Al sol, las llanas y las manchas

Prainus tamiên lus hai an Marte !


Essa eimaige dal prainu Daedalia dal planéta Martes fui sacada a ũa altura de 302 kilontrus. L’eimaige ten ũa cubertura de 100 kilontrus y eilla fui sacada an Juliu de 2005. Al prainu esse fica a uns 1000 kilontrus al sul de la muntaña Arsia que yê un vulcanu dals montes Tharsis.

Algũas palabras Bascas nal Mirandés...

Deixu-vus eiqui algũas palabras mas qu’eidiêntefiquei cum pudendu ser d’ourige Basca.

Ũa chabola nal Peis Bascu



Txabola > chabola.
Txanka > chancar.
Txiki > chibzniç (txiki > txigi > txibi) anque nun tengu eideya d’adonde ben al “zniç”.
Ur-belar-a > urballeira (auga de las yêrbas).
Zur > dar ũa zurra, çurriagu (palu).
Goi-bi-hanka > Cabiancas (an baixu de las dues alturas) yê l nome d’ũa tierra nal valle de Samartinu.

Ende fiquan essas y outras veneran d’eiqui an poucu tiêmpu.

Cunferencias pal Portu !

Sta ciêrtu, Purtual yê un peis de ciência y de muderniźmu anfurmaticu ciêrtu, mas un peis de ciência. Varias cunferencias ven a ser feitas nal Portu durante al prossimu veranu. Y tamiên dues mas nal Fuchal an Agostu.




Esses tipus d’ancuôntrus son mui ampurtantes pa l’anvestigaçon purque permiten de ver, d’ancuntrar y de falar cun outrus ciêntificus dals studius que fazemus. Y assi yê fazer ciência.
Muitas vezes d’essa maneira ancuôntran-se eideyas i zanvuôlven-se relaçones antre ouneversidades.



Essas cunferencias stan an relaçon culas nuôvas tecnolugies de l’anfurmatica. Deixu-vus eiqui lus cartazes desses ancuôntrus.

Lus Mirandéźes tamiên faloran Bascu un die ?

Essa yê ũa buôna pregunta. Qual serie la lliêngua de lus Mirandéźes antes de l’anvazon rumana ? La giênte dal Prainu falaba Bascu ?

Muitas pessonas pensan y lus andepandantistas Bascus son lus purmeirus a dezi-lu; la lliêngua Basca siêmpre fui falada nun territoriu biên çfenidu, al peis Bascu actual y nunca se falou an outrus sitius.

La verdade yê qu’essa eideya arranja biên lus andepandantistas que nun pensan que s’ancuôntra restus de la lliêngua Basca an muitas outras lliênguas eibéricas cum al Purtués ou al Mirandés, mas tamien nal Francés.

Vamus ende mustrar la posseblidade que la lliêngua Basca fui falada nal Prainu. Ne las varias couźas antiguas screbidas pu’lus curas ancuntramus al nome Duiru [1] que yê l nome dal nuôssu riu. Hoije ya muitus l chaman cum an Purtués, ou seya Douro. Mas inda dalguns cuntinan a uźar la forma Mirandéźa Duiru.
D’adonde ven essa forma ? Ou melhor d’adonde ven al nome dal riu ?

Pudemus ancuntrar nal Bascu la palabra iturri-a [2] que seguenefica “las fuôntes” ou “la fuônte”. Sabendu issu yê bastante simples de fazer la lligaçon de Duiru cu’la palabra Basca iturri-a.

Muitas vézes las vogales eineciales d’ũa palabra zparecen, yê l qu’acuntéce cul i. Y assi la palabra Basca suôfre d’ũa purmeira stransfurmaçon : turria. Outra de las stransfurmaçones yê la cunfuźon de las palatales d y t. De tal maneira que la palabra ourgenal passa a ser durria.

Cul tiêmpu tamiên se stranfurmou la ultima vogale que passou dal a pal u, ou seya agora tenemus la palabra durriu. An scritus antigus ancontran-se lus nomes Durius y Dorios al que yê mui piêrtu de durriu.

Un ultimu fenomenu acuntéce a la palabra, yê l’anverçon de letras y finalmiênte chigamus a la forma Mirandéźa duiru.

Essa splicaçon anque solu fui amustrada pur poucus si mus diç qu’hai ende algu de strañu. Hai muitas relaçones i restus dal Bascu an outras lliênguas, no pur anfluencia, mas si purque antes las pessonas lu falaban.

[1] J.LEITE DE VASCONCELOS, Philologia Mirandesa.
[2] J.M.C SANCHEZ-PAGIN, Toponimia Euskera y prerromana en la provincia de Leon.