mui antiga pre-cristiana purque ligada cun fenomenus astronomicus y que serie dantes mui mui spallada pur to l’Ouropa. Un die destes cuntinarémus a falar de lus Dançadores c’ũa splicaçon de purqui’que ténen froles nals chapeus y de purqui’que falamus de “llaçus” pra mus referir a las varias maneiras de dançar.

Mas pur anquantu deixu-vus eiqui d’alguns vidius pra verdes cum se beila al “Ljelje” la dança de las reinas. Y aqueste vidiu mui curticu onde pudereis ver cume l'asparcencia antre al "Ljelje" y d'algun de lus nuôssus llaçus yê dafeitu quaisque eigual !



Eiqui un vidiu de l'UNESCO :


Tamiên eiqui un anllaç pa la paigina de l'UNESCO que fala de la dança : http://www.unesco.org/culture/ich/RL/00235

Spurmentandu ũa anténa

Las pequeiñas anténas son las que you gustu muitu de fazer. Aquesta ultima que fize chama-se aniêllu ou loop an inglés. Aqueste aniêllu, dafeitu an cobre, yê mui pequeiñu, pus cabe ne la manu, mas que cume'l védes tamiên fui feitu cun tubus biên gordus. Ides a rir, son tubus de l'auga ! Que mas da, yê metal anton no ?

 F4EOB (you) sternandu l'anténa...

La mellor maneira de sternar ũa anténa y de ver s'eilla funciona yê de la spurmentar quandu hai un cuncursu de radiu. Si, nos, lus radioamadores tenémus cuncursus de radiu onde tenémus que falar cu muitas outras staçones y yê mellor se stan loinge, pus da mas puntus ! N'aqueste ultimu sabadu, eiqui an França, teniêmus un cuncursu que yêra "la coupe du REF".

 L'anténa dafeitu an tubu de l'auga !

Antes que vaya mas alantre tengu que vus dezir que nunca tube suôrte cu'l cuncursu este y que nunca catei muitas staçones. An fin, tamiên al sitiu que you sculli tenie muita giênte nu sabadu y fui cumplicadu de fazer radiu d'eilli. Mas d'alguns cuntatus si cunsegui fazer y anté houbie lus mius amigus de Burdeus. Dende Paris y an VHF nun yê ũa couźa de to'lus diês. 

Anton quei ? L'antena ? Home! Pus paréce que si funciona, hai que la spurmentar un poucu mas nun proximu cuncursu !