Al sol, las llanas y las manchas

Cicuiru un llugar prestoricu (2)


Cicuiru yê un llugar onde hai d'abondus funchacus. Hoije vémus d’alguns eiźeladus que se puôden achar an puyales ou an peiñas. Nu lus sei anterpretar y apénas vus lus ansinu a mode que quédan eiqui rejistadus antes que pur adrégu seyan çtruidus cume acunteciu a la peiña cu'las piźadicas dal nuôssu señor, de lus buis y las rudadus dal carru... cume falaba d’antes la giênte an Cicuiru. Las rudadas tal cume la giênte me cuntou paréce-me que yêran naturales, cume a mode de dous filones brancus. Yê ciêrtu qu'açpuis aquesses dous filones furun anterpretadus pu'lus antigus cume rudadas deixadas pu'l carru d'un dius celeste.

 Funchacus n'antrada d'un triatu


Quatru grandes funchacus n'un puyal


 Un funchacu mas grande na peiña'l Mulinicu


 Dous funchacus n'ũa pequeiña piêdra llastra d'ũa paréde


 Un de lus mas grandes funchacus que tengu vidu pur'ende na peiña'l Mulinicu


 Trés funchacus n'ũa piêdra d'ũa paréde

Uitu funchacus

Cicuiru un llugar prestoricu (1)


Vengu hoije eiqui c’ũa séria d’amostras de las gravuras prestoricas achadas an Cicuiru. Las piêdras an que las tals gravuras tsan perźentes furun traidas al llugar ya hai muitu tiêmpu pu’lus nuôssus abos ou viźabos. Aquessas piêdras furun uźadas pra fazer puyales ou murus de las huôrtas.

Aquestas gravuras nun son gravuras mudernas, mas si antiguas, c’un minimu de 2000 añus d’eidade y reperźentan couźas ligadas cun cultus mui antigus, no cristianus, y cumplicadus pra splicar.

To’las gravuras qu’ancuntrei y studei ténen lu que chamamus an mirandés funchacus ou cazoletas an spañolu y covinhas an purtués. Sabes hoije an die qu’aquestes funchacus ténen un minimu de 2000 añus d’eidade, que yêran gravadus ne las piêdras llastras y outra peiñas dal campu. Lus funchacus ténen un codiyu biên special qu’inda naide sabe splicar de maneira ciêrta. A las vézes paréce que quiêran amostran las streillas dal ciêlu y outras vézes un caminu ne la piêdra. A las vézes, lus funchacus stan ligadus antre eilles y muitas vézes stan eiźeladus.


 Ũa de las gravuras de Peñafaciel

 
Aquesses funchacus ténen s’achadu an França, an Eitalia, an Spaña, an Irelanda y an d’outras partes dal mundu. Pur eiźemplu pudémus ver aquesta gravura ya mui famoźa an Spaña que yê la de Peñafaciel an Llion, llougu an frente’l Telenu. Al Telenu yê ũa muntaña que sta llougu atras la Senabria y lus nuôssus antigus pensaban qu’eilli yêra la caźa dal dius de la guérra.

Cume’l pudeis ver, la gravura yê ũa mistura de funchacus y de traçus an forma de circlus que fazen cume un caminu fechadu; un labrintu.
Lus labrintus son outru tipu de gravuras que s’acha muitu an Galizia y pur acaźu nunca lus hei vidu an Tiêrras de Miranda.

De restu an Llion, zde 2008 se nu m’angañu ten-se tubidu eilli un gran antresse pur varius sitius prestoricus onde s’achan aquesses tals funchacus. Y aparéce muitas vézes articlus nal Diario de Leon que falen d'aquessas çcubiêrtas.  Deixu vus eiqui’l blog de Miguel Angel Gonzalez pra que tengades mas anfurmaçones.

Turna-mus agora a lu que you vus querie ansinar. Yê ũa piêdra llastra que fui anstalada de piês n’antigu cabañal que yêra dals mius abos de Cicuiru. Dizen que fui miu abo que la truxu eilli y que l’habie idu a buscar alla riba, al piê de la Raya, ne las Tiêrras de Marie. La piêdra llastra fui curtada pra serbir de muru fruntal.

   La peiña llastra dal cabañal

La piêdra ten la gravura d’ũa cabra brava y an vuôlta d’eilla hai 8 funchacus que ven dal curaçon de l’animal anté la sue cabéça. Puôden tamiên s’achar mas funchacus, ménus veźibles y mas pequerricus als piês de l’animal. 

Vista de la ruôdra de lus 8 funchacus cu'l sol de la pur mañana

 
A las cuôstas de l’animal pudémus ver muitus tracicus, a mode d’habéren picadu la piêdra, assi cume pra zeñar d’algu que caye an riba la cabra. Ne la parte anferior de la piêdra tamiên s’achan mas traçus, muitu mas grandes y an numaru anferior. Pur fin tamiên achamus ũa pequeiña cruç biên simétrica (nun yê ũa cruç cristiana).

 Zéñu de las gravuras feitu pur mi


Scalla’l mas antersante que se puôde ver n’aquesta piêdra, a nun sé la cabra, son lus funchacus mas grandes que parécen ansinar un caminu ourientadu qu’ampéça dende’l curaçon de la cabra. Pus aende, cume se puôde ver, al funchacu sta cume ourientadu pra baixu c’un tracicu qu’apunta pa’l chanu. 

 Funchacus ourientadores

Seguindu aquesse caminu achamus al quintu funchacu c’un tracicu al pa riba. Nun sei biên cume splicar aquissu, scalla quiêr amustrar un “caminu de vida” ou de reźureiçon. Onde ũa couźa caye al chanu y açpuis torna a vevir. Al zeñu sta feitu a mode d’ũa ruôdra; reperźenta un ciclu.

Ya fai añus que pur adrégu, a la vézes ansinu aquesta gravura a Cicuiranus y la respuôsta yê “issu fui tou abo que lu fizu”, ou “oh ! Mas issu serie un pastor pra passa’l tiêmpu...”
Pus pudeis tené la certéza que miu abo nun iba a passa’l tiêmpu a zeñar aquissu, y yê tamiên biên claru que fui un pastor que zeñou aquissu, pus un angeñeiru nun serie ! Fui un pastor si, mas nun fui pra passa'l tiêmpu, yêr'un pastor cuinecedor de la sue religion y que veviu ende hai scalla mas de 5000 añus !

D’eiqui a poucu, mas pra ver, purque la verdade yê qu’hai mas...