Al sol, las llanas y las manchas

Prantaçones de l’outru mundu !

L’outru die ampeçoran las purmeiras speriências biologicas an buôrdu dal Columbus ne la Staçon Spacial Anternacional. Essas spurmentaçones fueren feitas pra çfrenciar prantas naturales d’outra geneticamiênte muôdeficadas.

Cultura de prantas naturales (an riba) y de prantas genéticas (an baixu).

Al reźultadu bastante strañu yê que las raizes de las prantas naturales crécen de maneira ondulada, cum’ũa ondia dal mar. Anque las outras, las muôdeficadas médran fazendu un circulu y nun se stenden tantu an prefundidade cum las prantas naturales.

Yê coincidu que las prantas geneticamiênte muôdeficadas son buônas y capables de s’adaptaran an qualquiêra sitiu, ya agora la fetugrafie mus mostra que no purque la caratlistica prencipal d’ũa buôna pranta yê de tener las raizes las mas grandes pussibles para puder mellor sacar l’auga y lus eilemiêntus nutritivus de la tiêrra.
Tener las raizes anruladas nun yê buônu purque so s'apaña lus nutrivus d'un solu sitiu. Sitiu que prontu s'apubreç.

Llaboratoriu biologicu

Nal spaçiu, las sperimentaçones essas son cumplicadas de fazer. Y nun se fazen nun cacu ! No, uźa-se ũa maquina biên special y en meyu steril. Ende pudeis ver un dezeiñu dessa maquina. Nun son simples maquinas y hai muita angeñerie atras deillas.
Pra cuncluir, vamus dezir que nun hai mellor qu’ũas buônas prantas pra sambrar nal Prainu... an final issu ya se sabie !!!

Hoije l die eiguala las nuites !

Hoije l die eiguala las nuites y apartir de mañana las nuites ya seran mas curtas, anfin ya éra sin tiêmpus ! Hoije l sol alumia de la meźma maneira todas las partes dal mundu assi qu'al die y la nuite duraran quais'que doze horas an todas las partes de la tiêrra !

Pul spaciu...

Fetugrafie NASA

Llabrandu pul spaciu arriba


Fetugrafie NASA

Las foyas de la Lluna

Las foyas de la Lluna son cum muntañas. Eillas fuôren zñadas nal suôlu de la Lluna pur meteoritus einormes que nal ampéçu dal sistemas solare eilli queiran. Pur hazar eilli y aculla al queir faziren un zeiñu, ũa cara que tod’lus dies puôdemus ver allebantar y deitar.

Ya hai un ciêrtu tiêmpu atras fui lançadu un satlitu para cartugrafiar de maneira mui ciêrta toda la Lluna, al satlitu chama-se SMART-1. Nun yê la purmeira veç que se fai issu. Ya antes qu’al home ponga un pie alla lus Ruçus mustraban al mundu anteiru la parte scundida de la Lluna.
Las fetugrafies qu’ende vus amostru son dal polu Norte y Sul tiradas pul satlitu a uns 500 kilontrus dal suôlu Llunar.

Las foyas dal polu Norte
Mas desta veç nun yê solu mustrar que se pretende fazer tal couźa mas si de tener un mapa cumpretu de la geografie Llunar para s’un die queremus alla puner lus pies de maneira diaria teneremus de saber an que valle stamus. Cum quiêra qu’alla tamiên hai un valle de la Baglina y ũa curtina dal Llazaru... quiên sabe alla !


Las foyas dal polu Sul


La foya a la dreita de la fetugrafie dal polu Sul ten uns 80 kilontrus de diametru. Ũa couźa antersante yê que nal meyu de la foya ancuôntra-se al restu dal meteoritu que parece cum’ũa muntaña ! Yê solu eimaginar las dimençones que tenie al meteoritu que fizu issu !

L’altura de las foyas yê façel de medir cula slombra qu’eillas fazen. Solu yê medir al cumprimiêntu de las slombras y de coincer l’altura angular dal sol (pur calculu) açpuis cun relaçones simples de triguenometrie llougu se sabe l’altura de las foyas, de las muntañas y de lus valles.

Fetugrafies ESA.